Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "xec" dins totes les àrees temàtiques

botó de pressió botó de pressió

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  botó de pressió, n m
  • ca  clec, n m
  • ca  tancador de pressió, n m
  • ca  xec, n m
  • es  botón de presión
  • es  cierre
  • fr  bouton-pression
  • fr  fermeture
  • en  fastening
  • en  press-stud
  • de  Verschluss

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Definició
Dispositiu d'una peça de vestir constituït per dues peces metàl·liques circulars, l'una amb una part central còncava i l'altra amb una part central convexa que hi encaixa, cosides cadascuna en un costat de la roba, que s'utilitza per a cordar-la exercint-hi pressió.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comptabilitat. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 165 p.; 21 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-13-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  xec, n m
  • es  cheque
  • en  check [US]
  • en  cheque [GB]

<Empresa > Comptabilitat>

Definició
Document de crèdit pel qual el titular d'un compte corrent bancari dona una ordre de pagament al banc de la totalitat o d'una part dels fons que tingui disponibles en el compte.
xec xec

<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  xec, n m
  • ca  taló, n m sin. compl.
  • es  cheque
  • es  talón
  • fr  chèque
  • en  check [US]
  • en  cheque [GB]

<Auditoria i comptabilitat > Finances > Efectes mercantils>

xec xec

<Empresa > Comunicació empresarial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  xec, n m
  • es  cheque
  • en  check [US]
  • en  cheque [GB]

<Comunicació empresarial > Comunicació > Comunicació administrativa i comercial>

Definició
Document pel qual el titular d'un compte corrent bancari dona una ordre de pagament al banc o a la caixa d'estalvis, de la totalitat o d'una part del fons que tingui disponible en el compte.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  xec, n m
  • es  cheque
  • en  check [US]
  • en  cheque [GB]

<Economia i empresa>

Definició
Document pel qual el titular d'un compte corrent bancari dona una ordre de pagament al banc o a la caixa d'estalvis, de la totalitat o d'una part del fons que tingui disponible en el compte.
xec xec

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  xec, n m
  • es  cheque, n m
  • fr  chèque, n m
  • pt  cheque, n m
  • en  check, n
  • en  cheque, n

<Grans Magatzems > Expressions útils > Paraules i expressions usuals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  xec, n m
  • ca  taló, n m sin. compl.
  • es  cheque, n m
  • es  talón, n m sin. compl.

<Dret mercantil>

xec xec

<Documentació jurídica>, <Dret mercantil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  xec, n m
  • ca  taló, n m sin. compl.
  • es  cheque
  • es  talón

<Documentació jurídica>, <Dret mercantil>

Definició
Document de crèdit pel qual la persona titular d'un compte bancari dona una ordre al banc perquè pagui la persona tenidora del document una suma determinada.

