Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "ruptura" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca otitis mitjana supurativa aguda sense ruptura espontània del timpà
- en acute suppurative otitis media without spontaneous rupture of ear drum
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits>
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca pèrdua de sang fetal per ruptura del cordó
- en fetal blood loss from ruptured cord
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Afeccions originades en el període perinatal>
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca pactes en previsió de ruptura, n m pl
- es pactos en previsión de ruptura
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
El llibre II del Codi civil de Catalunya (CCCat), relatiu a la persona i la família, atorga per primer cop en dret català carta de naturalesa als pactes en previsió de ruptura, a partir de la regulació detallada que en fa l'article 231-20 i el caràcter vinculant que els reconeix l'article 233-5.1, que només té un antecedent en l'article 15 del Codi de família (CF) del 1998, que es limitava a reconèixer-los.
Els pactes en previsió de ruptura, popularitzats pels ordenaments del dret anglosaxó, en què es coneixen per premarital agreements o prenuptial agreements (abreujats, prenups), neixen com a conseqüència de la generalització del divorci en els ordenaments occidentals i posen de manifest l'augment de la importància de l'autonomia privada i la consegüent tendència cap a la privatització del dret de família. En aquest sentit, els pactes que presenten més interès, i que són a la vegada més controvertits, són els d'exclusió o limitació de drets. Per tal d'assegurar que la voluntat de les parts que els celebren és lliure, en especial en aquests casos, l'òrgan legislador exigeix que els pactes compleixin una sèrie de garanties o cauteles formals i substantives, que són les que explicita l'article 231-20 del CCCat.
Des del punt de vista formal, els pactes només es poden atorgar en capítols matrimonials (art. 231-19.1 in fine) o en escriptura pública. Per la naturalesa que tenen, els pactes en previsió del cessament de la convivència, que l'article 234-5 també permet celebrar a les parelles estables, només es poden pactar per mitjà d'aquest darrer instrument, el qual no impedeix que se'ls apliquin les previsions de l'article 231-20 per als pactes celebrats entre cònjuges. En el cas dels cònjuges, els pactes avantnupcials només són vàlids si s'atorguen abans dels trenta dies anteriors a la data de celebració del matrimoni. Aquesta limitació s'ha vist com una garantia per a evitar situacions de pressió derivades de la proximitat de la data de celebració de l'enllaç. Abans d'autoritzar l'escriptura en què s'han de formalitzar els pactes en qüestió, el notari ha d'informar separadament cadascun dels atorgants sobre l'abast dels canvis que es pretenen introduir amb els pactes respecte al règim econòmic matrimonial legal supletori i els ha d'advertir de llur deure recíproc d'acreditar, en cas que pretenguin fer valer un pacte, que l'altra part disposava, en el moment de signar-lo, de prou informació sobre el seu patrimoni, els seus ingressos i les seves expectatives econòmiques, sempre que aquesta informació sigui rellevant amb relació al contingut del pacte. En cas que el contingut del pacte sigui l'exclusió o la limitació de drets, l'òrgan legislador n'exigeix la reciprocitat i la claredat respecte dels drets que es limiten o als quals renuncien.
Des del punt de vista substantiu, l'òrgan legislador permet el control ex post dels pactes, que esdevenen ineficaços si, en el moment en què se'n pretén el compliment, resulten greument perjudicials per a un cònjuge i aquest acredita que han sobrevingut circumstàncies rellevants que no es van preveure ni es podien raonablement preveure en el moment en què es van atorgar. Aquesta manifestació constitueix una manifestació més de la clàusula rebus sic stantibus.
En relació amb els pactes d'exclusió o limitació de drets que poden celebrar els cònjuges, els futurs cònjuges i els convivents en parella estable, que l'òrgan legislador admet amb les cauteles de l'article 231-20, cal tenir en compte les regles especials i limitacions que contenen els articles 232-7 i 234-9.2, sobre compensació econòmica per raó de treball; els articles 233-16 i 234-10.2, en relació amb la prestació compensatòria i la prestació alimentària, i els articles 233-21.3 i 234-8.4, pel que fa a l'atribució de l'ús de l'habitatge. Els pactes sobre els fills menors, així com els de guarda i relacions personals o els que tenen per objecte els aliments al seu favor, només són eficaços si són conformes a llur interès en el moment en què se'n pretengui el compliment (art. 233-5.3). En conseqüència, si l'autoritat judicial considera que no responen a l'interès dels menors, no queda vinculada pel pacte i ha de resoldre d'acord amb allò més beneficiós per a aquests.
Des del punt de vista processal, l'acció per exigir el compliment dels pactes en previsió de ruptura matrimonial es pot acumular en la de nul·litat, separació i divorci, i se'n pot demanar la incorporació a les resolucions sobre mesures provisionals i a la sentència (art. 233-5.1). La norma concedeix acció independent per a exigir el compliment dels pactes un cop produïda la ruptura, sense necessitat d'esperar a plantejar la demanda de nul·litat, separació o divorci.
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca podeu activar o desactivar un punt de ruptura seleccionat marcant o desmarcant el quadre Activa
- en you can activate or deactivate a selected breakpoint by checking or clearing the Active box
<Localització > Fraseologia>
<Arts > Dansa>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca posició de ruptura, n f
- es posición de ruptura
- en open hold
<Arts > Dansa>
Definició
<Jardineria. Paisatgisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>
- ca probabilitat de ruptura, n f
- ca probabilitat de fractura, n f sin. compl.
<Jardineria. Paisatgisme>
Definició
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca punt d'inflexió, n m
- ca punt de ruptura, n m sin. compl.
- es punto de inflexión
- es punto de ruptura
- en break point
- en crossover point
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Àlgebra i lògica>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca punt d'inflexió, n m
- ca punt de ruptura, n m sin. compl.
- es punto de inflexión
- es punto de ruptura
- en break point
- en crossover point
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Àlgebra i lògica>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca punt d'inflexió, n m
- ca punt de ruptura, n m sin. compl.
- es punto de inflexión
- es punto de ruptura
- en break point
- en crossover point
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Àlgebra i lògica>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Imatge personal > Perruqueria. Estètica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ESTÉVEZ, Miquel Àngel; RUBIRALTA, Joan. Vocabulari de perruqueria i bellesa. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1988. 75 p.
ISBN 84-393-0865-5
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca punt de ruptura, n m
- es punto de ruptura
- fr point de rupture
- en breaking point
<Imatge personal > Perruqueria>
