Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "vernal" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Definició verbal amb subjecte (1): Aparició 0 CRITERI Definició verbal amb subjecte (1): Aparició

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Definició verbal amb subjecte (1): Aparició

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Definició>

Definició
En principi, la definició d'un verb recull només el significat del verb definit, sense referència al seu subjecte ni als complements, ja que és l'únic element necessari per a interpretar correctament aquell verb en un context real. (Vegeu la fitxa CRITERI Circularitat i prova de la substitució.)

Tot i això, hi ha casos en què és aconsellable recollir el subjecte d'un verb en la seva definició . Els motius, bàsicament, són els següents:

(1) Perquè, si no hi estigués representat el subjecte, l'usuari no podria deduir quina mena de noms poden funcionar com a subjectes del verb definit. (Generalment, això succeeix quan el verb de la definició admet més subjectes que el verb definit.)
Ex.: apilar-se v intr pron PESCA Decantar-se, el gall, al damunt de les peces fins a desbaratar el calat de sardines.
[El verb apilar-se només s'aplica al gall, que és un ormeig; en canvi, el verb decantar-se, utilitzat en la definició, podria aplicar-se a moltes altres coses (la barca, el pescador, etc.)]

(2) Perquè un element de la definició fa referència al subjecte per mitjà d'un pronom feble, un díctic, etc.
Ex.: escapar-se v prep pron JUDO Deslliurar-se, un judoka, del control a què el sotmet l'adversari.
[La referència al subjecte del definit, judoka, per mitjà del pronom el fa necessari que aquest subjecte també figuri en la definició.]

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Definició verbal amb subjecte (2): Marcatge i ubicació i CRITERI Definició verbal amb subjecte (3): Errors freqüents.
  • 2. Podeu consultar el document de criteri original, Definició: Presència i representació del subjecte, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/definicio-subjecte.pdf).
0 CRITERI Definició verbal amb subjecte (2): Marcatge i ubicació 0 CRITERI Definició verbal amb subjecte (2): Marcatge i ubicació

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Definició verbal amb subjecte (2): Marcatge i ubicació

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Definició>

Definició
En els casos que es considera convenient incloure el subjecte d'un verb definit en la seva definició (vegeu la fitxa CRITERI Subjecte en definicions verbals: Aparició), convé haver decidit com es marca i en quin punt de la definició se situa si el marcatge escollit es pot prestar a confusions:

- Pel que fa al marcatge del subjecte, hi ha bàsicament dues maneres d'indicar que un element de la definició és el subjecte i, doncs, que no forma part pròpiament de la definició:
(1) Marcatge verbal: Per mitjà d'una perífrasi que singularitza el subjecte respecte a la resta de definició.
Ex. 1: hennir v intr En parlant du cheval, Pousser le cri particulier à son espèce. [Le nouveau Petit Robert]
Ex. 2: relinchar v Referido a un caballo, dar relinchos o emitir su voz característica. [Clave: diccionario de uso del español actual]
(2) Marcatge gràfic: Per mitjà d'elements gràfics que emmarquen el subjecte, siguin específics (parèntesis, parèntesis angulars, claudàtors, etc.) o utilitzats amb altres usos (comes).
Ex. 1: renillar v [El cavall, el mul]1 cridar. [Diccionari descriptiu de la llengua catalana]
Ex. 2: renillar v. intr. El cavall, cridar. [Diccionari de la llengua catalana]
El TERMCAT aplica el marcatge gràfic amb comes, que es pot considerar habitual en lexicografia i terminologia catalanes.

- Pel que fa a la situació del subjecte, afecta sobretot el cas del marcatge gràfic amb comes, ja que els altres tipus de marcatge (verbal i gràfic amb elements específics) no es presten a equívocs. Destaquem les dues possibilitats més utilitzades en el cas d'un marcatge amb comes:
(1) A l'inici de la definició:
Ex.: abonançar v. intr. El temps, esdevenir bo. [Diccionari de la llengua catalana]
(2) A continuació del verb, d'acord amb els criteris següents:
(2.1) Darrere el sintagma verbal compost pel verb i el primer complement obligatori (complement directe, complement indirecte, complement preposicional) o bé compost pel verb i un adverbi que el matisa.
Ex. 1: cedir la traça v intr Apartar-se de la traça [SUBJ + CD], un esquiador de fons, perquè un altre esquiador l'avanci.
Ex.2: desplomar-se v intr pron Aterrar bruscament [V + ADV], una aeronau, com a conseqüència d'una velocitat de descens massa elevada o una velocitat de vol massa baixa.
(2.2) Darrere el verb, en cas d'un sintagma verbal d'una altra mena, d'un primer complement obligatori molt llarg o d'un complement verbal que faci referència al subjecte per mitjà d'un pronom, un díctic, etc.
Ex.: col·lapsar v intr Deformar-se [V], una estructura, fins a un punt crític [CC], de manera que hi ha perill que se'n produeixi la caiguda total o parcial, com a conseqüència d'un pes excessiu o d'una deformació dels materials que la constitueixen.
Aquesta segona opció, amb els criteris 2.1 i 2.2, és la que segueix el TERMCAT en el seus productes.

