Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "tangana" dins totes les àrees temàtiques

abellot abellot

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  abellot, n m
  • ca  abegot, n m sin. compl.
  • ca  vagarro, n m sin. compl.
  • es  abejón
  • es  zángano
  • fr  faux bourdon
  • en  drone

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Abella mascle.
abellot abellot

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  abellot, n m
  • ca  abegot, n m sin. compl.
  • ca  vagarro, n m sin. compl.
  • es  abejón
  • es  zángano
  • fr  faux bourdon
  • en  drone

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Abella mascle.
alt tanana alt tanana

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  alt tanana
  • ca  nabesna sin. compl.
  • ca  upper tanana sin. compl.
  • cy  Uchel Tanana
  • cy  Nabesna sin. compl.
  • cy  Upper tanana sin. compl.
  • de  Upper Tanana
  • de  Nabesna sin. compl.
  • de  Oberes Tanana sin. compl.
  • en  Upper Tanana
  • en  Nabesna sin. compl.
  • es  alto tanana
  • es  nabesna sin. compl.
  • es  upper tanana sin. compl.
  • eu  goi tananera
  • eu  nabesna sin. compl.
  • eu  upper tanana sin. compl.
  • fr  upper tanana
  • fr  haut tanana sin. compl.
  • fr  nabesna sin. compl.
  • gl  alto tanana
  • gl  nabesna sin. compl.
  • gl  upper tanana sin. compl.
  • gn  alto tanana
  • gn  nabesna sin. compl.
  • gn  upper tanana sin. compl.
  • it  tanana superiore
  • it  nabesna sin. compl.
  • it  upper tanana sin. compl.
  • pt  tanana superior
  • pt  nabesna sin. compl.
  • pt  upper tanana sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional>, <Amèrica > Canadà>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.

La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.

L'alt tanana té cinc dialectes: el de Nabesna, el de Tetlin, el de Northway, el de Scottie Creek (a Alaska), i el canadenc.

Tots els parlants d'alt tanana són d'edat avançada. La llengua ja no es transmet a les generacions joves, una característica de les llengües en vies d'extinció.
bàmbara bàmbara

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bàmbara
  • ca  bamankan sin. compl.
  • cod  bamana
  • cod  banmana
  • ar  بامبارا
  • cy  Bambara
  • cy  Bamankan sin. compl.
  • de  Bambara
  • de  Bamana sin. compl.
  • de  Bamanankan sin. compl.
  • de  Bamankan sin. compl.
  • de  Banmana sin. compl.
  • en  Bambara
  • en  Bamanakan sin. compl.
  • en  Bamanankan sin. compl.
  • es  bambara
  • es  bamankan sin. compl.
  • eu  bambarera
  • eu  bamankan sin. compl.
  • fr  bambara
  • fr  bamankan sin. compl.
  • gl  bambara
  • gl  bamankan sin. compl.
  • gn  vambara
  • gn  vamankan sin. compl.
  • it  bambara
  • it  bamankan sin. compl.
  • ja  バンバラ語
  • ja  バマンカン語 sin. compl.
  • nl  Bambara
  • nl  Bamankan sin. compl.
  • pt  bambara
  • pt  bamankan sin. compl.
  • ru  Бамбара
  • ru  Баман sin. compl.
  • ru  Бамана sin. compl.
  • ru  Баманан sin. compl.
  • ru  Баманкан sin. compl.
  • zh  班巴拉语
  • zh  巴曼坎语 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • scr  Alfabet n ko
  • num  Sistema aràbic
  • num  Sistema n ko

<Nigerocongolesa > Mande>, <Àfrica > Mali>, <Àfrica > Senegal>

Definició
El grup ètnic bàmbara s'autodenomina bamana o banmana, és a dir, 'el que no accepta cap amo'. L'apel·latiu bàmbara els ha estat assignat pels seus enemics i significa 'infidel' o 'bàrbar'.

