Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "xera" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  àloe, n m
  • es  aloe
  • es  áloe
  • es  azabara
  • es  lináloe
  • es  olivastro de Rodas
  • es  zabida
  • es  zabila
  • fr  aloès officinal
  • fr  aloès ordinaire
  • fr  aloès vrai
  • fr  aloès vulgaire
  • fr  vrai aloès
  • en  aloe vera
  • en  Barbados aloe
  • en  Curaçao aloe
  • en  medicinal aloe
  • en  unguentine cactus
  • nc  Aloe barbadensis
  • nc  Aloe vera

<Botànica>

Nota

  • Planta de la família de les liliàcies.
acord de la Mesa del Parlament acord de la Mesa del Parlament

<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.

  • ca  acord de la Mesa del Parlament, n m
  • oc  acòrd dera Mèsa deth Parlament, n m
  • es  acuerdo de la Mesa del Parlamento, n m
  • fr  décision du Bureau du Parlement, n f
  • en  Agreement of the Presiding Board of the Parliament, n

<Activitat parlamentària > Organització i funcionament>

Definició
Decisió que adopta la Mesa del Parlament en una reunió.

Nota

  • 1. Els acords de la Mesa del Parlament es refereixen, entre altres, a les tramitacions parlamentàries en cas de dubte, a l'organització del treball parlamentari, a l'execució del pressupost i a l'admissió i la tramitació dels documents parlamentaris.
  • 2. Els acords de la Mesa del Parlament es publiquen en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya i en el web del Parlament.
  • 3. Vegeu també "petició de reconsideració".
administració de sèrums immunes administració de sèrums immunes

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  administració de sèrums immunes
  • en  administration of immune sera

<Classificació internacional de malalties > Causes de visita en serveis sanitaris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alzina, n f
  • ca  aglaner, n m sin. compl.
  • ca  alzina de fulla llarga, n f sin. compl.
  • ca  alzina vera, n f sin. compl.
  • ca  alzinera, n f sin. compl.
  • ca  aulina, n f sin. compl.
  • ca  bellotera, n f sin. compl.
  • ca  glaner, n m sin. compl.
  • ca  aglà (fruit), n m/f alt. sin.
  • ca  aglanera, n f alt. sin.
  • ca  alzinoi, n m alt. sin.
  • ca  àndel (fruit), n m alt. sin.
  • ca  gla (fruit), n f alt. sin.
  • ca  glans (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  glans d'alzina (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  rebolls, n m pl alt. sin.
  • ca  abelloter, n m var. ling.
  • ca  anzinera, n f var. ling.
  • ca  ausina, n f var. ling.
  • ca  auzina, n f var. ling.
  • ca  éligue, n f var. ling.
  • ca  eusina, n f var. ling.
  • ca  olzina, n f var. ling.
  • ca  rebrolls, n m pl var. ling.
  • ca  usina, n f var. ling.
  • nc  Quercus ilex L. subsp. ilex

<Botànica > fagàcies>

alzina alzina

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alzina, n f
  • ca  aglaner, n m sin. compl.
  • ca  alzina de fulla llarga, n f sin. compl.
  • ca  alzina vera, n f sin. compl.
  • ca  alzinera, n f sin. compl.
  • ca  aulina, n f sin. compl.
  • ca  bellotera, n f sin. compl.
  • ca  glaner, n m sin. compl.
  • ca  aglà (fruit), n m/f alt. sin.
  • ca  aglanera, n f alt. sin.
  • ca  alzinoi, n m alt. sin.
  • ca  àndel (fruit), n m alt. sin.
  • ca  gla (fruit), n f alt. sin.
  • ca  glans (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  glans d'alzina (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  rebolls, n m pl alt. sin.
  • ca  abelloter, n m var. ling.
  • ca  anzinera, n f var. ling.
  • ca  ausina, n f var. ling.
  • ca  auzina, n f var. ling.
  • ca  éligue, n f var. ling.
  • ca  eusina, n f var. ling.
  • ca  olzina, n f var. ling.
  • ca  rebrolls, n m pl var. ling.
  • ca  usina, n f var. ling.
  • nc  Quercus ilex L. subsp. ilex