Nota

  • Àmbit: Espanya | Àmbit: Inespecífic
  • A diferència de la lletra, que funciona com un instrument de crèdit, el xec és un instrument de pagament. Els clients d'un banc poden disposar a favor de terceres persones dels fons de llur compte corrent bancari. Els prenedors el poden utilitzar, sense fer-lo efectiu, per a pagar un deute a una tercera persona. Si el xec és nominatiu, s'utilitza l'endós per a la transmissió del xec.
    El xec es diferencia de la lletra fonamentalment perquè el xec es lliura a la vista i la part lliurada ha de complir l'ordre de pagament en el moment que li és presentat el xec. En el xec no és possible l'acceptació i és una ordre de pagament irrevocable durant el termini de presentació. La part lliurada ha de ser necessàriament una institució bancària.
    L'ordenament jurídic espanyol regula el xec en el títol II de la Llei canviària i del xec (LCX). El xec és un títol de crèdit formal que ha de complir els requisits de forma que determina l'article 106 de la Llei.
    1. La denominació xec ha de constar en el text del títol en la mateixa llengua en què es redacta el xec.
    2. Ordre pura i simple de pagament d'una quantitat determinada en euros o en una moneda estrangera convertible. Si la quantitat està escrita en números i en lletres i són discordants, la Llei estableix la validesa de la quantitat expressada en lletres per sobre de la numèrica (art. 115, paràgraf primer, LCX). Si l'import està escrit diverses vegades i en quantitats diferents, és vàlid el de menys quantitat (art. 115, paràgraf segon, LCX).
    3. El nom de la part lliurada, que necessàriament ha de ser un banc o una entitat de crèdit (art. 108 i 114 LCX). La falta d'aquest requisit impedeix que el document tingui la consideració de xec.
    4. El lloc on s'ha de fer el pagament. En cas d'absència, la Llei estableix que el lloc de pagament és el que consta al costat del nom del lliurat i, si n'hi ha més d'un, el que consta al costat del que s'anomena primer. Si manquen les indicacions esmentades, el xec s'ha de pagar en el lloc de l'emissió. Si la part lliurada no té establiment, es paga en el lloc on té l'establiment principal.
    5. La data i el lloc d'emissió. La data és imprescindible per tal de poder comptar la data de la presentació al pagament (art. 134 i 135 LCX). El fet que no consti el lloc d'emissió del xec no afecta la validesa del xec, ja que la Llei considera que s'ha lliurat en el lloc que consta al costat del nom del lliurador (art. 107 LCX).
    6. La signatura de la part lliuradora.
    La falta d'algun d'aquests requisits, exceptuant els que la Llei en supleix l'absència, té com a efecte la impossibilitat de considerar el document un xec. L'article 107 de la LCX indica que tenen la consideració de clàusules facultatives totes les mencions que consten en el xec i són diferents de les assenyalades en l'article 106.
    La Llei no considera necessària la menció de la persona a qui s'ha de fer el pagament, però s'ha de desprendre del text del document quina és la forma triada per al lliurament del xec, si el pagament s'ha de fer al portador o bé a una persona determinada (art. 111 LCX). El xec és un títol que, encara que de manera més restringida, circula igual que la lletra, tot i que s'ha de pagar a curt termini perquè neix vençut.
    El xec que s'emet a favor d'una persona determinada es transmet per endós. El xec nominatiu amb la clàusula «no a l'ordre» es transmet per una cessió ordinària. El xec al portador es transmet per l'entrega del document (art. 120 LCX). La Llei admet l'endós dels títols al portador i l'endossant respon com a obligat en via de regrés (art. 126 LCX). L'endós és la forma normal de circulació del xec i l'única a què fa referència la Llei.
    El pagament del xec es pot garantir totalment o parcialment per l'aval d'una tercera persona o per una persona firmant del xec que no sigui la lliuradora (art. 131 LCX). La signatura de l'avaladora ha de constar en el xec o en el suplement i ha d'indicar la persona a qui s'avala. En cas que no s'indiqui, s'entén que s'avala la part lliuradora. La signatura que consta en l'anvers del xec i que no és la de la part lliuradora es considera un aval (art. 132 LCX). Els efectes de l'aval són els mateixos que els efectes de l'aval canviari (art. 35 al 37 LCX).
    La part tenidora ha de presentar el xec pel cobrament en el domicili de pagament que hi figura. El xec es paga a la vista encara que la data assenyalada sigui posterior a la del moment de presentació. La presentació al pagament s'ha de fer en els terminis que marca la Llei: per als xecs emesos a l'Estat espanyol, quinze dies, i per als xecs emesos a l'estranger i que s'han de pagar a l'Estat espanyol, vint dies si s'han emès a Europa, i seixanta dies si s'han emès fora d'Europa.
    Els terminis es compten a partir de la data d'emissió del xec, sense excloure els dies inhàbils, però si ho és el dia del venciment, s'entén que la data del venciment és el primer dia hàbil següent (art. 135, paràgraf tercer, LCX).
