Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "tanda" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI deixa o donació? 0 CRITERI deixa o donació?

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI deixa o donació?
  • es  (deixa) manda, n f
  • es  (donació) donación, n f
  • fr  (donació) donation, n f

<Dret > Dret civil>

Definició
Tant deixa com donació (tots dos, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

- Una deixa (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és una atribució singular d'un o més drets o coses ordenada en una disposició testamentària pel causant, és a dir, per la persona física la mort de la qual obre la successió en tot el seu patrimoni; la persona beneficiària ha de fer l'acceptació d'herència perquè el dret o la cosa passin a ser seus. Es tracta d'una forma pròpia del dret de successions.
. L'equivalent castellà és manda.

- Una donació (forma també recollida en el diccionari normatiu) és un acte de liberalitat pel qual el donant disposa a títol gratuït d'un dret o una cosa a favor d'algú altre, el donatari; el donatari ha d'acceptar la donació perquè el dret o la cosa passin a ser seus. Es tracta d'una forma pròpia del dret d'obligacions i contractes.
. L'equivalent castellà és donación, i el francès, donation.

Nota

0 CRITERI Manlleus (3): Flexió de plural 0 CRITERI Manlleus (3): Flexió de plural

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Manlleus (3): Flexió de plural
  • ca  babaganuix, babaganuixos (EXEMPLE), n m
  • ca  blini, blinis (EXEMPLE), n m
  • ca  burca, burques (EXEMPLE), n m
  • ca  kelvin, kèlvins (EXEMPLE), n m
  • ca  kirsch, kirschs (EXEMPLE), n m
  • ca  lobby, lobbys (EXEMPLE), n m
  • ca  manga, mangues (EXEMPLE), n m
  • ca  mousse, mousses (EXEMPLE), n f
  • ca  ninja, ninges (EXEMPLE), n m
  • ca  nyoqui, nyoquis (EXEMPLE), n m
  • ca  play-off, play-offs (EXEMPLE), n m
  • ca  tanka, tankes (EXEMPLE), n f

<Criteris lingüístics > Formació per manlleu>

Definició
La flexió en plural dels manlleus introduïts en el sistema lingüístic català sol seguir les normes morfològiques habituals del català, és a dir que la forma plural es crea afegint al singular la marca -s, amb les variants -os i -es segons els casos; igualment, cal aplicar les modificacions gràfiques que siguin necessàries en català a les formes plurals resultants.

Ex.: kirsch --> kirschs
mousse --> mousses
play-off --> play-offs
babaganuix --> babaganuixos [Per la regla de formació del plural dels masculins aguts acabats en -x]
kelvin --> kèlvins [Per les regles d'accentuació del català]
tanka --> tankes [Per la regla de formació del plural dels mots acabats amb -a àtona]
burca --> burques [Per la regla de formació del plural dels mots acabats amb -a àtona i per evitar *burces]
manga --> mangues [Per la regla de formació del plural dels mots acabats amb -a àtona i per evitar *manges]
ninja --> ninges [Per la regla de formació del plural dels mots acabats amb -a àtona i per evitar *ninjes]

Aquest principi també és vàlid en els dos casos següents:
(1) Quan la llengua de partida segueix unes normes diferents per crear la forma de plural.
Ex.: lobby --> lobbys [Malgrat que en anglès sigui lobbies]
(2) Quan en la llengua de partida la forma agafada com a singular en català ja és en realitat un plural.
Ex.: nyoqui --> nyoquis [Malgrat que en italià gnocchi és la forma de plural del singular gnocco]
blini --> blinis [Malgrat que en rus blini és la forma de plural del singular blin]

El motiu és que un manlleu integrat en una llengua ja és una paraula d'aquesta llengua, de manera que no ha de seguir les normes de formació de plural de la llengua d'on prové sinó les normes de la llengua que l'utilitza, en aquest cas el català.

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Manlleus (1): Generalitats; CRITERI Manlleus (2): Ús de la cursiva; CRITERI Manlleus (4): Grafia d'antropònims; CRITERI Manlleus (5): Xenismes, i CRITERI Manlleus (6): Pronúncia.
  • 2. Podeu consultar els documents de criteris originals, Quin és el plural de ninja? I de lobby? I de play-off? (web del TERMCAT: www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/quin-plural-ninja-i-lobby-i-play) i Manlleus i calcs lingüístics en terminologia (apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT: arxiu.termcat.cat/criteris/manlleus-calcs.pdf).
ala ala

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de futbol [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/3/>

  • ca  ala, n f
  • ca  banda, n f
  • es  ala
  • fr  aile
  • it  ala
  • en  wing
  • de  Flügel

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

Definició
Cadascuna de les dues parelles de jugadors formades per l'extrem i l'interior d'un mateix costat del camp de joc.
ala ala

<09 Esports de pilota > Futbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  ala, n f
  • ca  banda, n f
  • es  ala
  • fr  aile
  • en  wing

<Esport > 09 Esports de pilota > Futbol>

Definició
Cadascuna de les dues parelles de jugadors formades per l'extrem i l'interior d'un mateix costat del camp de joc.
aquesta tarda aquesta tarda

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  aquesta tarda, adv
  • es  esta tarde, adv
  • fr  cet après-midi, adv
  • pt  esta tarde, adv
  • en  this afternoon, adv

<Grans Magatzems > Expressions útils > Expressions de temps>

baiard baiard

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  baiard, n m
  • ca  civera, n f sin. compl.
  • es  andas, n f pl
  • es  angarrillas, n f pl
  • es  parihuelas, n f pl
  • es  angarilla, n f sin. compl.
  • es  parihuela, n f sin. compl.
  • fr  brancard, n m
  • fr  civière, n f
  • eu  anda, n
  • eu  arkux, n
  • eu  arkutx, n sin. compl.

<Fusteria > Construccions>

banda banda

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Colors i particularitats>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  banda, n f
  • es  banda
  • fr  bande
  • en  band

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Colors i particularitats>

Definició
Marca llarga, més ampla que la ratlla, que té el pelatge o el plomatge d'alguns animals, de color diferent al color de base.
banda banda

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  banda, n f
  • es  banda
  • en  band

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició
Cadascuna de les imatges obtingudes en una mateixa presa per un sensor en diferents longituds d'ona.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
banda banda

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  banda, n f
  • ca  costat, n m sin. compl.
  • es  banda
  • es  costado
  • fr  flanc
  • en  boardside
  • en  side

<Ports > Tipologia de vaixells i parts bàsiques>

Definició
Cadascuna de les dues meitats simètriques en què és dividida a babord i a estribord una embarcació pel seu pla diametral.
banda banda

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  banda, n f
  • es  banda
  • fr  bande
  • fr  bandette
  • en  band

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>

Definició
Tot el que s'estén sobre un espai llarg i relativament estret. En anatomia, part estreta, prima i allargada; hom empra també, en el seu lloc, els mots fàscia, franja, faixa, cinta, estria, bena i encara alguns altres de significat semblant.