<Botànica > fagàcies>

anfós anfós

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anfós, n m
  • ca  anfós llis, n m sin. compl.
  • ca  anfós ver, n m sin. compl.
  • ca  anfossol [petit], n m sin. compl.
  • ca  cabra, n f sin. compl.
  • ca  gerna, n f sin. compl.
  • ca  mero, n m sin. compl.
  • ca  mero de fonera, n m sin. compl.
  • ca  nero, n m sin. compl.
  • ca  regetó, n m sin. compl.
  • ca  reig, n m sin. compl.
  • ca  serranet, n m sin. compl.
  • ca  tord, n m sin. compl.
  • ca  alfons, n m var. ling.
  • ca  alfonso, n m var. ling.
  • ca  alfós, n m var. ling.
  • ca  amfós, n m var. ling.
  • ca  anfòs, n m var. ling.
  • ca  cabrilla, n f var. ling.
  • ca  enfós, n m var. ling.
  • ca  gernera, n f var. ling.
  • ca  mer, n m var. ling.
  • ca  meru, n m var. ling.
  • ca  nelo, n m var. ling.
  • ca  nérol, n m var. ling.
  • ca  nèrol, n m var. ling.
  • ca  neru, n m var. ling.
  • ca  reigetó, n m var. ling.
  • ca  tort, n m var. ling.
  • ca  xerna, n f var. ling.
  • nc  Epinephelus marginatus
  • nc  Cerna gigas var. ling.
  • nc  Ephinephelus marginatus var. ling.
  • nc  Epinephelus gigas var. ling.
  • nc  Epinephelus guaza var. ling.
  • nc  Serranus gigas var. ling.
  • es  merlo
  • es  mero
  • es  mérula
  • es  mirlo
  • es  pegerrey
  • fr  merou
  • fr  mérou
  • fr  mérou noir
  • fr  mérou sombre
  • it  cernia
  • en  dusky grouper
  • en  rock-cod
  • en  sea perch
  • de  Brauner Zackenbarsch
  • de  Zacken Barsch

<Peixos > Serrànids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anfós, n m
  • ca  anfós llis, n m sin. compl.
  • ca  anfós ver, n m sin. compl.
  • ca  anfossol [petit], n m sin. compl.
  • ca  cabra, n f sin. compl.
  • ca  gerna, n f sin. compl.
  • ca  mero, n m sin. compl.
  • ca  mero de fonera, n m sin. compl.
  • ca  nero, n m sin. compl.
  • ca  regetó, n m sin. compl.
  • ca  reig, n m sin. compl.
  • ca  serranet, n m sin. compl.
  • ca  tord, n m sin. compl.
  • ca  alfons, n m var. ling.
  • ca  alfonso, n m var. ling.
  • ca  alfós, n m var. ling.
  • ca  amfós, n m var. ling.
  • ca  anfòs, n m var. ling.
  • ca  cabrilla, n f var. ling.
  • ca  enfós, n m var. ling.
  • ca  gernera, n f var. ling.
  • ca  mer, n m var. ling.
  • ca  meru, n m var. ling.
  • ca  nelo, n m var. ling.
  • ca  nérol, n m var. ling.
  • ca  nèrol, n m var. ling.
  • ca  neru, n m var. ling.
  • ca  reigetó, n m var. ling.
  • ca  tort, n m var. ling.
  • ca  xerna, n f var. ling.
  • nc  Epinephelus marginatus
  • nc  Cerna gigas var. ling.
  • nc  Ephinephelus marginatus var. ling.
  • nc  Epinephelus gigas var. ling.
  • nc  Epinephelus guaza var. ling.
  • nc  Serranus gigas var. ling.
  • es  merlo
  • es  mero
  • es  mérula
  • es  mirlo
  • es  pegerrey
  • fr  merou
  • fr  mérou
  • fr  mérou noir
  • fr  mérou sombre
  • it  cernia
  • en  dusky grouper
  • en  rock-cod
  • en  sea perch
  • de  Brauner Zackenbarsch
  • de  Zacken Barsch