    La manca de presentació dins els terminis assenyalats no produeix la pèrdua dels drets que deriven del xec. Si el xec no ha estat revocat i la part lliurada conserva fons per a fer el pagament, aquest es pot fer posteriorment (art. 138 LCX). L'article 146 estableix que encara que els terminis de presentació estan vençuts i no s'ha fet el protest o bé no s'ha obtingut la declaració equivalent, la part tenidora conserva els drets contra la part lliuradora. L'endós que s'ha fet quan han vençut els terminis per a la presentació al pagament té l'efecte d'una cessió ordinària.
    La part lliurada està obligada a pagar el xec en el moment de la presentació. Si amb la provisió no n'hi ha prou per al pagament de la quantitat total, ha de fer un pagament parcial (art. 140 LCX). La part tenidora no té una acció canviària contra la part lliurada, sinó contra la part lliuradora.
    Si la part lliuradora ha fet una provisió de fons suficient per al pagament del xec i, malgrat tot, la part lliurada no paga, en pot reclamar per via extracanviària una indemnització per danys i perjudicis produïts a conseqüència de la manca de pagament.
    El pagament de la part lliurada extingeix tots els drets que deriven del xec i en pot exigir l'entrega. S'entén que s'ha pagat el xec quan després del venciment es troba en poder de la part lliurada (art. 140 LCX). En el cas en què el xec s'hagi endossat, la part lliurada ha de comprovar la regularitat de la cadena d'endossos, però no l'autenticitat de la signatura dels endossants (art. 141 LCX).
    En cas de pèrdua o de privació il·legal del xec, la part lliuradora pot revocar el xec i la part lliurada s'ha d'abstenir de fer el pagament encara que no hagi transcorregut el termini de presentació (art. 138 LCX). Si malgrat tot la part lliurada paga el xec, ha d'indemnitzar la part lliuradora del perjudici que ha patit. La part lliuradora pot revocar el xec sense causa en qualsevol moment notificant-ho a la part lliurada, però la part lliurada no està obligada a complir l'ordre de revocació mentre no hagin transcorregut els terminis de l'article 135 de la LCX.
    La manca de pagament del xec s'ha d'acreditar per a conservar les accions de regrés contra els endossants, els lliuradors i altres obligats canviaris (art. 146 LCX). La manca de pagament es pot acreditar per protest notarial, per declaració de la part lliurada, escrita en el xec, datada i en què hi consta la data de presentació al pagament o per declaració d'una cambra de compensació en què es faci constar que el xec es va presentar dins el termini i no va ser pagat. Aquest mateix article fixa els drets de la part tenidora contra la lliuradora i estableix que es conserven encara que el xec no s'hagi presentat o no s'hagi fet el protest o bé no s'hagi obtingut la declaració equivalent. La part tenidora només perd aquests drets si deixa passar el temps de la presentació i si falta la provisió de fons en poder de la part lliurada perquè és insolvent.
    L'article 148 inclou dues regles sobre el perjudici del xec: una de general que afecta tots els obligats excepte els lliuradors, i una de particular que només afecta els lliuradors i llurs avalistes. La raó del tractament diferent que reben la part lliuradora i la resta de firmants rau en la naturalesa canviària de l'obligació de la part lliuradora de fer i mantenir la provisió de fons i de mantenir-la en poder de la part lliurada.
    El protest i la declaració equivalent s'han de fer abans que acabi el termini de presentació. El tenidor o la tenidora d'un xec impagat no té cap acció canviària contra els lliurats, però pot exercir l'acció de regrés contra els endossants, els lliuradors i els avalistes (art. 146 en relació amb l'art. 131 LCX). Tots responen solidàriament igual que els deutors canviaris de la lletra de canvi (art. 148 LCX).
    El règim jurídic de l'acció canviària de regrés és el mateix que el de la lletra de canvi (art. 148 al 153 LCX). També coincideixen les normes sobre la prescripció, amb la diferència fonamental que el termini de prescripció de l'acció del tenidor o la tenidora contra els endossants, els lliuradors i altres obligats canviaris és de sis mesos a comptar des del moment en què acaba el termini per a la presentació.
    El tenidor o la tenidora d'un xec impagat pot exercir l'acció d'enriquiment basant-se en el contracte causal (art. 65 LCX). El tenidor o la tenidora també es pot dirigir a la part lliurada si la part lliuradora li havia fet provisió de fons (art. 108, paràgraf segon, LCX). Aquesta acció basada en la cessió del crèdit sobre la provisió s'ha de considerar una acció causal. La LCX reconeix als tenidors una acció d'enriquiment injust en cas de la pèrdua de les accions causals i canviàries sempre que es donin els requisits de l'article 65 (art. 153, paràgraf segon, LCX).
  • V. t.: xec en descobert n m