Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "sella" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI seient, selló, sellí o sillín? 0 CRITERI seient, selló, sellí o sillín?

<Ciclisme>, <Motociclisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI seient, selló, sellí o sillín?

<Esports > Ciclisme>, <Esports > Motociclisme>

Definició
Es considera que les formes adequades són seient i selló (noms masculins), i no *sellí ni *sillín.

Els motius de la tria de seient i selló són els següents:
(1) Són formes recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans.
(2) Pel que fa a seient, és la designació genèrica de qualsevol element sobre el qual se seu, d'acord amb la procedència del verb seure, i, per tant, és vàlida d'una manera general per a cadires, tamborets, espais per a seure en cotxes o trens, etc.
(3) Pel que fa a selló, és la designació específica d'un seient de bici o de moto, creada per derivació amb el diminutiu a partir de sella, per la característica que s'hi seu amb una cama a cada costat, igual que en una sella de muntar a cavall.
(4) Totes dues formes es documenten en català en l'àmbit general i en l'àmbit especialitzat, d'acord amb la pertinença de bicicletes i motos a la llengua general però també a l'ús més restringit del ciclisme i el motociclisme. (A grans trets, seient és la forma més usada en llengua general i selló la forma més especialitzada.)
(5) En castellà i en anglès es documenten, igual que en català, els doblets d'una forma general i una forma específica basada en sella. (En francès i en italià les formes específiques són tan habituals que gairebé no es recorre a una forma genèrica.)

En canvi, *sellí i *sillín són formes que no es consideren adequades, pels motius següents:
(1) Són formes no recollides en el diccionari normatiu i totes dues tenen una forta influència del castellà.
(2) Pel que fa a *sellí, és un nom creat sobre sella que hi afegeix el sufix -í/ina per a indicar que es tracta d'una sella petita. Ara bé, aquest sufix ha tingut històricament valor diminutiu en català (per exemple, rajolí o boirina) però actualment només indica relació amb alguna cosa (mar --> marí) o pertinença a un lloc (Barcelona --> barceloní); es pot considerar, per tant, que el final és una imitació no justificada del castellà sillín. (En castellà el sufix -ín/ina sí que ha mantingut el valor diminutiu; per exemple, pequeñina o librín.)
. En aquesta línia, el Diccionari català-valencià-balear, que sí que recull sellí, indica que es tracta d'un castellanisme.
(3) Pel que fa a *sillín, és un nom agafat directament del castellà, que no s'ajusta a cap criteri del català: en la base, perquè en català hauria de ser sella i no *silla; en el sufix triat, perquè hauria de ser -et/-eta o -ó/-ona, que són els sufixos diminutius actualment utilitzats en català, i en el final del sufix, perquè hauria de ser i no *-ín.

. Un seient o un selló és una peça flonja recoberta de cuir o de teixit fixada a la part superior d'una bicicleta o una motocicleta, sobre la qual el ciclista o el motorista seuen amb una cama a cada banda.
. Els equivalents castellans són un asiento i un sillín; el francès, une selle; els italians, una sella i un sellino, i els anglesos, a saddle o a seat.
0 CRITERI seient, selló, sellí o sillín? 0 CRITERI seient, selló, sellí o sillín?

<13 Ciclisme>, <15 Esports de motor > 02 Motociclisme>, <50 Fitxes de criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  0 CRITERI seient, selló, sellí o sillín?

<Esport > 13 Ciclisme>, <Esport > 15 Esports de motor > 02 Motociclisme>, <Esport > 50 Fitxes de criteris>

Definició
Es considera que les formes adequades són seient i selló (noms masculins), i no *sellí ni *sillín.

Els motius de la tria de seient i selló són els següents:
(1) Són formes recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans.
(2) Pel que fa a seient, és la designació genèrica de qualsevol element sobre el qual se seu, d'acord amb la procedència del verb seure, i, per tant, és vàlida d'una manera general per a cadires, tamborets, espais per a seure en cotxes o trens, etc.
(3) Pel que fa a selló, és la designació específica d'un seient de bici o de moto, creada per derivació amb el diminutiu a partir de sella, per la característica que s'hi seu amb una cama a cada costat, igual que en una sella de muntar a cavall.
(4) Totes dues formes es documenten en català en l'àmbit general i en l'àmbit especialitzat, d'acord amb la pertinença de bicicletes i motos a la llengua general però també a l'ús més restringit del ciclisme i el motociclisme. (A grans trets, seient és la forma més usada en llengua general i selló la forma més especialitzada.)
(5) En castellà i en anglès es documenten, igual que en català, els doblets d'una forma general i una forma específica basada en sella. (En francès i en italià les formes específiques són tan habituals que gairebé no es recorre a una forma genèrica.)