<Peixos > Serrànids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anguila, n f
  • ca  anguila cabot, n f sin. compl.
  • ca  anguila cabotera, n f sin. compl.
  • ca  anguila catarrogina, n f sin. compl.
  • ca  anguila comuna, n f sin. compl.
  • ca  anguila de mar, n f sin. compl.
  • ca  anguila de riu, n f sin. compl.
  • ca  anguila de séquia, n f sin. compl.
  • ca  anguila fartona, n f sin. compl.
  • ca  anguila maresa, n f sin. compl.
  • ca  anguila marina, n f sin. compl.
  • ca  anguila martina, n f sin. compl.
  • ca  anguila mitjana, n f sin. compl.
  • ca  anguila pasturenca, n f sin. compl.
  • ca  anguila polla garau, n f sin. compl.
  • ca  anguila roja, n f sin. compl.
  • ca  anguila vera, n f sin. compl.
  • ca  anguileta, n f sin. compl.
  • ca  angula, n f sin. compl.
  • ca  angula [jove], n f sin. compl.
  • ca  angula [postlarval], n f sin. compl.
  • ca  angules, n f pl sin. compl.
  • ca  cabot de bufera, n m sin. compl.
  • ca  polla garau, n f sin. compl.
  • ca  anfuiles, n f var. ling.
  • ca  anguila catarrotgina, n f var. ling.
  • ca  anguila catarrotjina, n f var. ling.
  • ca  anguila catarrotxina, n f var. ling.
  • ca  anguila de sèquia, n f var. ling.
  • ca  anguila pollagral, n f var. ling.
  • ca  anguila pollegral, n f var. ling.
  • ca  anguila punyegral, n f var. ling.
  • ca  anguila roija, n f var. ling.
  • ca  anguila rotja, n f var. ling.
  • ca  anguila-cabot, n f var. ling.
  • ca  pollagal, n f var. ling.
  • ca  pollagaral, n f var. ling.
  • ca  pollagarau, n f var. ling.
  • ca  pollegueral, n f var. ling.
  • ca  puñigral, n f var. ling.
  • nc  Anguilla anguilla
  • nc  Anguila acutirostris var. ling.
  • nc  Anguila mediorostris var. ling.
  • nc  Anguila microptera var. ling.
  • nc  Anguila vulgaris var. ling.
  • nc  Anguilla acutirostris var. ling.
  • nc  Anguilla acutirrostris var. ling.
  • nc  Anguilla brevirostris var. ling.
  • nc  Anguilla brevirrostris var. ling.
  • nc  Anguilla capitone var. ling.
  • nc  Anguilla chrysipa var. ling.
  • nc  Anguilla labirostris var. ling.
  • nc  Anguilla latirostris var. ling.
  • nc  Anguilla latirrostris var. ling.
  • nc  Anguilla mediorrostris var. ling.
  • nc  Anguilla microptera var. ling.
  • nc  Anguilla vulgaris var. ling.
  • nc  Muraena Anguilla var. ling.
  • es  anguila, n f
  • es  anguila europea, n f
  • es  anguililla, n f
  • es  anguilita, n f
  • es  angula, n f
  • fr  anguille
  • fr  anguille d'Europe
  • pt  anguielo
  • pt  pougaù
  • pt  pounchuroto
  • pt  resso
  • pt  thaùdelo
  • en  common eel
  • en  eel
  • en  European eel

<Peixos > Anguíl·lids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - anguila (EMMDENIA): Dénia

    - anguila (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre

    - anguila cabot (DCVB): Mallorca

    - anguila cabot (RANDA11): Mallorca

    - anguila cabotera (DCVB): Mallorca, Menorca

    - anguila cabotera (FAUNAICT): Menorca

    - anguila cabotera (RANDA11): Mallorca, "nom menorquí"

    - anguila cabotera (RPCE3): Menorca

    - anguila comuna (DCVB): Mallorca, Menorca

    - anguila comuna (RANDA11): "variant menorquina"

    - anguila de mar (DCVB): Catalunya, Eivissa

    - anguila de mar (FAUNAICT): Barcelona, Tarragona

    - anguila de mar (RANDA11): "variant eivissenca"

    - anguila de sèquia (DCVB): Eivissa

    - anguila de sèquia (RANDA11): "variant eivissenca"

    - anguila maresa (DCVB): València

    - anguila maresa (EMMDENIA): Dénia

    - anguila martina (DCVB): València

    - anguila pasturenca (DCVB): València

    - anguila punyegral (DCVB): Menorca

    - anguila punyegral (FAUNAICT): Menorca

    - anguila roija (FAUNAICT): Menorca

    - anguila roja (DCVB): Catalunya, Menorca

    - anguila rotja (RANDA11): "forma menorquina"

    - anguila rotja (RPCE3): Balears

    - anguila vera (BALEARES2): Menorca

    - anguila vera (DCVB): Mallorca, Menorca

    - anguila vera (FAUNAICT): Menorca

    - anguila vera (RANDA11): "llenguatge vulgar menorquí"