Com a llengua de la primera ètnia de Mali, el bàmbara s'utilitza com a llengua franca a tot el país. Es calcula que el coneix el 80% de la població.

El bàmbara consta de diversos dialectes, entre els quals el somono, el segu, el san, el beledugu, el ganadugu, el wasulu i el sikasso.

A més, la varietat bàmbara estàndard gaudeix d'una notable difusió, tant escrita com per a la ràdio i la televisió, i és àmpliament utilitzada en l'ensenyament.
baix tanana baix tanana

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  baix tanana
  • ca  lower tanana sin. compl.
  • ca  minto sin. compl.
  • ca  tanana sin. compl.
  • cy  Isel Tanana
  • cy  Lower tanana sin. compl.
  • cy  Minto sin. compl.
  • cy  Tanana sin. compl.
  • de  Lower Tanana
  • de  Minto sin. compl.
  • de  Tanana sin. compl.
  • de  Unteres Tanana sin. compl.
  • en  Lower Tanana
  • en  Minto sin. compl.
  • en  Tanana sin. compl.
  • es  tanana bajo
  • eu  behe tananera
  • eu  lower tanana sin. compl.
  • eu  minto sin. compl.
  • eu  tanana sin. compl.
  • fr  lower tanana
  • fr  bas tanana sin. compl.
  • fr  minto sin. compl.
  • fr  tanana sin. compl.
  • gl  baixo tanana
  • gl  lower tanana sin. compl.
  • gl  minto sin. compl.
  • gl  tanana sin. compl.
  • gn  vájo tanana
  • gn  lower tanana sin. compl.
  • gn  minto sin. compl.
  • gn  tanana sin. compl.
  • it  basso tanana
  • it  lower tanana sin. compl.
  • it  minto sin. compl.
  • it  tanana sin. compl.
  • pt  tanana inferior
  • pt  lower tanana sin. compl.
  • pt  minto sin. compl.
  • pt  tanana sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.

La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.

Els 30 parlants de baix tanana són tots adults grans. Les generacions joves ja no aprenen la llengua. Dos dels tres dialectes que la integraven, el chena i el salcha-goodpastor, es van extingir durant el darrer terç del segle XX. La llengua viu un procés d'extinció en fase molt avançada.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  bandana, n f
  • es  bandana
  • fr  bandana
  • it  bandana
  • it  bandanna
  • pt  bandana
  • en  bandana
  • en  bandanna
  • de  Bandana

<Indumentària>

Definició
Mocador de cotó amb un estampat, generalment de caixmir, que s'acostuma a dur lligat al cap o al coll.

Nota

  • La bandana, de 40 x 40 cm aproximadament, sol ser d'un color viu, amb l'estampat de caixmir de color blanc i negre.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  caboteig, n m
  • es  cabeceo, n m
  • fr  tangage, n m
  • en  lurching, n
  • de  Stampfen, n n

<Enginyeria>

cabussada cabussada

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cabussada, n f
  • es  alteada
  • es  cabeceo
  • fr  tangage
  • en  pitch
  • en  pitching

<Ports > Accions>

Definició
Acció i efecte de cabussar.
capcineig capcineig

<Esport > Esports nàutics > Rem>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de rem. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 101 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 15)
ISBN 84-7739-233-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  capcineig, n m
  • es  cabeceo
  • fr  tangage
  • en  pitching

<Esport > Esports nàutics > Rem>

Definició
Acció de capcinejar.
capcineig capcineig

<Transports > Transport ferroviari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MILÀ i GALLART, Roser. Terminologia ferroviària: material rodant. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1993. 154 p; 24 cm
ISBN 84-393-2723-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  capcineig, n m
  • es  cabeceo
  • fr  tangage
  • en  nosing
  • en  pitching

<Transport ferroviari>

Definició
Moviment oscil·latori dels vehicles en marxa al voltant de l'eix transversal.