Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "sorna" dins totes les àrees temàtiques
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca banc de sorra, n m
- es banco de arena
- en sand bank
<Enginyeria civil > Enginyeria marítima>
Definició
<Reumatologia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca bany de sorra, n m
<Reumatologia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>
Definició
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca banya de gasela (pastisset farcit de pasta d'ametlles)
- es cuerno de gacela (pastelillo relleno de pasta de almendras)
- fr corne de gazelle (petit gâteau fourré à la pâte aux amandes)
- it corna di gazzella (piccolo dolce farcito di pasta di mandorle)
- en gazelle horn (small cake stuffed with almond paste)
- de Gazellenhorn (mit Mandelmasse gefülltes Gebäck)
<Plats a la carta. Pastes>
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca barra, n f
- ca alfac, n m sin. compl.
- ca banc de sorra, n m sin. compl.
- ca coll, n m sin. compl.
- es alfaque
- es banco de arena
- es barra
- es cordón de arena
- fr barre
- fr barre de sable
- en bar
- en sandbar
<Costes > Litoral > D'acumulació>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca botonets, n m pl
- ca botons de plata, n m pl alt. sin.
- ca camamilla, n f alt. sin.
- ca camamil·la, n f alt. sin.
- ca camamilla amarga, n f alt. sin.
- ca camamilla amargant, n f alt. sin.
- ca camamilla basta, n f alt. sin.
- ca camamil·la blanca, n f alt. sin.
- ca camamilla borda, n f alt. sin.
- ca camamil·la borda, n f alt. sin.
- ca camamilla d'Aragó, n f alt. sin.
- ca camamilla d'hort, n f alt. sin.
- ca camamilla de jardí, n f alt. sin.
- ca camamilla de l'hort, n f alt. sin.
- ca camamilla de les bèsties, n f alt. sin.
- ca camamilla de mula, n f alt. sin.
- ca camamilla de parets, n f alt. sin.
- ca camamilla de Sòria, n f alt. sin.
- ca camamilla del bestiar, n f alt. sin.
- ca camamilla del tros, n f alt. sin.
- ca camamilla dels animals, n f alt. sin.
- ca camamilla dels horts, n f alt. sin.
- ca camamilla dolça, n f alt. sin.
- ca camamilla negra, n f alt. sin.
- ca camamilla per a les persones, n f alt. sin.
- ca camamilla pudent, n f alt. sin.
- ca camamil·la pudent, n f alt. sin.
- ca camamilla purgant, n f alt. sin.
- ca camamilla segura, n f alt. sin.
- ca confits, n m pl alt. sin.
- ca herba de la mare, n f alt. sin.
- ca herba de la matriu, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Antoni, n f alt. sin.
- ca herba del remuc, n f alt. sin.
- ca herba tanarida, n f alt. sin.
- ca marerba, n f alt. sin.
- ca matricària, n f alt. sin.
- ca segura, n f alt. sin.
- ca tanarida, n f alt. sin.
- ca camamila d'hort, n f var. ling.
- ca camamilla pudenta, n f var. ling.
- ca camamil·la pudenta, n f var. ling.
- ca camamilla purganta, n f var. ling.
- ca camamirla basta, n f var. ling.
- ca camamirla borda, n f var. ling.
- ca camamirla d'hort, n f var. ling.
- ca camamirla negra, n f var. ling.
- ca camomilla, n f var. ling.
- ca danarida, n f var. ling.
- ca herba danarida, n f var. ling.
- ca matronària, n f var. ling.
- ca sagura, n f var. ling.
- nc Tanacetum parthenium (L.) Sch. Bip.
- nc Chrysanthemum parthenium (L.) Bernh. sin. compl.
- nc Leucanthemum parthenium (L.) Gren. et Godr. sin. compl.
- nc Matricaria parthenium L. sin. compl.
- nc Pyrethrum parthenium (L.) Sm. sin. compl.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca botonets, n m pl
- ca botons de plata, n m pl alt. sin.
- ca camamilla, n f alt. sin.
- ca camamil·la, n f alt. sin.
- ca camamilla amarga, n f alt. sin.
- ca camamilla amargant, n f alt. sin.
- ca camamilla basta, n f alt. sin.
- ca camamil·la blanca, n f alt. sin.
- ca camamilla borda, n f alt. sin.
- ca camamil·la borda, n f alt. sin.
- ca camamilla d'Aragó, n f alt. sin.
- ca camamilla d'hort, n f alt. sin.
- ca camamilla de jardí, n f alt. sin.
- ca camamilla de l'hort, n f alt. sin.
- ca camamilla de les bèsties, n f alt. sin.
- ca camamilla de mula, n f alt. sin.
- ca camamilla de parets, n f alt. sin.
- ca camamilla de Sòria, n f alt. sin.
- ca camamilla del bestiar, n f alt. sin.