    - anguila vera (RPCE3): Balears

    - anguila-cabot (RPCE3): Mallorca

    - angula (EMMDENIA): Dénia

    - angula [jove] (3037): Sant Carles

    - angula [jove] (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre

    - cabot de bufera (RPCE3): Mallorca

    - pollagaral (DELC2): Mallorca

    - pollagaral (RPCE3): Balears

    - pollagarau (RPCE3): Balears

    - puñigral (RPCE3): Menorca
anguila anguila

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anguila, n f
  • ca  anguila cabot, n f sin. compl.
  • ca  anguila cabotera, n f sin. compl.
  • ca  anguila catarrogina, n f sin. compl.
  • ca  anguila comuna, n f sin. compl.
  • ca  anguila de mar, n f sin. compl.
  • ca  anguila de riu, n f sin. compl.
  • ca  anguila de séquia, n f sin. compl.
  • ca  anguila fartona, n f sin. compl.
  • ca  anguila maresa, n f sin. compl.
  • ca  anguila marina, n f sin. compl.
  • ca  anguila martina, n f sin. compl.
  • ca  anguila mitjana, n f sin. compl.
  • ca  anguila pasturenca, n f sin. compl.
  • ca  anguila polla garau, n f sin. compl.
  • ca  anguila roja, n f sin. compl.
  • ca  anguila vera, n f sin. compl.
  • ca  anguileta, n f sin. compl.
  • ca  angula, n f sin. compl.
  • ca  angula [jove], n f sin. compl.
  • ca  angula [postlarval], n f sin. compl.
  • ca  angules, n f pl sin. compl.
  • ca  cabot de bufera, n m sin. compl.
  • ca  polla garau, n f sin. compl.
  • ca  anfuiles, n f var. ling.
  • ca  anguila catarrotgina, n f var. ling.
  • ca  anguila catarrotjina, n f var. ling.
  • ca  anguila catarrotxina, n f var. ling.
  • ca  anguila de sèquia, n f var. ling.
  • ca  anguila pollagral, n f var. ling.
  • ca  anguila pollegral, n f var. ling.
  • ca  anguila punyegral, n f var. ling.
  • ca  anguila roija, n f var. ling.
  • ca  anguila rotja, n f var. ling.
  • ca  anguila-cabot, n f var. ling.
  • ca  pollagal, n f var. ling.
  • ca  pollagaral, n f var. ling.
  • ca  pollagarau, n f var. ling.
  • ca  pollegueral, n f var. ling.
  • ca  puñigral, n f var. ling.
  • nc  Anguilla anguilla
  • nc  Anguila acutirostris var. ling.
  • nc  Anguila mediorostris var. ling.
  • nc  Anguila microptera var. ling.
  • nc  Anguila vulgaris var. ling.
  • nc  Anguilla acutirostris var. ling.
  • nc  Anguilla acutirrostris var. ling.
  • nc  Anguilla brevirostris var. ling.
  • nc  Anguilla brevirrostris var. ling.
  • nc  Anguilla capitone var. ling.
  • nc  Anguilla chrysipa var. ling.
  • nc  Anguilla labirostris var. ling.
  • nc  Anguilla latirostris var. ling.
  • nc  Anguilla latirrostris var. ling.
  • nc  Anguilla mediorrostris var. ling.
  • nc  Anguilla microptera var. ling.
  • nc  Anguilla vulgaris var. ling.
  • nc  Muraena Anguilla var. ling.
  • es  anguila, n f
  • es  anguila europea, n f
  • es  anguililla, n f
  • es  anguilita, n f
  • es  angula, n f
  • fr  anguille
  • fr  anguille d'Europe
  • pt  anguielo
  • pt  pougaù
  • pt  pounchuroto
  • pt  resso
  • pt  thaùdelo
  • en  common eel
  • en  eel
  • en  European eel

<Peixos > Anguíl·lids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - anguila (EMMDENIA): Dénia

    - anguila (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre

    - anguila cabot (DCVB): Mallorca

    - anguila cabot (RANDA11): Mallorca

    - anguila cabotera (DCVB): Mallorca, Menorca

    - anguila cabotera (FAUNAICT): Menorca

    - anguila cabotera (RANDA11): Mallorca, "nom menorquí"

    - anguila cabotera (RPCE3): Menorca

    - anguila comuna (DCVB): Mallorca, Menorca

    - anguila comuna (RANDA11): "variant menorquina"

    - anguila de mar (DCVB): Catalunya, Eivissa

    - anguila de mar (FAUNAICT): Barcelona, Tarragona

    - anguila de mar (RANDA11): "variant eivissenca"

    - anguila de sèquia (DCVB): Eivissa

    - anguila de sèquia (RANDA11): "variant eivissenca"

