Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "xeringa" dins totes les àrees temàtiques

cogombre amarg cogombre amarg

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cogombre amarg, n m
  • ca  carabasser bord, n m sin. compl.
  • ca  cogombre salvatge, n m sin. compl.
  • ca  cogombret, n m sin. compl.
  • ca  xeringa, n f sin. compl.
  • ca  bombetes escarritxagossos, n f pl alt. sin.
  • ca  brixadors, n m pl alt. sin.
  • ca  carabasseta pudent, n f alt. sin.
  • ca  carabasseta punxoseta, n f alt. sin.
  • ca  carabassí, n m alt. sin.
  • ca  carabassons bords, n m pl alt. sin.
  • ca  carbasser, n m alt. sin.
  • ca  carbasser bord, n m alt. sin.
  • ca  carbassera borda, n f alt. sin.
  • ca  carbasseta, n f alt. sin.
  • ca  carbasseta punxosa, n f alt. sin.
  • ca  carbasseta punxoseta, n f alt. sin.
  • ca  carbassí, n m alt. sin.
  • ca  carbassina, n f alt. sin.
  • ca  carbassó bord, n m alt. sin.
  • ca  cogombre, n m alt. sin.
  • ca  cogombre amargant, n m alt. sin.
  • ca  cogombre boig, n m alt. sin.
  • ca  cogombre bord, n m alt. sin.
  • ca  cogombre de marge, n m alt. sin.
  • ca  cogombre del diable, n m alt. sin.
  • ca  cogombre marí, n m alt. sin.
  • ca  cogombre silvestre, n m alt. sin.
  • ca  cogombres, n m pl alt. sin.
  • ca  cogombres amargants, n m pl alt. sin.
  • ca  cogombres amargs, n m pl alt. sin.
  • ca  cogombres bords, n m pl alt. sin.
  • ca  cogombres bords (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  cogombret amarg, n m alt. sin.
  • ca  cogombrets, n m pl alt. sin.
  • ca  cogombrets amargs, n m pl alt. sin.
  • ca  elateri, n m alt. sin.
  • ca  escarritxagossos, n m alt. sin.
  • ca  esquitxadors, n m pl alt. sin.
  • ca  esquitxagós, n m alt. sin.
  • ca  esquitxagossos, n m alt. sin.
  • ca  herba carbassina, n f alt. sin.
  • ca  meló bord, n m alt. sin.
  • ca  meló salvatge, n m alt. sin.
  • ca  melonar bord, n m alt. sin.
  • ca  melonaret bord, n m alt. sin.
  • ca  melonets, n m pl alt. sin.
  • ca  melonets bords, n m pl alt. sin.
  • ca  carabasseta pudenta, n f var. ling.
  • ca  cobrombe bord, n m var. ling.
  • ca  cobrombe salvatge, n m var. ling.
  • ca  cobrombo bord, n m var. ling.
  • ca  cobrombo salvatge, n m var. ling.
  • ca  cobrombolets, n m pl var. ling.
  • ca  cobrómbols amargs, n m pl var. ling.
  • ca  cobrombos amargs, n m pl var. ling.
  • ca  cobronbo, n m var. ling.
  • ca  cocombre bord, n m var. ling.
  • ca  cocombre salvatge, n m var. ling.
  • ca  cogombro, n m var. ling.
  • ca  cogombros amargs, n m pl var. ling.
  • ca  cogumbro, n m var. ling.
  • ca  cogumbros, n m pl var. ling.
  • ca  cohombres amarcs, n m pl var. ling.
  • ca  cohombro, n m var. ling.
  • ca  coombrets amargs, n m pl var. ling.
  • ca  escaritjagossos, n m var. ling.
  • ca  esquitxa gossos, n m var. ling.
  • ca  melonets colòndrios, n m pl var. ling.
  • ca  pepinera, n f var. ling.
  • ca  pepinet, n m var. ling.
  • ca  pepinillo bord, n m var. ling.
  • ca  pepinillos, n m pl var. ling.
  • ca  pepinos, n m pl var. ling.
  • nc  Ecballium elaterium (L.) A. Rich. in Bory
  • nc  Momordica elaterium L. sin. compl.