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Definició verbal amb subjecte (1): Aparició i CRITERI Definició verbal amb subjecte (3): Errors freqüents.
  • 2. Podeu consultar el document de criteri original, Definició: Presència i representació del subjecte, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/definicio-subjecte.pdf).
0 CRITERI Definició verbal amb subjecte (3): Errors freqüents 0 CRITERI Definició verbal amb subjecte (3): Errors freqüents

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Definició verbal amb subjecte (3): Errors freqüents

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Definició>

Definició
Alguns dels errors més o menys freqüents en el marcatge del subjecte del definit en la definició d'un verb són els casos següents:

(1) Mala delimitació del subjecte: El subjecte ha de funcionar com a subjecte tant de la definició com del verb definit.
Ex. 1: descarrilar v intr Sortir, les rodes d'un vehicle, dels carrils de la via per on circula.
--> Sortir, un vehicle, dels carrils de la via per on circula. [Es diu que descarrila un tren, i no que descarrilen les rodes d'un tren; el subjecte, doncs, ha de ser vehicle.]
Ex. 2: oscar-se v intr pron Fer-se una o més osques en el tall d'una eina.
--> Rebre, una eina, una o més osques en el seu tall. [Es diu que s'osca una eina, i no que s'osquen les osques.]

(2) Marcatge inadequat del subjecte: El marcatge del subjecte no es correspon al marcatge que s'ha decidit adoptar (en el cas del TERMCAT, el marcatge entre comes).
Ex.: itinerar v intr Desplaçar-se una exposició d'un lloc a un altre perquè pugui ser visitada en diferents punts geogràfics.
--> Desplaçar-se, una exposició, d'un lloc a un altre perquè pugui ser visitada en diferents punts geogràfics.

(3) Marcatge com a subjectes d'elements que no són subjecte: És un cas típic la definició de noms derivats de verbs. En aquests noms, el subjecte del verb primitiu no funciona com a subjecte sintàctic del nom, ja que, per definició, només els verbs tenen subjecte; per tant, no és correcte mantenir el marcatge del subjecte en el nom.
Ex.: blocatge n m Acció d'agafar la pilota procedent d'un llançament baix, un receptor,
amb el guant posat entre els genolls.
--> Acció d'un receptor d'agafar la pilota procedent d'un llançament baix amb el guant posat entre els genolls.

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Definició verbal amb subjecte (1): Aparició i CRITERI Definició verbal amb subjecte (2): Marcatge i ubicació.
  • 2. Podeu consultar el document de criteri original, Definició: Presència i representació del subjecte, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/definicio-subjecte.pdf).
0 CRITERI Règim verbal de litigar 0 CRITERI Règim verbal de litigar

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat per aquest servei.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  0 CRITERI Règim verbal de litigar
  • es  litigar, v tr
  • es  litigar [por], v prep
  • it  litigare, v tr
  • it  litigare [per], v prep
  • pt  litigar, v tr/prep
  • la  litigare, v intr

<Dret > Dret penal i penitenciari>

Definició
Es consideren igualment adequats per a litigar dos règims verbals: d'una banda, el règim transitiu, amb un complement directe, que recull el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans; de l'altra, un règim preposicional, amb un complement introduït per una preposició.

Els motius de l'afegiment d'aquest segon règim preposicional al règim transitiu recollit en els diccionaris de referència són els següents:
(1) L'ús preposicional té una àmplia documentació en contextos equivalents a l'ús transitiu.
(2) És un verb semànticament i formalment paral·lel a pledejar, que ja està recollit com a verb amb complement directe (per exemple, pledejar una herència) o bé amb complement preposicional (per exemple, pledejar per una herència) en el diccionari normatiu de l'IEC i en el Vocabulari de dret penal i penitenciari del TERMCAT, i com a verb amb complement directe i sense en el GDLC i en el DCVB. (Pel que fa a la semàntica, tots aquests diccionaris defineixen litigar per sinonímia amb pledejar; pel que fa a la forma, pledejar és un mot patrimonial format sobre plet, i litigar, un cultisme format sobre lis litis, 'plet'.)
(2) El DCVB ja recull litigar com un verb no transitiu, amb un exemple de complement preposicional ("Guart-se no'l mogua | hauer treball qui de tals fets litigua").
(3) Es documenta el doble règim transitiu i preposicional en les altres llengües romàniques amb verbs derivats del llatí litigare, encara que els diccionaris de referència respectius ho reflecteixin de manera desigual.
Ex.: (castellà) litigar una herencia, litigar por una herencia; (italià) litigare un terreno, litigare per un risarcimento di danni; (portuguès) litigar uma nova apelação, litigar pela indenização.

