Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "verat" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bis, n m
  • ca  bísol, n m sin. compl.
  • ca  cavalla, n f sin. compl.
  • ca  cavalla vera, n f sin. compl.
  • ca  cogujol, n m sin. compl.
  • ca  gallimó, n m sin. compl.
  • ca  gallimó [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  guillem [jove], n m sin. compl.
  • ca  peix d'abril, n m sin. compl.
  • ca  verat, n m sin. compl.
  • ca  verat d'ull gros, n m sin. compl.
  • ca  verat d'ulls grossos, n m sin. compl.
  • ca  barat, n m var. ling.
  • ca  barát, n m var. ling.
  • ca  barat d'ull gros, n m var. ling.
  • ca  bisa, n f var. ling.
  • ca  biso, n m var. ling.
  • ca  bisol, n m var. ling.
  • ca  bisso, n m var. ling.
  • ca  bissu, n m var. ling.
  • ca  biza, n f var. ling.
  • ca  caballa, n f var. ling.
  • ca  estornino, n m var. ling.
  • ca  peix de abril, n m var. ling.
  • ca  varat, n m var. ling.
  • ca  veret, n m var. ling.
  • ca  viso, n m var. ling.
  • ca  visol, n m var. ling.
  • ca  vísol, n m var. ling.
  • nc  Scomber colias
  • nc  Pneumatophorus colias var. ling.
  • nc  Scomber (Pneumatophorus) japonicus var. ling.
  • nc  Scomber japonicus var. ling.
  • nc  Scomber pneumatophorus var. ling.
  • es  caballa
  • es  estornino
  • fr  marquereau espagnol
  • en  chub mackerel

<Peixos > Escòmbrids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bis, n m
  • ca  bísol, n m sin. compl.
  • ca  cavalla, n f sin. compl.
  • ca  cavalla vera, n f sin. compl.
  • ca  cogujol, n m sin. compl.
  • ca  gallimó, n m sin. compl.
  • ca  gallimó [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  guillem [jove], n m sin. compl.
  • ca  peix d'abril, n m sin. compl.
  • ca  verat, n m sin. compl.
  • ca  verat d'ull gros, n m sin. compl.
  • ca  verat d'ulls grossos, n m sin. compl.
  • ca  barat, n m var. ling.
  • ca  barát, n m var. ling.
  • ca  barat d'ull gros, n m var. ling.
  • ca  bisa, n f var. ling.
  • ca  biso, n m var. ling.
  • ca  bisol, n m var. ling.
  • ca  bisso, n m var. ling.
  • ca  bissu, n m var. ling.
  • ca  biza, n f var. ling.
  • ca  caballa, n f var. ling.
  • ca  estornino, n m var. ling.
  • ca  peix de abril, n m var. ling.
  • ca  varat, n m var. ling.
  • ca  veret, n m var. ling.
  • ca  viso, n m var. ling.
  • ca  visol, n m var. ling.
  • ca  vísol, n m var. ling.
  • nc  Scomber colias
  • nc  Pneumatophorus colias var. ling.
  • nc  Scomber (Pneumatophorus) japonicus var. ling.
  • nc  Scomber japonicus var. ling.
  • nc  Scomber pneumatophorus var. ling.
  • es  caballa
  • es  estornino
  • fr  marquereau espagnol
  • en  chub mackerel

<Peixos > Escòmbrids>

verat verat

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  verat, n m
  • ca  cavalla, n f sin. compl.
  • es  caballa
  • fr  maquereau commun
  • en  atlantic mackerel
  • nc  Scomber (Scomber) scombrus

<Peixos>

verat verat

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  verat, n m
  • ca  cavalla, n f sin. compl.
  • es  caballa, n f
  • fr  maquereau commun, n m
  • pt  cavala, n f
  • en  Atlantic mackerel, n

