Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "xipollejar" dins totes les àrees temàtiques
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI trol o troll?; trolejar, trollejar o trol·lejar?
- es (trol) trol, n m
- es (trolejar) trolear, v tr
- fr (trol) troll, n m
- fr (trolejar) troller, v tr
- en (trol) troll, n
- en (trolejar) troll, to, v tr
<Tecnologies de la informació i la comunicació > Xarxes socials>
Definició
- Un trol pot ser dues coses diferents:
(a) És una persona que busca generar polèmica a internet mitjançant la publicació de continguts provocatius o controvertits, sovint en forma de missatges a les xarxes socials.
(b) És el contingut deliberadament provocatiu o controvertit publicat per un trol a internet.
. En tots dos casos, l'equivalent castellà és trol; el francès, troll, i l'anglès, també troll.
- El verb trolejar fa referència a l'acció d'atacar una persona, un organisme o un fet o idea mitjançant la publicació a internet (sovint, les xarxes socials) d'un contingut deliberadament provocatiu o controvertit.
. L'equivalent castellà és trolear; el francès, troller, i l'anglès to troll.
Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Trol és una adaptació basada en la pronúncia de l'anglès troll, una forma presa amb sentit metafòric del verb de pesca to troll (en català, pescar amb curricà), que consisteix a pescar arrossegant un esquer des d'una embarcació en moviment; d'aquesta manera, es compara la publicació d'un contingut polèmic a la xarxa per a provocar els participants amb el llançament d'un esquer a mar.
. En l'adaptació al català, probablement també hi ha influït la similitud amb el substantiu d'origen nòrdic trol, associat generalment a personatges astuts i facinerosos.
(2) Trolejar és un verb derivat de trol, que és el nom adaptat en català per al significat de persona que provoca els altres a les xarxes socials; és una derivació paral·lela a casos com ara capità --> capitanejar, patró --> patronejar i tirà --> tiranejar.
En canvi, *troll, *trollejar i *trol·lejar presenten diversos inconvenients:
(1) *Troll, que és la forma anglesa original, té l'inconvenient d'induir en català a una mala pronúncia (paral·lela a moll o a toll). És considera preferible, per tant, recórrer a una adaptació de la grafia que respecti la pronúncia original.
(2) *Trollejar és un derivat de *troll, que presenta el mateix problema de pronúncia; a més, un cop acceptat trol, la grafia derivada amb doble ela deixa de tenir sentit.
(3) *Trol·lejar és un derivat del verb anglès to troll, probablement a partir de la forma de gerundi trolling. que recorre a la ela geminada per evitar la mala pronúncia indicada. Ara bé, un cop incorporada una forma des d'una altra llengua, la base per a tota la família de derivats que es creï ha de ser la forma pròpia (trol) i no altra vegada la forma original (troll). (Igual que de l'anglès football es va fer futbol i, a partir d'aquí, futbolista.)
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de trol i trolejar al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Els trols: de la mitologia nòrdica a les xarxes socials, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/329/).
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cimallejar, v intr
- es (el ramaje) formar la cima, v intr
- fr (dit d'une branche) être la sommité, v intr
- en be the top of a branch or branches (to), v intr
<Enginyeria forestal>
<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races ovines > Aptitud: carn i llana>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca ripollesa
- ca pirinenca sin. compl.
- es ripollesa
- fr ripollesa
- en Ripollesa
<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races ovines > Aptitud: carn i llana>
<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races ovines > Aptitud: carn i llana>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca ripollesa
- ca pirinenca sin. compl.
- es ripollesa
- fr ripollesa
- en Ripollesa
<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races ovines > Aptitud: carn i llana>
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca xipolleig, n m
- es chapoteo
- fr clapotis
- en clapotis
<Costes > Oceanografia>
Definició
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca xipolleig, n m
- es chapoteo
- en clapotis
<Enginyeria civil > Enginyeria marítima>
