Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "tarongina" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llimoner, n m
- ca citronella, n f sin. compl.
- ca llima (fruit), n f sin. compl.
- ca llimera, n f sin. compl.
- ca llimó (fruit), n m sin. compl.
- ca llimona (fruit), n f sin. compl.
- ca llimonera, n f sin. compl.
- ca llima, n f alt. sin.
- ca llimer, n m alt. sin.
- ca llimó, n m alt. sin.
- ca llimona, n f alt. sin.
- ca tarongina, n f alt. sin.
- ca citrinella, n f var. ling.
- nc Citrus limon (L.) Burm. f.
- nc Citrus limonum Risso var. ling.
<Botànica > rutàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llimoner, n m
- ca citronella, n f sin. compl.
- ca llima (fruit), n f sin. compl.
- ca llimera, n f sin. compl.
- ca llimó (fruit), n m sin. compl.
- ca llimona (fruit), n f sin. compl.
- ca llimonera, n f sin. compl.
- ca llima, n f alt. sin.
- ca llimer, n m alt. sin.
- ca llimó, n m alt. sin.
- ca llimona, n f alt. sin.
- ca tarongina, n f alt. sin.
- ca citrinella, n f var. ling.
- nc Citrus limon (L.) Burm. f.
- nc Citrus limonum Risso var. ling.
<Botànica > rutàcies>
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca melissa, n f
- ca citronel·la, n f sin. compl.
- ca herba baiera, n f sin. compl.
- ca tarongina, n f sin. compl.
- es melisa
- fr mélisse
- en lemon balm
- en melissa
- en sweet balm
- nc Melissa officinalis
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca melissot, n m
- ca melitis, n m/f alt. sin.
- ca tarongina, n f alt. sin.
- ca xuclamel, n m alt. sin.
- nc Melittis melissophyllum L. subsp. melissophyllum
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca melissot, n m
- ca melitis, n m/f alt. sin.
- ca tarongina, n f alt. sin.
- ca xuclamel, n m alt. sin.
- nc Melittis melissophyllum L. subsp. melissophyllum
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca menta de bou, n f
- ca herba bona, n f alt. sin.
- ca herba de Santa Maria, n f alt. sin.
- ca herba sana, n f alt. sin.
- ca herba sana vera, n f alt. sin.
- ca herba-sana, n f alt. sin.
- ca mendastre, n m alt. sin.
- ca menta, n f alt. sin.
- ca menta borda, n f alt. sin.
- ca menta comuna, n f alt. sin.
- ca menta de caramel, n f alt. sin.
- ca menta de cuinar, n f alt. sin.
- ca menta de fer sopa, n f alt. sin.
- ca menta de jardí, n f alt. sin.
- ca menta de la sopa, n f alt. sin.
- ca menta de les faves, n f alt. sin.
- ca menta de les sopes, n f alt. sin.
- ca menta del consol, n f alt. sin.
- ca menta del mal de panxa, n f alt. sin.
- ca menta del mal de ventre, n f alt. sin.
- ca menta dels horts, n f alt. sin.
- ca menta pebrera, n f alt. sin.
- ca menta romana, n f alt. sin.
- ca menta verda, n f alt. sin.
- ca tarongina, n f alt. sin.
- ca albarsana, n f var. ling.
- ca albassana, n f var. ling.
- ca mendastra, n f var. ling.
- ca mestrantes, n f pl var. ling.
- ca terongina, n f var. ling.
- nc Mentha spicata L.
- nc Mentha viridis L. var. ling.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
Nota
- La denominació herba bona probablement és un calc del castellà hierbabuena.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca menta de bou, n f
- ca herba bona, n f alt. sin.
- ca herba de Santa Maria, n f alt. sin.
- ca herba sana, n f alt. sin.
- ca herba sana vera, n f alt. sin.
- ca herba-sana, n f alt. sin.
- ca mendastre, n m alt. sin.
- ca menta, n f alt. sin.
- ca menta borda, n f alt. sin.
- ca menta comuna, n f alt. sin.
- ca menta de caramel, n f alt. sin.
- ca menta de cuinar, n f alt. sin.
