Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "xivato" dins totes les àrees temàtiques

achuar achuar

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  achuar
  • ca  achual sin. compl.
  • ca  achuar shiwiar sin. compl.
  • ca  ashuar sin. compl.
  • ca  jívaro sin. compl.
  • ca  maina sin. compl.
  • ca  shiwiar sin. compl.
  • ca  shuar sin. compl.
  • cod  achuar chicham (tacawart cicam)
  • cod  aents (tayents)
  • ar  أتشاوار ية
  • cy  Achuar
  • cy  Achual sin. compl.
  • cy  Achuar shiwiar sin. compl.
  • cy  Ashuar sin. compl.
  • cy  Jívaro sin. compl.
  • cy  Maina sin. compl.
  • cy  Shiwiar sin. compl.
  • cy  Shuar sin. compl.
  • de  Achuar
  • de  Achual sin. compl.
  • de  Achuale sin. compl.
  • de  Achuar Shiwiar sin. compl.
  • de  Achuara sin. compl.
  • de  Ashuar sin. compl.
  • en  Achuar
  • en  Achual sin. compl.
  • en  Achuar Shiwiar sin. compl.
  • en  Jivaro sin. compl.
  • en  Maina sin. compl.
  • en  Shiwiar sin. compl.
  • en  Shuar sin. compl.
  • es  achuar
  • es  achual sin. compl.
  • es  achuar shiwiar sin. compl.
  • es  ashuar sin. compl.
  • es  jívaro sin. compl.
  • es  maina sin. compl.
  • es  shiwiar sin. compl.
  • es  shuar sin. compl.
  • eu  achuarera
  • eu  achual sin. compl.
  • eu  achuar shiwiar sin. compl.
  • eu  ashuar sin. compl.
  • eu  jívaro sin. compl.
  • eu  maina sin. compl.
  • eu  shiwiar sin. compl.
  • eu  shuar sin. compl.
  • fr  achuar
  • fr  achual sin. compl.
  • fr  achuale sin. compl.
  • fr  achuar-shiwiar sin. compl.
  • fr  ashuar sin. compl.
  • fr  jivaro sin. compl.
  • fr  maina sin. compl.
  • fr  shiwiar sin. compl.
  • fr  shuar sin. compl.
  • gl  achuar
  • gl  achual sin. compl.
  • gl  achuar shiwiar sin. compl.
  • gl  ashuar sin. compl.
  • gl  maina sin. compl.
  • gl  shiwiar sin. compl.
  • gl  shuar sin. compl.
  • gl  xíbaro sin. compl.
  • gn  achuar
  • gn  achual sin. compl.
  • gn  achuar shiwiar sin. compl.
  • gn  ashuar sin. compl.
  • gn  jívaro sin. compl.
  • gn  maina sin. compl.
  • gn  shiwiar sin. compl.
  • gn  shuar sin. compl.
  • it  achuar
  • it  achual sin. compl.
  • it  achuar shiwiar sin. compl.
  • it  ashuar sin. compl.
  • it  jívaro sin. compl.
  • it  maina sin. compl.
  • it  shiwiar sin. compl.
  • it  shuar sin. compl.
  • ja  アチュアル語
  • ja  マイナ語、 sin. compl.
  • ja  ヒバロ語、 sin. compl.
  • ja  アチュアル・ sin. compl.
  • ja  シウィアル語 sin. compl.
  • ja  シュワル語、 sin. compl.
  • ja  アシュアル語、 sin. compl.
  • ja  アチュアル語、 sin. compl.
  • ja  シウィアル語、 sin. compl.
  • ja  シウィアル語、 sin. compl.
  • nl  Achuar
  • nl  Achual sin. compl.
  • nl  Achuar Shiwiar sin. compl.
  • nl  Jívaro sin. compl.
  • nl  Maina sin. compl.
  • nl  Shiwiar sin. compl.
  • nl  Shuar sin. compl.
  • pt  achuar
  • pt  achual sin. compl.
  • pt  achuar shiwiar sin. compl.
  • pt  ashuar sin. compl.
  • pt  jívaro sin. compl.
  • pt  maina sin. compl.
  • pt  shiwiar sin. compl.
  • pt  shuar sin. compl.
  • ru  Ачуар
  • ru  Шуар sin. compl.
  • ru  Ашуар sin. compl.
  • ru  Ачуал sin. compl.
  • ru  Майна sin. compl.
  • ru  Хибаро sin. compl.
  • ru  Хиваро sin. compl.
  • ru  Шивиар sin. compl.
  • ru  Шивьяр sin. compl.
  • ru  Ачуар-шивиар sin. compl.
  • ru  Ачуар-шивьяр sin. compl.
  • sw  Achuar
  • sw  Achual sin. compl.
  • sw  Achuar shiwiar sin. compl.
  • sw  Ashuar sin. compl.
  • sw  Jívaro sin. compl.
  • sw  Maina sin. compl.
  • sw  Shiwiar sin. compl.
  • sw  Shuar sin. compl.
  • tmh  Tacwart
  • zh  阿楚尔
  • zh  舒尔 sin. compl.
  • zh  什唯尔 sin. compl.
  • zh  阿楚尔 sin. compl.
  • zh  金瓦罗 sin. compl.
  • zh  玛依纳 sin. compl.
  • zh  阿楚阿尔 sin. compl.