En canvi, *sellí i *sillín són formes que no es consideren adequades, pels motius següents:
(1) Són formes no recollides en el diccionari normatiu i totes dues tenen una forta influència del castellà.
(2) Pel que fa a *sellí, és un nom creat sobre sella que hi afegeix el sufix -í/ina per a indicar que es tracta d'una sella petita. Ara bé, aquest sufix ha tingut històricament valor diminutiu en català (per exemple, rajolí o boirina) però actualment només indica relació amb alguna cosa (mar --> marí) o pertinença a un lloc (Barcelona --> barceloní); es pot considerar, per tant, que el final és una imitació no justificada del castellà sillín. (En castellà el sufix -ín/ina sí que ha mantingut el valor diminutiu; per exemple, pequeñina o librín.)
. En aquesta línia, el Diccionari català-valencià-balear, que sí que recull sellí, indica que es tracta d'un castellanisme.
(3) Pel que fa a *sillín, és un nom agafat directament del castellà, que no s'ajusta a cap criteri del català: en la base, perquè en català hauria de ser sella i no *silla; en el sufix triat, perquè hauria de ser -et/-eta o -ó/-ona, que són els sufixos diminutius actualment utilitzats en català, i en el final del sufix, perquè hauria de ser i no *-ín.

. Un seient o un selló és una peça flonja recoberta de cuir o de teixit fixada a la part superior d'una bicicleta o una motocicleta, sobre la qual el ciclista o el motorista seuen amb una cama a cada banda.
. Els equivalents castellans són un asiento i un sillín; el francès, une selle; els italians, una sella i un sellino, i els anglesos, a saddle o a seat.
acció vella acció vella

<Economia > Finances > Mercats financers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ECONOMIA I FINANCES; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mercats financers [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/23/>

  • ca  acció vella, n f
  • es  acción vieja
  • fr  action ancienne
  • en  old share

<Mercats financers > Actius financers>

Definició
Acció ja existent abans d'una ampliació de capital que ha generat accions noves.

Nota

  • El propietari d'una acció vella té dret a tots els dividends i pot adquirir accions noves gràcies al dret de subscripció preferent, que és inherent a aquest títol.
adhesiu de segellar adhesiu de segellar

<Bricolatge > Ferreteria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  adhesiu de segellar, n m
  • es  adhesivo de sellar

<Bricolatge > Ferreteria>

articulació d'encaix recíproc articulació d'encaix recíproc

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  articulació d'encaix recíproc, n f
  • ca  articulació sellar, n f
  • es  articulación en silla de montar
  • es  articulación sillar
  • en  saddle joint
  • en  sellar joint
  • TA  articulatio sellaris

<Anatomia>

atac per l'esquerra atac per l'esquerra

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de futbol [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/3/>

  • ca  atac per l'esquerra, n m
  • es  ataque por el flanco izquierdo
  • fr  attaque de la gauche
  • it  attacco sulla fascia sinistra
  • en  attack on the left
  • en  left wing attack
  • de  Angriff über den linken Flügel

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

Definició
Atac pels extrems fet per la banda esquerra.
atac per la dreta atac per la dreta

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de futbol [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/3/>

  • ca  atac per la dreta, n m
  • es  ataque por el flanco derecho
  • fr  attaque de la droite
  • it  attacco sulla fascia destra
  • en  attack on the right
  • en  right wing attack
  • de  Angriff über den rechten Flügel

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

Definició
Atac pels extrems fet per la banda dreta.
ballarí de corda | ballarina de corda ballarí de corda | ballarina de corda

<Arts > Circ>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de circ [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/165/>

  • ca  ballarí de corda | ballarina de corda, n m, f
  • es  bailarín de cuerda
  • fr  danseur de corde
  • it  danzatore di corda
  • it  danzatore sulla fune
  • en  rope dancer
  • de  Seiltänzer

<Circ > Especialitats circenses > Equilibrisme>

Definició
Equilibrista especialitzat en corda fluixa o corda tensa en què la corda està situada a menys de 6 m d'altura.
barri antic barri antic

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  barri antic, n m
  • ca  centre històric, n m sin. compl.
  • ca  ciutat vella, n f sin. compl.
  • ca  nucli antic, n m sin. compl.
  • ca  nucli històric, n m sin. compl.
  • es  casco antiguo
  • es  casco histórico
  • es  casco viejo
  • es  centro histórico
  • fr  centre historique
  • fr  noyau historique
  • fr  vieille ville
  • en  historic centre
  • en  historic core
  • en  old town

<Construcció > Urbanisme>

Definició
Part més antiga d'una ciutat que en constitueix el nucli a partir del qual s'ha anat desenvolupant.
barri antic barri antic

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  barri antic, n m
  • ca  centre històric, n m
  • ca  ciutat vella, n f
  • ca  nucli antic, n m
  • ca  nucli històric, n m
  • es  casco histórico, n m
  • es  casco viejo, n m
  • es  centro histórico, n m
  • fr  centre ancien, n m
  • fr  centre ancien historique, n m
  • fr  centre historique, n m
  • fr  noyau historique, n m
  • fr  vieille ville historique, n f
  • en  historic centre, n
  • en  historic city centre, n
  • en  historic core, n
  • en  historic core of a town, n
  • en  historic nucleus, n
  • en  historic old town, n
  • en  historic town centre, n
  • de  Altstadt, n f

<Turisme > Activitats turístiques>

Definició
Part més antiga d'una ciutat que en constitueix el nucli a partir del qual s'ha anat desenvolupant.

Nota

  • El barri antic d'una ciutat sol ser el que té més interès turístic i el que rep, per tant, més visitants.