Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "salsa" dins totes les àrees temàtiques

gatsalze gatsalze

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gatsalze, n m
  • ca  sàlic, n m alt. sin.
  • ca  salze, n m alt. sin.
  • ca  salze triandre, n m alt. sin.
  • ca  sarga blanca, n f alt. sin.
  • ca  saule, n m alt. sin.
  • ca  vimenera, n f alt. sin.
  • ca  salit, n m var. ling.
  • ca  sàlit, n m var. ling.
  • ca  sàlits, n m pl var. ling.
  • ca  salsa, n f var. ling.
  • ca  salsèr, n m var. ling.
  • ca  salzer, n m var. ling.
  • ca  salzèr, n m var. ling.
  • ca  sarges, n f pl var. ling.
  • ca  saula, n f var. ling.
  • nc  Salix triandra L.
  • nc  Salix amygdalina L. var. ling.

<Botànica > salicàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gatsalze, n m
  • ca  sàlic, n m alt. sin.
  • ca  salze, n m alt. sin.
  • ca  salze triandre, n m alt. sin.
  • ca  sarga blanca, n f alt. sin.
  • ca  saule, n m alt. sin.
  • ca  vimenera, n f alt. sin.
  • ca  salit, n m var. ling.
  • ca  sàlit, n m var. ling.
  • ca  sàlits, n m pl var. ling.
  • ca  salsa, n f var. ling.
  • ca  salsèr, n m var. ling.
  • ca  salzer, n m var. ling.
  • ca  salzèr, n m var. ling.
  • ca  sarges, n f pl var. ling.
  • ca  saula, n f var. ling.
  • nc  Salix triandra L.
  • nc  Salix amygdalina L. var. ling.

<Botànica > salicàcies>

julivert julivert

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  julivert, n m
  • es  perejil, n m
  • fr  persil, n m
  • pt  salsa, n f
  • en  parsley, n

<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Verdures i hortalisses>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  salsa, n f
  • es  salsa

<Arts > Dansa>

Definició
Música de ball afrocaribenya que neix de l'encontre de distintes modalitats de música ballable pròpies de l'Amèrica Llatina amb el jazz.
salsa salsa

<Productes alimentaris sòlids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  salsa, n f
  • es  salsa
  • fr  sauce
  • en  sauce

<Indústria > Indústria alimentària > Aliments sòlids > Productes alimentaris sòlids>

salsa salsa

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  salsa, n f
  • ca  salze triandre, n m sin. compl.
  • es  sargatilla blanca, n f
  • es  sargatilla borde, n f
  • fr  linné, n m
  • fr  osier brun, n m
  • fr  saule à trois étamines, n m
  • fr  saule amandier, n m
  • en  almond-leaved willow, n
  • en  French willow, n
  • nc  Salix triandra

<Enginyeria forestal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  salsa, n f
  • es  salsa
  • en  salsa

<Música>

Definició
Música de ball constituïda per la fusió de la samba, la rumba i altres modalitats de música ballable pròpies de l'Amèrica Llatina amb el jazz o el rock.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  salze blanc, n m
  • ca  vimenera, n f sin. compl.
  • ca  vimera, n f sin. compl.
  • ca  vimetera, n f sin. compl.
  • ca  sàlic, n m alt. sin.
  • ca  salits blancs, n m pl alt. sin.
  • ca  salze, n m alt. sin.
  • ca  salze grec, n m alt. sin.
  • ca  sarga, n f alt. sin.
  • ca  saule, n m alt. sin.
  • ca  vim (branca), n m alt. sin.
  • ca  vimeneres, n f pl alt. sin.
  • ca  vímet, n m alt. sin.
  • ca  aula, n f var. ling.
  • ca  mimbrera, n f var. ling.
  • ca  sàlice, n m var. ling.
  • ca  salit, n m var. ling.
  • ca  sàlit, n m var. ling.
  • ca  salita, n f var. ling.
  • ca  salsa, n f var. ling.
  • ca  salse, n m var. ling.
  • ca  salser, n m var. ling.
  • ca  salser blanc, n m var. ling.
  • ca  sàlzer, n m var. ling.
  • ca  sarja, n f var. ling.
  • ca  saula, n f var. ling.
  • ca  saulic, n m var. ling.
  • ca  saura, n f var. ling.
  • ca  sause, n m var. ling.
  • ca  vilma, n f var. ling.
  • ca  vimeguera, n f var. ling.
  • ca  vimequera, n f var. ling.
  • nc  Salix alba L.

<Botànica > salicàcies>

Nota

  • 1. La denominació vim fa referència a la rama prima i flexible, apta per a cistelleria.
    2. Sàlice és una variant algueresa provinent de l'italià salice.
salze blanc salze blanc

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  salze blanc, n m
  • ca  vimenera, n f sin. compl.
  • ca  vimera, n f sin. compl.
  • ca  vimetera, n f sin. compl.
  • ca  sàlic, n m alt. sin.
  • ca  salits blancs, n m pl alt. sin.
  • ca  salze, n m alt. sin.
  • ca  salze grec, n m alt. sin.
  • ca  sarga, n f alt. sin.
  • ca  saule, n m alt. sin.
  • ca  vim (branca), n m alt. sin.
  • ca  vimeneres, n f pl alt. sin.
  • ca  vímet, n m alt. sin.
  • ca  aula, n f var. ling.
  • ca  mimbrera, n f var. ling.
  • ca  sàlice, n m var. ling.
  • ca  salit, n m var. ling.
  • ca  sàlit, n m var. ling.
  • ca  salita, n f var. ling.
  • ca  salsa, n f var. ling.
  • ca  salse, n m var. ling.
  • ca  salser, n m var. ling.
  • ca  salser blanc, n m var. ling.
  • ca  sàlzer, n m var. ling.
  • ca  sarja, n f var. ling.
  • ca  saula, n f var. ling.
  • ca  saulic, n m var. ling.
  • ca  saura, n f var. ling.
  • ca  sause, n m var. ling.
  • ca  vilma, n f var. ling.
  • ca  vimeguera, n f var. ling.
  • ca  vimequera, n f var. ling.
  • nc  Salix alba L.

<Botànica > salicàcies>

Nota

  • 1. La denominació vim fa referència a la rama prima i flexible, apta per a cistelleria.
    2. Sàlice és una variant algueresa provinent de l'italià salice.