Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "tinta" dins totes les àrees temàtiques

manta manta

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  manta
  • ca  anta sin. compl.
  • ca  banta sin. compl.
  • ca  bantakpa sin. compl.
  • ca  menta sin. compl.
  • cod  kisam
  • cod  tinta
  • de  Manta
  • de  Anta sin. compl.
  • de  Banta sin. compl.
  • de  Bantakpa sin. compl.
  • de  Menta sin. compl.
  • en  Manta
  • en  Anta sin. compl.
  • en  Banta sin. compl.
  • en  Bantakpa sin. compl.
  • en  Menta sin. compl.
  • es  manta
  • es  anta sin. compl.
  • es  banta sin. compl.
  • es  bantakpa sin. compl.
  • es  menta sin. compl.
  • eu  manta
  • eu  anta sin. compl.
  • eu  banta sin. compl.
  • eu  bantakpa sin. compl.
  • eu  menta sin. compl.
  • fr  manta
  • fr  anta sin. compl.
  • fr  banta sin. compl.
  • fr  bantakpa sin. compl.
  • fr  menta sin. compl.
  • gl  manta
  • gl  anta sin. compl.
  • gl  banta sin. compl.
  • gl  bantakpa sin. compl.
  • gl  menta sin. compl.
  • it  manta
  • it  anta sin. compl.
  • it  banta sin. compl.
  • it  bantakpa sin. compl.
  • it  menta sin. compl.
  • nl  Manta
  • nl  Anta sin. compl.
  • nl  Banta sin. compl.
  • nl  Bantakpa sin. compl.
  • nl  Menta sin. compl.
  • pt  manta
  • pt  anta sin. compl.
  • pt  banta sin. compl.
  • pt  bantakpa sin. compl.
  • pt  menta sin. compl.

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Grassfields sud-occidental>, <Àfrica > Camerun>

Definició
La llengua manta és parlada per unes 5.200 persones en una vintena de pobles situats en una franja d'uns trenta kilòmetres al nord-oest de Mamfe, a la zona sud-oest del Camerun. Els mantes s'autodenominen manta o banta; pel que fa a la llengua, als pobles del nord rep el nom de kisam i als del sud s'anomena tinta. Segons la propia tradició, els mantes són originaris de la zona on actualment es parla moghamo i menka, al sud-est de la seva ubicació actual.

La població de Tanka, que s'autodenomina kekwa, pertany al clan ambele, però la llengua que parlen, que anomenen tentwa, és molt més pròxima al manta o l'atong; de fet, alguns mantes consideren Tanka dins el seu territori lingüístic. Algunes fonts la classifiquen com una llengua independent. Menda presenta una situació semblant: la població és ètnicament ambele, però lingüísticament manta; en aquest poble tothom parla les dues llengües, ambele i manta. El bantakpa és considerat per alguns autors una variant del manta, mentre que d'altres el consideren una llengua independent.

Pel que fa a la classificació, el manta ha estat inclòs dins del grup tivoide; també s'ha considerat part del grup anomenat momo occidental. En aquest darrer grup se solien incloure tan sols tres llengües, l'atong, el busam i l'ambele. Hi ha una proposta recent de classificació que hi incorpora unes quantes llengües, anteriorment incloses en altres grups lingüístics (el tivoide o el momo): l'alunfa, el balo, el bantakpa, el manta, el menka, l'osatu i el tanka. Aquesta proposta n'exclou, en canvi, l'ambele, una llengua de classificació difícil. La mateixa font proposa substituir el nom d'aquest grup, momo occidental, basat únicament en criteris geogràfics, pel de Grassfields del sud-oest.

Els mantes fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües. L'anglès és la llengua de l'ensenyament. El manta és la llengua principal de la comunitat, però el pidgin és cada cop més freqüent entre els joves.
raïm de l'escopeta raïm de l'escopeta

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  raïm de l'escopeta, n m
  • ca  escopeta, n f sin. compl.
  • ca  raïm de moro, n m sin. compl.
  • ca  raïm de Sant Salvi, n m sin. compl.
  • ca  arbre de la tinta, n m alt. sin.
  • ca  arbre de tinta, n m alt. sin.
  • ca  belladona borda, n f alt. sin.
  • ca  escopetes, n f pl alt. sin.
  • ca  fitolaca, n f alt. sin.
  • ca  herba carmí, n f alt. sin.
  • ca  raïm de guilla, n m alt. sin.
  • ca  raïm moro, n m alt. sin.
  • ca  raïms de moro, n m pl alt. sin.
  • ca  rem de moro, n m alt. sin.
  • ca  romiol, n m alt. sin.
  • ca  tinta, n f alt. sin.
  • ca  cagamutxo, n m var. ling.
  • ca  herba d'oblea, n f var. ling.
  • ca  herba de l'oblea, n f var. ling.
  • nc  Phytolacca americana L.
  • nc  Phytolacca decandra L. var. ling.

<Botànica > fitolacàcies>

raïm de l'escopeta raïm de l'escopeta

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  raïm de l'escopeta, n m
  • ca  escopeta, n f sin. compl.
  • ca  raïm de moro, n m sin. compl.
  • ca  raïm de Sant Salvi, n m sin. compl.
  • ca  arbre de la tinta, n m alt. sin.
  • ca  arbre de tinta, n m alt. sin.
  • ca  belladona borda, n f alt. sin.
  • ca  escopetes, n f pl alt. sin.
  • ca  fitolaca, n f alt. sin.
  • ca  herba carmí, n f alt. sin.
  • ca  raïm de guilla, n m alt. sin.
  • ca  raïm moro, n m alt. sin.
  • ca  raïms de moro, n m pl alt. sin.
  • ca  rem de moro, n m alt. sin.
  • ca  romiol, n m alt. sin.
  • ca  tinta, n f alt. sin.
  • ca  cagamutxo, n m var. ling.
  • ca  herba d'oblea, n f var. ling.
  • ca  herba de l'oblea, n f var. ling.
  • nc  Phytolacca americana L.
  • nc  Phytolacca decandra L. var. ling.

<Botànica > fitolacàcies>

tinta tinta

<Construcció > Arquitectura > Dibuix tècnic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de dibuix tècnic. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 133 p.; 22 cm.
ISBN 84-88169-01-9


Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  tinta, n f
  • es  tinta
  • en  ink

<Construcció > Arquitectura > Dibuix tècnic>

Definició
Preparació indeleble més o menys fluida, de diferents colors, que és emprada per a escriure, dibuixar o imprimir.
tinta tinta

<Indústria de les arts gràfiques i l'edició>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  tinta, n f
  • es  tinta
  • fr  encre
  • en  ink

<Indústria > Indústria paperera i de les arts gràfiques > Indústria de les arts gràfiques i l'edició>

tinta tinta

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  tinta, n f
  • es  tinta, n f
  • fr  encre, n f
  • pt  tinta, n f
  • en  ink, n

<Grans Magatzems > Seccions > Llibreria i papereria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  tinta, n f
  • es  tinta
  • en  ink

<Localització > Terminologia>