Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "superb" dins totes les àrees temàtiques
<Informació. Documentació>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI superlibris, supralibros, super-libris o supra-libros?
- es superlibris, n m
- fr superlibros, n m
- en super ex libris, n
<Informació. Documentació > Biblioteconomia>
Definició
Els motius de la tria de superlibris i supralibros són els següents:
(1) Pel que fa al guionet, l'ortografia de l'Institut d'Estudis Catalans estableix que exlibris és un manlleu adaptat, motiu que justifica aquesta escriptura aglutinada en comptes d'una grafia hipotètica amb guionet, que és la que correspondria a un sintagma manllevat no adaptat (*ex-libris); tot i que superlibris i supralibros no tenen la mateixa freqüència d'ús que exlibris, són del tot paral·lels pel que fa a la forma i el significat, fet que justifica, per coherència, que es considerin igualment adaptats.
(2) Pel que fa a la terminació en -is o en -os, es deu al cas que regeix cadascuna de les preposicions en llatí: super regeix cas ablatiu (és a dir, libris i, per tant, superlibris) i supra regeix cas acusatiu (és a dir, libros i, per tant, supralibros).
Un superlibris, o un supralibros, és un exlibris estampat en el pla anterior de l'enquadernació.
Nota
- 1. Podeu consultar les fitxes completes de exlibris i superlibris al Cercaterm.
- 2. Per a ampliar la informació sobre l'ús del guionet, podeu consultar la fitxa CRITERI Ús del guionet: Compostos manllevats.
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca àrea suburbana, n f
- es área suburbana
- fr aire suburbaine
- en suburb
- en suburban area
<Construcció > Urbanisme>
Definició
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca òrbita supersíncrona, n f
- ca òrbita cementiri, n f sin. compl.
- ca òrbita supersincrònica, n f sin. compl.
- es órbita supersíncrona
- es órbita cementerio sin. compl.
- es órbita supersincrónica sin. compl.
- en super-synchronous orbit
- en disposal orbit sin. compl.
- en graveyard orbit sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Òrbites>
Definició
S'aplica sobretot als satèl·lits geosíncrons, en què resulta més econòmic que efectuar una reentrada.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca òrbita supersíncrona, n f
- ca òrbita cementiri, n f sin. compl.
- ca òrbita supersincrònica, n f sin. compl.
- es órbita supersíncrona
- es órbita cementerio sin. compl.
- es órbita supersincrónica sin. compl.
- en super-synchronous orbit
- en disposal orbit sin. compl.
- en graveyard orbit sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Òrbites>
Definició
S'aplica sobretot als satèl·lits geosíncrons, en què resulta més econòmic que efectuar una reentrada.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca òrbita supersíncrona, n f
- ca òrbita cementiri, n f sin. compl.
- ca òrbita supersincrònica, n f sin. compl.
- es órbita supersíncrona
- es órbita cementerio sin. compl.
- es órbita supersincrónica sin. compl.
- en super-synchronous orbit
- en disposal orbit sin. compl.
- en graveyard orbit sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Òrbites>
Definició
S'aplica sobretot als satèl·lits geosíncrons, en què resulta més econòmic que efectuar una reentrada.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de seguretat alimentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/304>
- ca agent de suport, n m
- ca suport, n m sin. compl.
- es agente de soporte, n m
- es soporte, n m
- fr agent de support, n m
- fr support, n m
- en support, n
- en support agent, n
<Seguretat alimentària > Anàlisi del risc>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ajocaperdius, n m/f
- ca botja groga, n f alt. sin.
- ca botja rasparella borda, n f alt. sin.
- ca escombrall, n m alt. sin.
- ca fenoll de llop, n m alt. sin.
- ca fenoll de muntanya, n m alt. sin.
- ca fenoll de rabosa, n m alt. sin.
- ca fenollera, n f alt. sin.
- ca fenollet, n m alt. sin.
- ca fenollet bord, n m alt. sin.
- ca fenollet de pastor, n m alt. sin.
- ca fenollet de rabosa, n m alt. sin.
- ca fenolleta, n f alt. sin.
- ca fonoll de rabosa, n m alt. sin.
- ca fonoll marí, n m alt. sin.
- ca herba profitosa, n f alt. sin.
- ca profitosa, n f alt. sin.
- ca topet de bou, n m alt. sin.
- ca ajoca-sapos, n m/f var. ling.
- ca herba sapera, n f var. ling.
- ca topet de bau, n m var. ling.
- nc Bupleurum fruticescens L. subsp. fruticescens
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
Nota
- El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ajocaperdius, n m/f
- ca botja groga, n f alt. sin.
- ca botja rasparella borda, n f alt. sin.
- ca escombrall, n m alt. sin.
- ca fenoll de llop, n m alt. sin.
- ca fenoll de muntanya, n m alt. sin.
- ca fenoll de rabosa, n m alt. sin.
- ca fenollera, n f alt. sin.
- ca fenollet, n m alt. sin.
- ca fenollet bord, n m alt. sin.
- ca fenollet de pastor, n m alt. sin.
- ca fenollet de rabosa, n m alt. sin.
- ca fenolleta, n f alt. sin.
- ca fonoll de rabosa, n m alt. sin.
- ca fonoll marí, n m alt. sin.
- ca herba profitosa, n f alt. sin.
- ca profitosa, n f alt. sin.
- ca topet de bou, n m alt. sin.
- ca ajoca-sapos, n m/f var. ling.
- ca herba sapera, n f var. ling.
- ca topet de bau, n m var. ling.
- nc Bupleurum fruticescens L. subsp. fruticescens
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
Nota
- El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca alça, n f
- es alza
- fr hausse
- fr magasin à miel
- en super
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca alça, n f
- es alza
- fr hausse
- fr magasin à miel
- en super
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>