Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "religi��s" dins totes les àrees temàtiques
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca registre d'entitats religioses, n m
- es registro de entidades religiosas, n m
<Dret civil>
<Catolicisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca religiós | religiosa, n m, f
<Religions > Cristianisme > Catolicisme>
Definició
<Religió>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca religiós -osa, adj
- es religioso
- en religious
<Religió>
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Oftalmologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca religiós -osa, adj
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Oftalmologia>
Definició
<Salut mental>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca teomania, n f
- ca insània religiosa, n f sin. compl.
<Salut mental>
Definició
<Termes seculars>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca tolerància religiosa, n f
<Religions > Termes seculars>
Definició
Nota
- A nivell d'Estat, consisteix a reconèixer legalment el dret a creure en qualsevol religió diferent de l'oficial. La intolerància prové de la identificació d'un Estat amb una sola religió (en particular, una religió monoteista) considerada com a única via espiritual. Occident va conèixer, abans d'arribar a la tolerància religiosa actual, un llarg recorregut d'intolerància: des del reconeixement oficial del cristianisme a finals del segle IV i la prohibició dels cultes pagans, passant per la repressió de la religió càtara -al sud de França, a Catalunya i a Itàlia als segles XIII i XIV- i pel tribunal de la Inquisició encarregat de la repressió de les "heretgies" i dels jueus i els musulmans fins al segle XVI, que va ser un dels segles més intolerants. Al segle XVII, molts anabaptistes i mennonites van ser perseguits i van haver de fugir de diversos països d'Europa (Alemanya, Holanda, Suïssa, etc.) cap a l'Amèrica del Nord, on la llibertat religiosa havia estat introduïda en la constitució federal. A França la llibertat religiosa va ser reconeguda com un dret humà en la declaració revolucionària, i es va obrir pas al llarg dels segles XIX i XX. Finalment, l'any 1965 la declaració de la llibertat religiosa del concili II del Vaticà va eliminar les bases de la intolerància religiosa per part de l'Estat.
<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca tolerància religiosa, n f
- es tolerancia religiosa, n f
<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>
<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>
- ca turisme religiós, n m
- es turismo religioso, n m
- fr tourisme religieux, n m
- en religious tourism, n
- de religiöser Tourismus, n m
<Turisme > Modalitats de turisme>
Definició
<Cristianisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca vot religiós, n m
<Religions > Cristianisme>
Definició
Nota
- Els vots religiosos solen ser de pobresa, castedat i obediència, als quals de vegades se n'afegeixen d'altres de relacionats amb les característiques pròpies de cada comunitat. Hom distingeix entre vots solemnes (permanents, que es fan públicament en una cerimònia específica) i simples (que es fan de manera menys formal i poden ser temporals).
