Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "rallar" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI tallar a la juliana, tallar en julienne, tallar a la brunesa, tallar en brunoise, tallar a la xifonada o tallar en chiffonade? 0 CRITERI tallar a la juliana, tallar en julienne, tallar a la brunesa, tallar en brunoise, tallar a la xifonada o tallar en chiffonade?

<Alimentació. Gastronomia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI tallar a la juliana, tallar en julienne, tallar a la brunesa, tallar en brunoise, tallar a la xifonada o tallar en chiffonade?
  • es  (tallar a la brunesa) cortar en brunoise, v tr
  • es  (tallar a la juliana) cortar en juliana, v tr
  • es  (tallar a la xifonada) cortar en chiffonade, v tr
  • es  (tallar a la xifonada) cortar en chifonada, v tr
  • fr  (tallar a la brunesa) couper en brunoise, v tr
  • fr  (tallar a la juliana) couper en julienne, v tr
  • fr  (tallar a la xifonada) couper en chiffonnade, v tr
  • en  (tallar a la brunesa) cut in brunoise, to, v tr
  • en  (tallar a la juliana) cut in julienne, to, v tr
  • en  (tallar a la juliana) julienne, to, v tr
  • en  (tallar a la juliana) shred, to, v tr
  • en  (tallar a la xifonada) chiffonade, to, v tr

<Alimentació. Gastronomia>

Definició
Es considera que les formes més adequades per a referir-se a aquestes maneres diferents de tallar els aliments són tallar a la juliana, tallar a la brunesa i tallar a la xifonada (tots, verbs transitius); en canvi, es consideren menys adequades les formes *tallar en julienne, *tallar en brunoise i *tallar en chiffonade.

- El verb tallar a la juliana (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) fa referència a l'acció de tallar un aliment en trossets llargs i prims, aproximadament entre tres i cinc centímetres de llarg i entre un i tres mil·límetres de gruix.
. L'equivalent castellà és cortar en juliana; el francès, couper en julienne, i els anglesos, cut in julienne, julienne i shred.

- El verb tallar a la brunesa (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) fa referencia a l'acció de tallar un aliment en bocins de la mida d'un gra d'arròs.
. L'equivalent castellà és cortar en brunoise; el francès, couper en brunoise, i l'anglès, cut in brunoise.

- El verb tallar a la xifonada (forma normalitzada més recentment pel Consell Supervisor) fa referència a l'acció de tallar les fulles enrotllades de determinades verdures o hortalisses de fulla gran en tires llargues i estretes, d'uns tres centímetres de llarg i mig centímetre d'ample. És habitual tallar a la xifonada l'enciam, l'agrella o els espinacs.
. Els equivalents castellans són cortar en chiffonade i cortar en chifonada; el francès, couper en chiffonnade, i l'anglès, chiffonade.

Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) En l'àmbit de la cuina i la gastronomia es fan servir habitualment les formes franceses, adaptades al català o sense adaptar.
(2) La forma a la juliana ja està recollida com a locució al diccionari normatiu.
(3) L'adaptació al català no provoca grans diferències formals i segueix la tendència a adaptar les formes franceses de l'àmbit.
Ex. crep, bullabessa, papillota
(4) La construcció a la + ADJ[femení] és la més habitual per a expressar que un aliment està preparat d'una determinada manera.
Ex. ànec a l'empordanesa, arròs a la caçadora, bacallà a la biscaïna, cloïsses a la marinera, espaguetis a la puttanesca
(5) En llengües properes per l'ús es fan servir també les formes franceses, amb adaptació o sense.

En canvi, les formes *tallar en julienne, *tallar en brunoise i *tallar en chiffonade tenen inconvenients:
(1) Mantenen les formes franceses, malgrat que l'adaptació és senzilla, no dificulta el reconeixement de la paraula i té precedents en l'àmbit.
(2) Utilitza una construcció, en + ADJ[femení], que no és l'habitual per a expressar de quina manera s'ha preparat un aliment.

Nota

ànec collverd ànec collverd

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  ànec collverd, n m
  • es  ánade azulón
  • es  ánade real
  • fr  canard colvert
  • it  germano reale
  • en  mallard
  • de  Stockente
  • nc  Anas platyrhynchos

<Zoologia > Ocells>

Definició
Ocell de l'ordre dels anseriformes, de la família dels anàtids, d'uns 58 cm de llargària, amb el bec groc verdós, el cap i el coll d'un verd fosc brillant, amb un collar blanc, el pit porpra i el cos gris pàl·lid.

Nota

  • L'ànec collverd viu a prop dels rius i els estuaris. Es troba a tot l'hemisferi nord i és l'arrel de moltes races domèstiques. La femella i l'immatur són de color bru.
ànec collverd ànec collverd

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  ànec collverd, n m
  • es  ánade azulón
  • fr  canard colvert
  • en  mallard
  • de  Stockente
  • nc  Anas platyrhynchos

<00 Fitxa il·lustrada>, <03.03 Ocells > Anseriformes > Anàtids>

ànec collverd ànec collverd

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  ànec collverd, n m
  • es  ánade azulón
  • fr  canard colvert
  • en  mallard
  • de  Stockente
  • nc  Anas platyrhynchos

<00 Fitxa il·lustrada>, <03.03 Ocells > Anseriformes > Anàtids>

agallir agallir

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  agallir, v tr
  • es  gallear
  • fr  côcher [le coq]

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Caponar, el gall, la gallina.
agallir agallir

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  agallir, v tr
  • es  gallear
  • fr  côcher [le coq]

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Caponar, el gall, la gallina.
alicates de tallar lligadures alicates de tallar lligadures

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  alicates de tallar lligadures, n f pl
  • es  alicates de cortar ligaduras
  • fr  pinces à couper les ligatures
  • en  ligature cutters

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

apallar apallar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  apallar, v tr
  • es  dar paja
  • fr  affourager
  • en  fodder, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Escampar palla pel terra i la menjadora d'un estable, una cort o un corral, o pel covador d'un corral, perquè serveixi de jaç i aliment al bestiar i l'aviram que s'hi allotja.
apallar apallar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  apallar, v tr
  • es  dar paja
  • fr  affourager
  • en  fodder, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Escampar palla pel terra i la menjadora d'un estable, una cort o un corral, o pel covador d'un corral, perquè serveixi de jaç i aliment al bestiar i l'aviram que s'hi allotja.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  balada, n f
  • es  balada
  • en  ballad

<Música>

Definició
Cançó de naturalesa romàntica sovint amb un senzill acompanyament instrumental.