Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "revoltar" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  abolir, v tr
  • es  abolir
  • es  revocar

<Dret>

Definició
Anul·lar o invalidar, {especialment costums, usos, lleis o institucions}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El Parlament de Catalunya ha abolit les curses de braus per la seva crueltat.
  • Ex.: El papa Pau VI va abolir els ordes menors.
agafar rebots agafar rebots

<Esport > Esports de pilota > Bàsquet>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bàsquet [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/318>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.

Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb nous termes.

  • ca  agafar rebots, v intr
  • ca  capturar rebots, v intr
  • ca  rebotar, v intr
  • ca  rebotejar, v intr sin. compl.
  • es  capturar rebotes, v intr
  • es  coger rebotes, v intr
  • es  rebotear, v intr
  • fr  prendre les rebonds, v intr
  • fr  récupérer les rebonds, v intr
  • it  catturare i rimbalzi, v intr
  • en  rebound, to, v intr

<Bàsquet > 03 Accions de joc i estratègia > 01 Conceptes generals>

Definició
Tenir la capacitat d'aconseguir sovint el control de la pilota després que hagi impactat contra la cistella pròpia o la cistella contrària com a conseqüència d'un llançament fallat.

Nota

  • 1. Les denominacions agafar rebots i capturar rebots (també rebotejar i rebotar) indiquen una habilitat en el joc, mentre que agafar un rebot o capturar un rebot (o també agafar el rebot o capturar el rebot, segons el context) indiquen una acció puntual d'aconseguir el control de la pilota en un moment concret d'un partit.
  • 2. Un jugador o una jugadora especialitzats a agafar rebots són un rebotejador o una rebotejadora.
agafar rebots agafar rebots

<09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  agafar rebots, v intr
  • ca  capturar rebots, v intr
  • ca  rebotar, v intr
  • ca  rebotejar, v intr sin. compl.
  • es  capturar rebotes, v intr
  • es  coger rebotes, v intr
  • es  rebotear, v intr
  • fr  prendre les rebonds, v intr
  • fr  récupérer les rebonds, v intr
  • it  catturare i rimbalzi, v intr
  • en  rebound, to, v intr

<Esport > 09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>

Definició
Tenir la capacitat d'aconseguir sovint el control de la pilota després que hagi impactat contra la cistella pròpia o la cistella contrària com a conseqüència d'un llançament fallat.

Nota

  • 1. Les denominacions agafar rebots i capturar rebots (també rebotejar i rebotar) indiquen una habilitat en el joc, mentre que agafar un rebot o capturar un rebot (o també agafar el rebot o capturar el rebot, segons el context) indiquen una acció puntual d'aconseguir el control de la pilota en un moment concret d'un partit.
  • 2. Un jugador o una jugadora especialitzats a agafar rebots són un rebotejador o una rebotejadora.
aixecar-se aixecar-se

<Política > Política interior>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  aixecar-se, v intr pron
  • ca  alçar-se, v intr pron sin. compl.
  • es  alzarse
  • es  levantarse
  • fr  révolter, se
  • fr  soulever, se
  • en  rise, to

<Política > Política interior>

Definició
Agafar les armes, un poble o un col·lectiu, contra l'autoritat o contra un invasor.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  anul·lar, v tr
  • ca  deixar sense efecte sin. compl.
  • es  anular
  • es  dejar sin efecto
  • es  revocar

<Dret>

Definició
Llevar valor, força o efecte {a un document}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El reglament que han aprovat suara ha anul·lat, des d'un punt de vista pràctic, la llei que desenvolupa.

    Ex.: L'Ajuntament ha deixat sense efecte la decisió presa per l'assemblea plenària la setmana anterior.
apegalós apegalós

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  apegalós, n m
  • ca  amor d'hortolà, n m/f alt. sin.
  • ca  apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  apegalosos, n m pl alt. sin.
  • ca  endrapallengua, n m/f alt. sin.
  • ca  espunyidella apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  gafetes, n f pl alt. sin.
  • ca  gats, n m pl alt. sin.
  • ca  herba apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  herba colina, n f alt. sin.
  • ca  herba de gallina, n f alt. sin.
  • ca  herba remuguera, n f alt. sin.
  • ca  pegalosa, n f alt. sin.
  • ca  pelosa, n f alt. sin.
  • ca  rabosa, n f alt. sin.
  • ca  raspallengua, n f alt. sin.
  • ca  rèvola, n f alt. sin.
  • ca  rèvola borda, n f alt. sin.
  • ca  rèvola d'hortolà, n f alt. sin.
  • ca  revoleta, n f alt. sin.
  • ca  roja, n f alt. sin.
  • ca  lapa, n f var. ling.
  • ca  pegolosa, n f var. ling.
  • ca  raspa llengua, n f var. ling.
  • ca  rèbola, n f var. ling.
  • ca  rèbola d'hortolà, n f var. ling.
  • ca  rèbula, n f var. ling.
  • ca  révola, n f var. ling.
  • nc  Galium aparine L.

<Botànica > rubiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  apegalós, n m
  • ca  amor d'hortolà, n m/f alt. sin.
  • ca  apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  apegalosos, n m pl alt. sin.
  • ca  endrapallengua, n m/f alt. sin.
  • ca  espunyidella apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  gafetes, n f pl alt. sin.
  • ca  gats, n m pl alt. sin.
  • ca  herba apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  herba colina, n f alt. sin.
  • ca  herba de gallina, n f alt. sin.
  • ca  herba remuguera, n f alt. sin.
  • ca  pegalosa, n f alt. sin.
  • ca  pelosa, n f alt. sin.
  • ca  rabosa, n f alt. sin.
  • ca  raspallengua, n f alt. sin.
  • ca  rèvola, n f alt. sin.
  • ca  rèvola borda, n f alt. sin.
  • ca  rèvola d'hortolà, n f alt. sin.
  • ca  revoleta, n f alt. sin.
  • ca  roja, n f alt. sin.
  • ca  lapa, n f var. ling.
  • ca  pegolosa, n f var. ling.
  • ca  raspa llengua, n f var. ling.
  • ca  rèbola, n f var. ling.
  • ca  rèbola d'hortolà, n f var. ling.
  • ca  rèbula, n f var. ling.
  • ca  révola, n f var. ling.
  • nc  Galium aparine L.

<Botànica > rubiàcies>

apuntalar apuntalar

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  apuntalar, v tr
  • ca  recolzar, v tr
  • es  acodalar, v tr
  • fr  étrésillonner, v tr
  • en  shore (to), v tr
  • eu  besoa jarri
  • eu  eskoratu

<Fusteria > Tècniques i procediments>

aspèrula arvense aspèrula arvense

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aspèrula arvense, n f
  • ca  aspreta, n f alt. sin.
  • ca  grança borda, n f alt. sin.
  • ca  rèvola, n f alt. sin.
  • ca  rèvola de camp, n f alt. sin.
  • ca  granza borda, n f var. ling.
  • ca  rebola, n f var. ling.
  • nc  Asperula arvensis L.

<Botànica > rubiàcies>

aspèrula arvense aspèrula arvense

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aspèrula arvense, n f
  • ca  aspreta, n f alt. sin.
  • ca  grança borda, n f alt. sin.
  • ca  rèvola, n f alt. sin.
  • ca  rèvola de camp, n f alt. sin.
  • ca  granza borda, n f var. ling.
  • ca  rebola, n f var. ling.
  • nc  Asperula arvensis L.

<Botànica > rubiàcies>