Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "verrim" dins totes les àrees temàtiques

àrum maculat àrum maculat

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àrum maculat, n m
  • ca  àrums, n m pl alt. sin.
  • ca  barba d'Aaró, n f alt. sin.
  • ca  cugot, n m alt. sin.
  • ca  peu de bou, n m alt. sin.
  • ca  peu de vedella, n m alt. sin.
  • ca  pota de bou, n f alt. sin.
  • ca  sarriassa clapada, n f alt. sin.
  • ca  sarriassa de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  sarriasses, n f pl alt. sin.
  • ca  serpentina menor, n f alt. sin.
  • ca  xèrria, n f alt. sin.
  • ca  xèrries, n f pl alt. sin.
  • ca  barba d'Aaron, n f var. ling.
  • ca  barba de Aron, n f var. ling.
  • ca  sarrices, n f pl var. ling.
  • nc  Arum maculatum L.

<Botànica > aràcies>

Nota

  • L'atribució dels noms consignats en aquesta entrada a Arum maculatum s'ha considerat probable, però no del tot segura, ja que durant molt de temps diversos botànics confonien A. maculatum amb A. italicum
àrum maculat àrum maculat

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àrum maculat, n m
  • ca  àrums, n m pl alt. sin.
  • ca  barba d'Aaró, n f alt. sin.
  • ca  cugot, n m alt. sin.
  • ca  peu de bou, n m alt. sin.
  • ca  peu de vedella, n m alt. sin.
  • ca  pota de bou, n f alt. sin.
  • ca  sarriassa clapada, n f alt. sin.
  • ca  sarriassa de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  sarriasses, n f pl alt. sin.
  • ca  serpentina menor, n f alt. sin.
  • ca  xèrria, n f alt. sin.
  • ca  xèrries, n f pl alt. sin.
  • ca  barba d'Aaron, n f var. ling.
  • ca  barba de Aron, n f var. ling.
  • ca  sarrices, n f pl var. ling.
  • nc  Arum maculatum L.

<Botànica > aràcies>

Nota

  • L'atribució dels noms consignats en aquesta entrada a Arum maculatum s'ha considerat probable, però no del tot segura, ja que durant molt de temps diversos botànics confonien A. maculatum amb A. italicum
úvula del vermis úvula del vermis

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  úvula del vermis, n f
  • ca  úvula del cerebel, n f sin. compl.
  • es  úvula del cerebelo
  • es  úvula del vermis
  • en  uvula of cerebellum
  • en  uvula vermis
  • TA  uvula vermis

<Anatomia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ailant, n m
  • ca  vernís del Japó, n m sin. compl.
  • ca  arbre de carretera, n m alt. sin.
  • ca  arbre del cel, n m alt. sin.
  • ca  arbre garavater, n m alt. sin.
  • ca  arbre pudent, n m alt. sin.
  • ca  canya de la pudor, n f alt. sin.
  • ca  cornissa, n f alt. sin.
  • ca  espantagitanos, n m alt. sin.
  • ca  fals vernís, n m alt. sin.
  • ca  hivernenc, n m alt. sin.
  • ca  mal arbre, n m alt. sin.
  • ca  sambuc, n m alt. sin.
  • ca  ailantus, n m var. ling.
  • ca  irlando, n m var. ling.
  • ca  malarbre, n m var. ling.
  • nc  Ailanthus altissima (Mill.) Swingle
  • nc  Ailanthus glandulosa Desf. var. ling.

<Botànica > simarubàcies>

ailant ailant

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ailant, n m
  • ca  vernís del Japó, n m sin. compl.
  • ca  arbre de carretera, n m alt. sin.
  • ca  arbre del cel, n m alt. sin.
  • ca  arbre garavater, n m alt. sin.
  • ca  arbre pudent, n m alt. sin.
  • ca  canya de la pudor, n f alt. sin.
  • ca  cornissa, n f alt. sin.
  • ca  espantagitanos, n m alt. sin.
  • ca  fals vernís, n m alt. sin.
  • ca  hivernenc, n m alt. sin.
  • ca  mal arbre, n m alt. sin.
  • ca  sambuc, n m alt. sin.
  • ca  ailantus, n m var. ling.
  • ca  irlando, n m var. ling.
  • ca  malarbre, n m var. ling.
  • nc  Ailanthus altissima (Mill.) Swingle
  • nc  Ailanthus glandulosa Desf. var. ling.

<Botànica > simarubàcies>

allassa de primavera allassa de primavera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  allassa de primavera, n f
  • es  campanilla de primavera
  • fr  nivéole printanière
  • it  campanella de primavera
  • en  spring snowflake
  • de  Märzenbecher
  • de  Märzglöckchen
  • nc  Leucojum vernum L.

<Botànica>

Definició
Planta vivaç de la família de les amaril·lidàcies, de bulb gros, fulles linears i una gran flor blanca que surt d'una espata membranosa, generalment solitària, pèndula i olorosa, amb els tèpals amplament ovats terminats bruscament en una punta verda, que apareix a l'inici de la primavera a les zones humides de l'estatge montà.
allassa de primavera allassa de primavera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  allassa de primavera, n f
  • nc  Leucojum vernum L.

<Botànica > amaril·lidàcies>

allassa de primavera allassa de primavera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  allassa de primavera, n f
  • nc  Leucojum vernum L.

<Botànica > amaril·lidàcies>

amàs d'escòria amàs d'escòria

<Ciències de la Terra > Geologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  amàs d'escòria, n m
  • ca  cúmul d'escòria, n m
  • ca  runam de mina, n m
  • ca  carraller, n m sin. compl.
  • es  escombrera, n f
  • es  escombrera de mina
  • es  pila de escombros, n f
  • es  vertedero de escombros, n m
  • fr  halde, n m
  • fr  terri, n m
  • fr  terril, n m
  • en  boney pile, n
  • en  culm bank, n
  • en  mine dump, n
  • en  spoil tip, n
  • en  waste tip, n

<Ciències de la Terra > Geologia>

Definició
Monticle artificial construït per a l'acumulació de residus miners, subproductes de l'explotació minera, compostos principalment d'esquistos, i en més petita quantitat de gres carbonífer i d'altres residus diversos.
aplicació lleugera aplicació lleugera

<Informàtica > Aplicacions informàtiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  aplicació lleugera, n f
  • ca  versió lleugera, n f
  • es  aplicación ligera, n f
  • es  versión ligera, n f
  • es  versión liviana, n f
  • fr  application allégée, n f
  • fr  version allégée, n f
  • fr  version de poche, n f
  • fr  version réduite, n f
  • en  light version, n
  • en  lightweight application, n
  • en  lite app, n
  • en  lite application, n
  • en  lite version, n

<Informàtica > Aplicacions informàtiques>

Definició
Aplicació amb característiques limitades respecte de l'aplicació original completa que generalment ocupa menys espai de memòria i consumeix menys recursos.