En els usos preposicionals acceptats, litigar regeix habitualment les preposicions per i contra.

El verb litigar , o el sinònim pledejar, fa referència a l'acció de disputar en un judici sobre alguna cosa.
0 CRITERI Règim verbal de litigar 0 CRITERI Règim verbal de litigar

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat per aquest servei.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  0 CRITERI Règim verbal de litigar
  • es  litigar, v tr
  • es  litigar [por], v prep
  • it  litigare, v tr
  • it  litigare [per], v prep
  • pt  litigar, v tr/prep
  • la  litigare, v intr

<Criteris lingüístics > Aspectes generals>

Definició
Es consideren igualment adequats per a litigar dos règims verbals: d'una banda, el règim transitiu, amb un complement directe, que recull el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans; de l'altra, un règim preposicional, amb un complement introduït per una preposició.

Els motius de l'afegiment d'aquest segon règim preposicional al règim transitiu recollit en els diccionaris de referència són els següents:
(1) L'ús preposicional té una àmplia documentació en contextos equivalents a l'ús transitiu.
(2) És un verb semànticament i formalment paral·lel a pledejar, que ja està recollit com a verb amb complement directe (per exemple, pledejar una herència) o bé amb complement preposicional (per exemple, pledejar per una herència) en el diccionari normatiu de l'IEC i en el Vocabulari de dret penal i penitenciari del TERMCAT, i com a verb amb complement directe i sense en el GDLC i en el DCVB. (Pel que fa a la semàntica, tots aquests diccionaris defineixen litigar per sinonímia amb pledejar; pel que fa a la forma, pledejar és un mot patrimonial format sobre plet, i litigar, un cultisme format sobre lis litis, 'plet'.)
(2) El DCVB ja recull litigar com un verb no transitiu, amb un exemple de complement preposicional ("Guart-se no'l mogua | hauer treball qui de tals fets litigua").
(3) Es documenta el doble règim transitiu i preposicional en les altres llengües romàniques amb verbs derivats del llatí litigare, encara que els diccionaris de referència respectius ho reflecteixin de manera desigual.
Ex.: (castellà) litigar una herencia, litigar por una herencia; (italià) litigare un terreno, litigare per un risarcimento di danni; (portuguès) litigar uma nova apelação, litigar pela indenização.

En els usos preposicionals acceptats, litigar regeix habitualment les preposicions per i contra.

El verb litigar , o el sinònim pledejar, fa referència a l'acció de disputar en un judici sobre alguna cosa.
acta acta

<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  acta, n f
  • es  acta
  • fr  procès-verbal
  • en  minutes
  • en  record

<Auditoria i comptabilitat > Dret>

acta acta

<Treball > Negociació col·lectiva>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>

  • ca  acta, n f
  • es  acta
  • fr  procès-verbal
  • en  minutes
  • en  record

<Negociació col·lectiva > Conceptes generals>

Definició
Document que atesta per escrit un fet, una actuació, una convenció, una obligació, una deliberació o un acord, perquè n'hi hagi constància.
acta acta

<01 Conceptes generals de l'esport>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  acta, n f
  • es  acta
  • fr  feuille
  • fr  formulaire
  • fr  procès-verbal
  • en  protocol
  • en  sheet
  • en  summary record

<Esport > 01 Conceptes generals de l'esport>

Definició
Document en què es fan constar la data i el lloc de disputa d'una prova, un encontre o una competició, el nom dels esportistes participants, els resultats i les incidències.

Nota

  • Cada esport completa la denominació genèrica acta amb la denominació de les proves o els enfrontaments propis. Per exemple, es parla d'actes de combat (boxa), actes de competició (halterofília), actes de compilació (gimnàstica), actes de cursa (ciclisme), actes de partit (esports de pilota) i actes de regata (esports nàutics).
acta d'inspecció acta d'inspecció

<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  acta d'inspecció, n f
  • es  acta de inspección
  • fr  procès-verbal d'inspection
  • en  inspection report

<Auditoria i comptabilitat > Dret>

acta d'inspecció fiscal acta d'inspecció fiscal

<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  acta d'inspecció fiscal, n f
  • es  acta de inspección fiscal
  • fr  procès-verbal d'inspection tributaire
  • en  tax inspection report

<Auditoria i comptabilitat > Dret>