Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "rapar" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cugot, n m
  • ca  engreixaporcs, n m alt. sin.
  • ca  lliris bords, n m pl alt. sin.
  • ca  rapa, n f alt. sin.
  • ca  rapa femella, n f alt. sin.
  • ca  sarriassa, n f alt. sin.
  • ca  sarriasses, n f pl alt. sin.
  • ca  xarriasses, n f pl var. ling.
  • ca  xàrries, n f pl var. ling.
  • nc  Arum italicum Mill. subsp. italicum

<Botànica > aràcies>

desperiostitzar desperiostitzar

<.FITXA REVISADA>, <Cirurgia > Conceptes bàsics > Tècniques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  desperiostitzar, v tr
  • ca  ronyar, v tr sin. compl.
  • es  desperiostizar, v tr
  • es  raspar, v tr
  • fr  ruginer, v tr
  • en  scrape, to, v tr

<.FITXA REVISADA>, <Cirurgia > Conceptes bàsics > Tècniques>

Definició
Raspar la superfície d'un os per desprendre'n, generalment, el periosti.
dragonera dragonera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dragonera, n f
  • ca  dragonària, n f sin. compl.
  • ca  escandalosa, n f sin. compl.
  • ca  serpentària, n f sin. compl.
  • ca  colobra, n f alt. sin.
  • ca  dragoneta, n f alt. sin.
  • ca  dragònica, n f alt. sin.
  • ca  dragontera, n f alt. sin.
  • ca  dragontina, n f alt. sin.
  • ca  herba dragonera, n f alt. sin.
  • ca  herba escurçonera, n f alt. sin.
  • ca  pell de serpent, n f alt. sin.
  • ca  rapa pudent, n f alt. sin.
  • ca  serpentina, n f alt. sin.
  • ca  serpentina major, n f alt. sin.
  • ca  serpera, n f alt. sin.
  • ca  culebra, n f var. ling.
  • ca  rapa pudenta, n f var. ling.
  • nc  Dracunculus vulgaris Schott
  • nc  Arum dracunculus L. sin. compl.

<Botànica > aràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dragonera, n f
  • ca  dragonària, n f sin. compl.
  • ca  escandalosa, n f sin. compl.
  • ca  serpentària, n f sin. compl.
  • ca  colobra, n f alt. sin.
  • ca  dragoneta, n f alt. sin.
  • ca  dragònica, n f alt. sin.
  • ca  dragontera, n f alt. sin.
  • ca  dragontina, n f alt. sin.
  • ca  herba dragonera, n f alt. sin.
  • ca  herba escurçonera, n f alt. sin.
  • ca  pell de serpent, n f alt. sin.
  • ca  rapa pudent, n f alt. sin.
  • ca  serpentina, n f alt. sin.
  • ca  serpentina major, n f alt. sin.
  • ca  serpera, n f alt. sin.
  • ca  culebra, n f var. ling.
  • ca  rapa pudenta, n f var. ling.
  • nc  Dracunculus vulgaris Schott
  • nc  Arum dracunculus L. sin. compl.

<Botànica > aràcies>

ecos indesitjats ecos indesitjats

<Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  ecos indesitjats, n m pl
  • es  ecos espurios
  • es  ecos parásitos
  • fr  brouillage radar
  • fr  fouillis d'échos
  • en  clutter
  • en  clutter echoes
  • en  radar clutter

<Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció>

Definició
Conjunt d'ecos interferents originats per objectes diferents dels objectes que es vol observar o detectar.

Nota

  • Segons l'objecte que es vol detectar, els ecos indesitjats poden correspondre a elements o fenòmens diferents. Per exemple, en la teledetecció d'avions i vaixells els ecos indesitjats poden provenir de fenòmens meteorològics com la pluja o la neu; en canvi, en la teledetecció meteorològica els ecos indesitjats poden provenir de la reflexió de la terra o del mar, mentre que la pluja i la neu són els fenòmens que es vol detectar.
ecos indesitjats ecos indesitjats

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  ecos indesitjats, n m pl
  • es  ecos espurios
  • es  ecos parásitos
  • en  clutter
  • en  clutter echoes
  • en  radar clutter

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció>

Definició
Conjunt d'ecos interferents originats per objectes diferents dels objectes que es vol observar o detectar.

Segons l'objecte que es vol detectar, els ecos indesitjats poden correspondre a elements o fenòmens diferents. Per exemple, en la teledetecció d'avions i vaixells els ecos indesitjats poden provenir de fenòmens meteorològics com la pluja o la neu; en canvi, en la teledetecció meteorològica els ecos indesitjats poden provenir de la reflexió de la terra o del mar, mentre que la pluja i la neu són els fenòmens que es vol detectar.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
ecos indesitjats ecos indesitjats

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  ecos indesitjats, n m pl
  • es  ecos espurios
  • es  ecos parásitos
  • en  clutter
  • en  clutter echoes
  • en  radar clutter

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció>

Definició
Conjunt d'ecos interferents originats per objectes diferents dels objectes que es vol observar o detectar.

Segons l'objecte que es vol detectar, els ecos indesitjats poden correspondre a elements o fenòmens diferents. Per exemple, en la teledetecció d'avions i vaixells els ecos indesitjats poden provenir de fenòmens meteorològics com la pluja o la neu; en canvi, en la teledetecció meteorològica els ecos indesitjats poden provenir de la reflexió de la terra o del mar, mentre que la pluja i la neu són els fenòmens que es vol detectar.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
ecos indesitjats ecos indesitjats

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  ecos indesitjats, n m pl
  • es  ecos espurios
  • es  ecos parásitos
  • en  clutter
  • en  clutter echoes
  • en  radar clutter

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció>

Definició
Conjunt d'ecos interferents originats per objectes diferents dels objectes que es vol observar o detectar.

Segons l'objecte que es vol detectar, els ecos indesitjats poden correspondre a elements o fenòmens diferents. Per exemple, en la teledetecció d'avions i vaixells els ecos indesitjats poden provenir de fenòmens meteorològics com la pluja o la neu; en canvi, en la teledetecció meteorològica els ecos indesitjats poden provenir de la reflexió de la terra o del mar, mentre que la pluja i la neu són els fenòmens que es vol detectar.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
eina de raspar, allisar i polir eina de raspar, allisar i polir

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  eina de raspar, allisar i polir, n f
  • es  herramienta para raspar, alisar y pulir

<Construcció>

eina de ratllar eina de ratllar

<Construcció > Arquitectura > Dibuix tècnic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de dibuix tècnic. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 133 p.; 22 cm.
ISBN 84-88169-01-9


Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  eina de ratllar, n f
  • es  aparato de rayar
  • en  tracing device

<Construcció > Arquitectura > Dibuix tècnic>

Definició
Instrument que porta una escala marcada i una lupa per facilitar-ne la lectura, que serveix per a fer ratlles sobre un paper.