    - anguila maresa (DCVB): València

    - anguila maresa (EMMDENIA): Dénia

    - anguila martina (DCVB): València

    - anguila pasturenca (DCVB): València

    - anguila punyegral (DCVB): Menorca

    - anguila punyegral (FAUNAICT): Menorca

    - anguila roija (FAUNAICT): Menorca

    - anguila roja (DCVB): Catalunya, Menorca

    - anguila rotja (RANDA11): "forma menorquina"

    - anguila rotja (RPCE3): Balears

    - anguila vera (BALEARES2): Menorca

    - anguila vera (DCVB): Mallorca, Menorca

    - anguila vera (FAUNAICT): Menorca

    - anguila vera (RANDA11): "llenguatge vulgar menorquí"

    - anguila vera (RPCE3): Balears

    - anguila-cabot (RPCE3): Mallorca

    - angula (EMMDENIA): Dénia

    - angula [jove] (3037): Sant Carles

    - angula [jove] (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre

    - cabot de bufera (RPCE3): Mallorca

    - pollagaral (DELC2): Mallorca

    - pollagaral (RPCE3): Balears

    - pollagarau (RPCE3): Balears

    - puñigral (RPCE3): Menorca
aranya blanca aranya blanca

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aranya blanca, n f
  • ca  aranya, n f sin. compl.
  • ca  aranya capçuda, n f sin. compl.
  • ca  aranya de cap negre, n f sin. compl.
  • ca  aranya de fang, n f sin. compl.
  • ca  aranya fragata, n f sin. compl.
  • ca  aranya monja, n f sin. compl.
  • ca  aranya negra, n f sin. compl.
  • ca  aranya sardinera, n f sin. compl.
  • ca  aranya vera, n f sin. compl.
  • ca  aranyeta, n f sin. compl.
  • ca  aranyol, n m sin. compl.
  • ca  aranyot, n m sin. compl.
  • ca  dragó, n m sin. compl.
  • ca  dragons, n m pl sin. compl.
  • ca  espasenc, n m sin. compl.
  • ca  espasenca, n f sin. compl.
  • ca  espasencs, n m pl sin. compl.
  • ca  pinça, n f sin. compl.
  • ca  pinxa, n f sin. compl.
  • ca  salamó, n m sin. compl.
  • ca  aranéola, n f var. ling.
  • ca  aranya vera, n f var. ling.
  • ca  arañya-blanca, n f var. ling.
  • ca  arañya-monja, n f var. ling.
  • ca  arañyol, n m var. ling.
  • ca  drago, n m var. ling.
  • ca  escorpión, n m var. ling.
  • ca  nadela, n f var. ling.
  • ca  peje aranya, n m var. ling.
  • ca  salomó, n m var. ling.
  • nc  Trachinus draco
  • es  araña
  • es  araña blanca
  • es  dragón
  • es  escorpión
  • fr  grand vive
  • fr  grande vive
  • fr  petite vive
  • it  tracina vipera
  • en  greater weever
  • en  grow-foot
  • de  Hahnepoot

<Peixos > Traquínids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - aranya (DCVB-E): Balears, Catalunya, València

    - aranya (FAUNAICT): Barcelona , Tarragona

    - aranya (INVPESQ6): Castelló

    - aranya blanca (DCVB-E): Eivissa, Menorca

    - aranya blanca (DELC): Balears

    - aranya blanca (EMMDENIA): Dénia

    - aranya blanca (FAUNAICT): Menorca

    - aranya de cap negre (BALEARES2): Menorca

    - aranya fragata (DELC): Balears

    - aranya monja (DCVB-E): Mallorca

    - aranya monja (DELC): Balears

    - aranya negra (DELC): Balears

    - aranya sardinera (PEIXMEN): Es Castell

    - aranya vera (DCVB-E): València

    - aranya vera (DELC): Balears

    - aranya vera (EMMDENIA): Dénia

    - arañya-blanca (RPCE3): Eivissa

    - arañya-monja (RPCE3): Mallorca

    - aranyeta (EMMDENIA): Dénia

    - aranyol (DCVB-E): Eivissa, Menorca

    - arañyol (RPCE3): Eivissa, Menorca

    - aranyot (EMMDENIA): Dénia

    - dragó (AGUILO): Menorca

    - dragó (DCVB-E): Menorca, Tarragona

    - dragó (FAUNAICT): Menorca

    - dragó (RPCE3): Menorca

    - dragons (RANDA11): Menorca

    - espasencs (DCVB-E): Blanes

    - pinça (JLLE): Pollença

    - pinxa (PEIXMEN): Ciutadella, Fornells

    - salamó (DELC): Balear