- ca menta de fer sopa, n f alt. sin.
- ca menta de jardí, n f alt. sin.
- ca menta de la sopa, n f alt. sin.
- ca menta de les faves, n f alt. sin.
- ca menta de les sopes, n f alt. sin.
- ca menta del consol, n f alt. sin.
- ca menta del mal de panxa, n f alt. sin.
- ca menta del mal de ventre, n f alt. sin.
- ca menta dels horts, n f alt. sin.
- ca menta pebrera, n f alt. sin.
- ca menta romana, n f alt. sin.
- ca menta verda, n f alt. sin.
- ca tarongina, n f alt. sin.
- ca albarsana, n f var. ling.
- ca albassana, n f var. ling.
- ca mendastra, n f var. ling.
- ca mestrantes, n f pl var. ling.
- ca terongina, n f var. ling.
- nc Mentha spicata L.
- nc Mentha viridis L. var. ling.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
Nota
- La denominació herba bona probablement és un calc del castellà hierbabuena.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca menta pebrera, n f
- ca herba sana, n f sin. compl.
- ca menta piperita, n f sin. compl.
- ca menta romana, n f sin. compl.
- ca alfàbrega de pastor, n f alt. sin.
- ca herba bona, n f alt. sin.
- ca herba de lavanda, n f alt. sin.
- ca herba de Santa Maria, n f alt. sin.
- ca herba sana anglesa, n f alt. sin.
- ca herba sana de pebre, n f alt. sin.
- ca herba sana romana, n f alt. sin.
- ca herba sana tarongina, n f alt. sin.
- ca herbabona, n f alt. sin.
- ca menta, n f alt. sin.
- ca menta americana, n f alt. sin.
- ca menta anglesa, n f alt. sin.
- ca menta borda, n f alt. sin.
- ca menta canyella, n f alt. sin.
- ca menta cultivada, n f alt. sin.
- ca menta d'anís, n f alt. sin.
- ca menta de caramel, n f alt. sin.
- ca menta de faves, n f alt. sin.
- ca menta de fer licor, n f alt. sin.
- ca menta de fer sopes, n f alt. sin.
- ca menta de jardí, n f alt. sin.
- ca menta de la reina, n f alt. sin.
- ca menta de la sopa, n f alt. sin.
- ca menta de les sopes, n f alt. sin.
- ca menta del caramel, n f alt. sin.
- ca menta dels caramels, n f alt. sin.
- ca menta dels moros, n f alt. sin.
- ca menta forta, n f alt. sin.
- ca menta francesa, n f alt. sin.
- ca menta sopera, n f alt. sin.
- ca menta xocolatera, n f alt. sin.
- ca palpalei, n m alt. sin.
- ca sàndal, n m alt. sin.
- ca tarongina, n f alt. sin.
- ca tarongina negra, n f alt. sin.
- ca albarsana, n f var. ling.
- ca herbassana de pebre, n f var. ling.
- ca herbassana inglesa, n f var. ling.
- ca menta de pipermint, n f var. ling.
- ca menta inglesa, n f var. ling.
- ca menta piperina, n f var. ling.
- ca menta pipermina, n f var. ling.
- ca pampalei, n m var. ling.
- ca paupa-la-hi, n m var. ling.
- ca pipermint, n m/f var. ling.
- ca sàndul, n m var. ling.
- ca terongina, n f var. ling.
- nc Mentha ×piperita L.
- nc Mentha aquatica L. × M. spicata subsp. spicata L. sin. compl.
- nc Mentha glabrata Vahl var. ling.
- nc Mentha nigricans Mill. var. ling.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
Nota
- La denominació herba bona probablement és un calc del castellà hierbabuena.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca menta pebrera, n f
- ca herba sana, n f sin. compl.
- ca menta piperita, n f sin. compl.
- ca menta romana, n f sin. compl.
- ca alfàbrega de pastor, n f alt. sin.
- ca herba bona, n f alt. sin.
- ca herba de lavanda, n f alt. sin.
- ca herba de Santa Maria, n f alt. sin.
- ca herba sana anglesa, n f alt. sin.
- ca herba sana de pebre, n f alt. sin.