<Botànica > cucurbitàcies>

Nota

  • La denominació elateri s'aplica més estrictament a la "substància catàrtica i diürètica que s'obté del suc del cogombre salvatge" (DIEC2-E).
cogombre amarg cogombre amarg

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cogombre amarg, n m
  • ca  carabasser bord, n m sin. compl.
  • ca  cogombre salvatge, n m sin. compl.
  • ca  cogombret, n m sin. compl.
  • ca  xeringa, n f sin. compl.
  • ca  bombetes escarritxagossos, n f pl alt. sin.
  • ca  brixadors, n m pl alt. sin.
  • ca  carabasseta pudent, n f alt. sin.
  • ca  carabasseta punxoseta, n f alt. sin.
  • ca  carabassí, n m alt. sin.
  • ca  carabassons bords, n m pl alt. sin.
  • ca  carbasser, n m alt. sin.
  • ca  carbasser bord, n m alt. sin.
  • ca  carbassera borda, n f alt. sin.
  • ca  carbasseta, n f alt. sin.
  • ca  carbasseta punxosa, n f alt. sin.
  • ca  carbasseta punxoseta, n f alt. sin.
  • ca  carbassí, n m alt. sin.
  • ca  carbassina, n f alt. sin.
  • ca  carbassó bord, n m alt. sin.
  • ca  cogombre, n m alt. sin.
  • ca  cogombre amargant, n m alt. sin.
  • ca  cogombre boig, n m alt. sin.
  • ca  cogombre bord, n m alt. sin.
  • ca  cogombre de marge, n m alt. sin.
  • ca  cogombre del diable, n m alt. sin.
  • ca  cogombre marí, n m alt. sin.
  • ca  cogombre silvestre, n m alt. sin.
  • ca  cogombres, n m pl alt. sin.
  • ca  cogombres amargants, n m pl alt. sin.
  • ca  cogombres amargs, n m pl alt. sin.
  • ca  cogombres bords, n m pl alt. sin.
  • ca  cogombres bords (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  cogombret amarg, n m alt. sin.
  • ca  cogombrets, n m pl alt. sin.
  • ca  cogombrets amargs, n m pl alt. sin.
  • ca  elateri, n m alt. sin.
  • ca  escarritxagossos, n m alt. sin.
  • ca  esquitxadors, n m pl alt. sin.
  • ca  esquitxagós, n m alt. sin.
  • ca  esquitxagossos, n m alt. sin.
  • ca  herba carbassina, n f alt. sin.
  • ca  meló bord, n m alt. sin.
  • ca  meló salvatge, n m alt. sin.
  • ca  melonar bord, n m alt. sin.
  • ca  melonaret bord, n m alt. sin.
  • ca  melonets, n m pl alt. sin.
  • ca  melonets bords, n m pl alt. sin.
  • ca  carabasseta pudenta, n f var. ling.
  • ca  cobrombe bord, n m var. ling.
  • ca  cobrombe salvatge, n m var. ling.
  • ca  cobrombo bord, n m var. ling.
  • ca  cobrombo salvatge, n m var. ling.
  • ca  cobrombolets, n m pl var. ling.
  • ca  cobrómbols amargs, n m pl var. ling.
  • ca  cobrombos amargs, n m pl var. ling.
  • ca  cobronbo, n m var. ling.
  • ca  cocombre bord, n m var. ling.
  • ca  cocombre salvatge, n m var. ling.
  • ca  cogombro, n m var. ling.
  • ca  cogombros amargs, n m pl var. ling.
  • ca  cogumbro, n m var. ling.
  • ca  cogumbros, n m pl var. ling.
  • ca  cohombres amarcs, n m pl var. ling.
  • ca  cohombro, n m var. ling.
  • ca  coombrets amargs, n m pl var. ling.
  • ca  escaritjagossos, n m var. ling.
  • ca  esquitxa gossos, n m var. ling.
  • ca  melonets colòndrios, n m pl var. ling.
  • ca  pepinera, n f var. ling.
  • ca  pepinet, n m var. ling.
  • ca  pepinillo bord, n m var. ling.
  • ca  pepinillos, n m pl var. ling.
  • ca  pepinos, n m pl var. ling.
  • nc  Ecballium elaterium (L.) A. Rich. in Bory
  • nc  Momordica elaterium L. sin. compl.