- ca camamilla del tros, n f alt. sin.
- ca camamilla dels animals, n f alt. sin.
- ca camamilla dels horts, n f alt. sin.
- ca camamilla dolça, n f alt. sin.
- ca camamilla negra, n f alt. sin.
- ca camamilla per a les persones, n f alt. sin.
- ca camamilla pudent, n f alt. sin.
- ca camamil·la pudent, n f alt. sin.
- ca camamilla purgant, n f alt. sin.
- ca camamilla segura, n f alt. sin.
- ca confits, n m pl alt. sin.
- ca herba de la mare, n f alt. sin.
- ca herba de la matriu, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Antoni, n f alt. sin.
- ca herba del remuc, n f alt. sin.
- ca herba tanarida, n f alt. sin.
- ca marerba, n f alt. sin.
- ca matricària, n f alt. sin.
- ca segura, n f alt. sin.
- ca tanarida, n f alt. sin.
- ca camamila d'hort, n f var. ling.
- ca camamilla pudenta, n f var. ling.
- ca camamil·la pudenta, n f var. ling.
- ca camamilla purganta, n f var. ling.
- ca camamirla basta, n f var. ling.
- ca camamirla borda, n f var. ling.
- ca camamirla d'hort, n f var. ling.
- ca camamirla negra, n f var. ling.
- ca camomilla, n f var. ling.
- ca danarida, n f var. ling.
- ca herba danarida, n f var. ling.
- ca matronària, n f var. ling.
- ca sagura, n f var. ling.
- nc Tanacetum parthenium (L.) Sch. Bip.
- nc Chrysanthemum parthenium (L.) Bernh. sin. compl.
- nc Leucanthemum parthenium (L.) Gren. et Godr. sin. compl.
- nc Matricaria parthenium L. sin. compl.
- nc Pyrethrum parthenium (L.) Sm. sin. compl.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca burret, n m
- ca burro de sorra, n m sin. compl.
- ca cabot anglès, n m sin. compl.
- ca cabot d'arena, n m sin. compl.
- ca cabot de roca, n m sin. compl.
- ca gobi de morro vermell, n m sin. compl.
- ca gòbit, n m sin. compl.
- ca gòbit de fang, n m sin. compl.
- ca gòbit de sorra, n m sin. compl.
- ca ruc, n m sin. compl.
- ca ruc d'arena, n m sin. compl.
- ca burru, n m var. ling.
- ca cabot inglés, n m var. ling.
- ca cabot inglès, n m var. ling.
- ca gobit, n m var. ling.
- ca gobit morro roig, n m var. ling.
- ca gòmbit, n m var. ling.
- ca ruch, n m var. ling.
- nc Gobius cruentatus
- es gobio de boca roja
- es gobito
- fr gobie ensanglanté
- en red-mouthed goby
<Peixos > Gòbids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca burret, n m
- ca burro de sorra, n m sin. compl.
- ca cabot anglès, n m sin. compl.
- ca cabot d'arena, n m sin. compl.
- ca cabot de roca, n m sin. compl.
- ca gobi de morro vermell, n m sin. compl.
- ca gòbit, n m sin. compl.
- ca gòbit de fang, n m sin. compl.
- ca gòbit de sorra, n m sin. compl.
- ca ruc, n m sin. compl.
- ca ruc d'arena, n m sin. compl.
- ca burru, n m var. ling.
- ca cabot inglés, n m var. ling.
- ca cabot inglès, n m var. ling.
- ca gobit, n m var. ling.
- ca gobit morro roig, n m var. ling.
- ca gòmbit, n m var. ling.
- ca ruch, n m var. ling.
- nc Gobius cruentatus
- es gobio de boca roja
- es gobito
- fr gobie ensanglanté
- en red-mouthed goby
<Peixos > Gòbids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cabot, n m
- ca gobió de roca (arena), n m sin. compl.
- ca gòbit, n m sin. compl.
- ca gòbit de sorra, n m sin. compl.
- ca gòbit fugitiu, n m sin. compl.
- ca ruc, n m sin. compl.
- ca gavió de roca (arena), n m var. ling.
- ca gobit, n m var. ling.
- ca gobit fugitiu, n m var. ling.
- ca ruch, n m var. ling.
- nc Pomatoschistus minutus
- nc Gobius minutus var. ling.
<Peixos > Gòbids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cabot, n m
- ca gobió de roca (arena), n m sin. compl.
- ca gòbit, n m sin. compl.
- ca gòbit de sorra, n m sin. compl.
- ca gòbit fugitiu, n m sin. compl.
- ca ruc, n m sin. compl.
- ca gavió de roca (arena), n m var. ling.
- ca gobit, n m var. ling.
- ca gobit fugitiu, n m var. ling.
- ca ruch, n m var. ling.
- nc Pomatoschistus minutus
- nc Gobius minutus var. ling.
<Peixos > Gòbids>