<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Peixateria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  verat, n m
  • ca  cavalla, n f sin. compl.
  • ca  gallimó, n m sin. compl.
  • ca  gallimó [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  gallimons [juvenil], n m pl sin. compl.
  • ca  guillem, n m sin. compl.
  • ca  guillem [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  guillem [petit], n m sin. compl.
  • ca  guillemó [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  llepets, n m pl sin. compl.
  • ca  variadó [petit], n m sin. compl.
  • ca  veradó, n m sin. compl.
  • ca  veradó [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  verat comú, n m sin. compl.
  • ca  verat gros, n m sin. compl.
  • ca  verdet, n m sin. compl.
  • ca  viat, n m sin. compl.
  • ca  baradó [petit], n m var. ling.
  • ca  barat, n m var. ling.
  • ca  barát, n m var. ling.
  • ca  barats, n m pl var. ling.
  • ca  bisso, n m var. ling.
  • ca  brat, n m var. ling.
  • ca  càbala, n f var. ling.
  • ca  caballa, n f var. ling.
  • ca  guillamons [juvenil], n m pl var. ling.
  • ca  quinto, n m var. ling.
  • ca  toribios, n m pl var. ling.
  • ca  vairat, n m var. ling.
  • ca  varat, n m var. ling.
  • ca  vayrat, n m var. ling.
  • ca  veirat, n m var. ling.
  • ca  verado [juvenil], n m var. ling.
  • ca  verdel, n m var. ling.
  • ca  veret, n m var. ling.
  • ca  veyrat, n m var. ling.
  • ca  visol, n m var. ling.
  • nc  Scomber scombrus
  • nc  Scomber (Scomber) scombrus var. ling.
  • nc  Scomber scomber var. ling.
  • es  caballa
  • es  caballa del Atlántico
  • es  estornino
  • es  sarda
  • es  verdel
  • es  visol
  • fr  maquereau
  • fr  maquereau commun
  • it  scombro
  • en  Atlantic mackerel
  • en  common mackerel
  • en  mackerel

<Peixos > Escòmbrids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  verat, n m
  • ca  cavalla, n f sin. compl.
  • ca  gallimó, n m sin. compl.
  • ca  gallimó [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  gallimons [juvenil], n m pl sin. compl.
  • ca  guillem, n m sin. compl.
  • ca  guillem [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  guillem [petit], n m sin. compl.
  • ca  guillemó [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  llepets, n m pl sin. compl.
  • ca  variadó [petit], n m sin. compl.
  • ca  veradó, n m sin. compl.
  • ca  veradó [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  verat comú, n m sin. compl.
  • ca  verat gros, n m sin. compl.
  • ca  verdet, n m sin. compl.
  • ca  viat, n m sin. compl.
  • ca  baradó [petit], n m var. ling.
  • ca  barat, n m var. ling.
  • ca  barát, n m var. ling.
  • ca  barats, n m pl var. ling.
  • ca  bisso, n m var. ling.
  • ca  brat, n m var. ling.
  • ca  càbala, n f var. ling.
  • ca  caballa, n f var. ling.
  • ca  guillamons [juvenil], n m pl var. ling.
  • ca  quinto, n m var. ling.
  • ca  toribios, n m pl var. ling.
  • ca  vairat, n m var. ling.
  • ca  varat, n m var. ling.
  • ca  vayrat, n m var. ling.
  • ca  veirat, n m var. ling.
  • ca  verado [juvenil], n m var. ling.
  • ca  verdel, n m var. ling.
  • ca  veret, n m var. ling.
  • ca  veyrat, n m var. ling.
  • ca  visol, n m var. ling.
  • nc  Scomber scombrus
  • nc  Scomber (Scomber) scombrus var. ling.
  • nc  Scomber scomber var. ling.
  • es  caballa
  • es  caballa del Atlántico
  • es  estornino
  • es  sarda
  • es  verdel
  • es  visol
  • fr  maquereau
  • fr  maquereau commun
  • it  scombro
  • en  Atlantic mackerel
  • en  common mackerel
  • en  mackerel

<Peixos > Escòmbrids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme per la Secretaria del Consell Supervisor del TERMCAT.

  • ca  verat, n m
  • ca  verat comú, n m
  • es  caballa
  • es  caballa del Atlántico
  • es  sarda
  • es  verdel
  • fr  maquereau
  • fr  maquereau commun
  • gl  cabala
  • gl  rincha
  • gl  xarda
  • en  Atlantic mackerel
  • en  common mackerel
  • en  mackerel
  • nc  Scomber scombrus

<Zoologia > Peixos>

Definició
Peix de la família dels escòmbrids, fusiforme, de 30 a 40 cm de llargada, amb el dors blau verdós marbrejat amb nombroses línies transversals, negres i sinuoses que no sobrepassen la línia lateral, els flancs i el ventre de color blanc argentat, i amb dues aletes dorsals molt separades .