<Botànica > cucurbitàcies>

Nota

  • La denominació elateri s'aplica més estrictament a la "substància catàrtica i diürètica que s'obté del suc del cogombre salvatge" (DIEC2-E).
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GINER i ROURICH, Matilde. Vocabulari dels oficis d'art. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1990. 164 p.
ISBN 84-393-0947-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  xeringa, n f
  • ca  pera de goma, n f sin. compl.
  • es  jeringa
  • es  pera de goma

<Arts > Ceràmica>

xeringa xeringa

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  xeringa, n f
  • es  jeringa
  • fr  seringue
  • en  syringe

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

xeringa xeringa

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

DAVI ARMENGOL, Esteve; NIN LUMBIARRES, Josep Maria. Terminologia d'obstetrícia i ginecologia. Barcelona: Nexus Médica, 2004.
ISBN 84-933785-7-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  xeringa, n f
  • es  jeringa
  • en  syringe

<Ciències de la salut>

xeringa xeringa

<Ciències de la salut > Infermeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'infermeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/>

  • ca  xeringa, n f
  • es  jeringa
  • fr  seringue
  • en  syringe

<Infermeria > Material>

Definició
Instrument consistent en un tub amb una agulla acoblada dins el qual hi ha un èmbol desplaçable, que s'utilitza per a introduir o extreure substàncies líquides en conductes, teixits o cavitats orgànics.
xeringa xeringa

<Química > Química analítica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de química analítica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000. 252 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0224-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  xeringa, n f
  • es  jeringa
  • en  syringe

<Química > Química analítica>

Definició
Instrument consistent en un tub acabat en un canonet prim, dins el qual es pot accionar un èmbol que permet d'omplir el tub per aspiració i impel·lir-ne el contingut, manualment o per un mecanisme que fa desplaçar l'èmbol micromètricament, i que s'utilitza principalment com a pipeta o bureta.
xeringa xeringa

<Veterinària i ramaderia > Clínica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  xeringa, n f
  • es  jeringa
  • fr  seringue
  • en  syringe

<Veterinària i ramaderia > Clínica>

Definició
Instrument destinat a la introducció o a l'extracció de substàncies líquides en conductes, cavitats o teixits de l'organisme.
xeringa xeringa

<Veterinària i ramaderia > Clínica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  xeringa, n f
  • es  jeringa
  • fr  seringue
  • en  syringe

<Veterinària i ramaderia > Clínica>

Definició
Instrument destinat a la introducció o a l'extracció de substàncies líquides en conductes, cavitats o teixits de l'organisme.
xeringa xeringa

<Ciències de la salut > Terapèutica > Fisioteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CARDONA RECASENS, Eva de; ESQUIROL CAUSSA, Jordi. Diccionari de fisioteràpia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/196/>

  • ca  xeringa, n f
  • es  jeringa, n f
  • en  syringe

<Fisioteràpia > Terapèutica i prevenció > Fàrmacs i medicaments>

Definició
Instrument consistent en un tub de vidre, de metall o de plàstic, dins el qual corre un èmbol desplaçat a voluntat, acabat en un canonet prim on s'acobla l'agulla o el trocar adequats, utilitzat per a introduir substàncies líquides en conductes, cavitats i teixits de l'organisme o per a extreure'n humors, normals o patològics.