- ca herba sana romana, n f alt. sin.
- ca herba sana tarongina, n f alt. sin.
- ca herbabona, n f alt. sin.
- ca menta, n f alt. sin.
- ca menta americana, n f alt. sin.
- ca menta anglesa, n f alt. sin.
- ca menta borda, n f alt. sin.
- ca menta canyella, n f alt. sin.
- ca menta cultivada, n f alt. sin.
- ca menta d'anís, n f alt. sin.
- ca menta de caramel, n f alt. sin.
- ca menta de faves, n f alt. sin.
- ca menta de fer licor, n f alt. sin.
- ca menta de fer sopes, n f alt. sin.
- ca menta de jardí, n f alt. sin.
- ca menta de la reina, n f alt. sin.
- ca menta de la sopa, n f alt. sin.
- ca menta de les sopes, n f alt. sin.
- ca menta del caramel, n f alt. sin.
- ca menta dels caramels, n f alt. sin.
- ca menta dels moros, n f alt. sin.
- ca menta forta, n f alt. sin.
- ca menta francesa, n f alt. sin.
- ca menta sopera, n f alt. sin.
- ca menta xocolatera, n f alt. sin.
- ca palpalei, n m alt. sin.
- ca sàndal, n m alt. sin.
- ca tarongina, n f alt. sin.
- ca tarongina negra, n f alt. sin.
- ca albarsana, n f var. ling.
- ca herbassana de pebre, n f var. ling.
- ca herbassana inglesa, n f var. ling.
- ca menta de pipermint, n f var. ling.
- ca menta inglesa, n f var. ling.
- ca menta piperina, n f var. ling.
- ca menta pipermina, n f var. ling.
- ca pampalei, n m var. ling.
- ca paupa-la-hi, n m var. ling.
- ca pipermint, n m/f var. ling.
- ca sàndul, n m var. ling.
- ca terongina, n f var. ling.
- nc Mentha ×piperita L.
- nc Mentha aquatica L. × M. spicata subsp. spicata L. sin. compl.
- nc Mentha glabrata Vahl var. ling.
- nc Mentha nigricans Mill. var. ling.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
Nota
- La denominació herba bona probablement és un calc del castellà hierbabuena.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca taronger agre, n m
- ca taronja agra (fruit), n f sin. compl.
- ca aranja (fruit), n f alt. sin.
- ca grill (carpel), n m alt. sin.
- ca naronger, n m alt. sin.
- ca naronja (fruit), n f alt. sin.
- ca poncem, n m alt. sin.
- ca taronger, n m alt. sin.
- ca taronger amarg, n m alt. sin.
- ca taronger bord, n m alt. sin.
- ca taronger de la Xina, n m alt. sin.
- ca taronger de taronges agres, n m alt. sin.
- ca tarongers, n m pl alt. sin.
- ca taronges agres (fruit), n f pl alt. sin.
- ca taronges amargues, n f pl alt. sin.
- ca tarongina, n f alt. sin.
- ca taronja, n f alt. sin.
- ca taronja (fruit), n f alt. sin.
- ca taronja amarga (fruit), n f alt. sin.
- ca taronja amargant (fruit), n f alt. sin.
- ca taronja del suc roig, n f alt. sin.
- ca taronja agre (fruit), n f var. ling.
- ca taronja de pirinjoni (fruit), n f var. ling.
- ca taronjo (fruit), n m var. ling.
- ca teronja (fruit), n f var. ling.
- ca toronja (fruit), n f var. ling.
- ca tronger agre, n m var. ling.
- ca tronja (fruit), n f var. ling.
- nc Citrus aurantium L.
- nc Citrus vulgaris Risso var. ling.
<Botànica > rutàcies>
Nota
-
1. DIEC2-E recull el nom alamboner per a l'«arbre fruiter, varietat del taronger agre, o híbrid d'aquest i el poncemer».
2. MASCLANS recull, procedents de DCVB-E, els noms taronger de Malta i taronger de sang aplicats a la subsp. haematosarca.
3. En relació amb la denominació taronja de pirinjoni, pirinjoni és un nom alguerès provinent del sard piringioni 'penelló'.