<Jívaro>, <Amèrica > Equador>, <Amèrica > Perú>

Definició
En territori equatorià hi ha un cert bilingüisme achuar-shuar, a causa de la presència de la Federación de Centros Shuar a la zona occidental del territori achuar. A la regió que queda entre els rius Pastaza i Corrientes, alguns homes són bilingües achuar-quítxua. Encara hi ha força achuar monolingües.

Els achuar inclouen lingüísticament els shiwiar, una comunitat d'unes 500 persones, localitzada entre el rius Corrientes i Conambo.

Es percep una tendència territorial expansiva dels achuar cap al sud-est, al llarg del riu Huasaga; sembla que el territori achuar és ara dos cops més gran que fa 40 anys.

Tant els shuar com els achuar denuncien des de fa anys companyies petrolieres que pretenen desenvolupar les seves explotacions als territoris tradicionals d'aquestes dues ètnies.
bocadolça bocadolça

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bocadolça, n m
  • ca  bocadolç, n m sin. compl.
  • ca  bocadolç clar, n m sin. compl.
  • ca  bocadolç fosc, n m sin. compl.
  • ca  cangur, n m sin. compl.
  • ca  peix xovato, n m sin. compl.
  • es  boquidulce
  • es  cañabota bocadulce
  • fr  requin perlon
  • en  seven-gill shark
  • en  sharpnose
  • nc  Heptranchias perlo

<Peixos>

Definició
Peix selaci del subordre dels esquals, d'uns 3 metres de llarg, amb el dors grisenc, el ventre blanc i els costats d'un gris rogenc.
bocadolça bocadolça

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bocadolça, n m
  • ca  bestriu vaca, n m sin. compl.
  • ca  bocadolç, n m sin. compl.
  • ca  bocadolç clar, n m sin. compl.
  • ca  bocadolç fosc, n m sin. compl.
  • ca  bocadolça de sis ganyes, n m sin. compl.
  • ca  peix xovato, n m sin. compl.
  • ca  bastriu-vaca, n m var. ling.
  • nc  Hexanchus griseus
  • nc  Notidanus griseus var. ling.
  • es  boquidulce
  • es  cañabota
  • es  cañabota gris
  • es  gato de mar
  • es  tiburón gris
  • fr  mounge gris
  • fr  requin griset
  • fr  requin-griset
  • en  bluntnose six-gill shark
  • en  bluntnose sixgrill shark
  • en  cow shark
  • en  gray shark
  • de  Rotgrauhai

<Taurons > Hexànquids>

bocadolça bocadolça

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bocadolça, n m
  • ca  bestriu vaca, n m sin. compl.
  • ca  bocadolç, n m sin. compl.
  • ca  bocadolç clar, n m sin. compl.
  • ca  bocadolç fosc, n m sin. compl.
  • ca  bocadolça de sis ganyes, n m sin. compl.
  • ca  peix xovato, n m sin. compl.
  • ca  bastriu-vaca, n m var. ling.
  • nc  Hexanchus griseus
  • nc  Notidanus griseus var. ling.
  • es  boquidulce
  • es  cañabota
  • es  cañabota gris
  • es  gato de mar
  • es  tiburón gris
  • fr  mounge gris
  • fr  requin griset
  • fr  requin-griset
  • en  bluntnose six-gill shark
  • en  bluntnose sixgrill shark
  • en  cow shark
  • en  gray shark
  • de  Rotgrauhai

<Taurons > Hexànquids>

bocadolça bocadolça

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bocadolça, n m
  • ca  bocadolç, n m sin. compl.
  • ca  bocadolç clar, n m sin. compl.
  • ca  bocadolç fosc, n m sin. compl.
  • ca  bocadolça de set ganyes, n m sin. compl.
  • ca  cangur, n m sin. compl.
  • ca  peix xovato, n m sin. compl.
  • nc  Heptranchias perlo
  • es  boquidulce
  • es  cañabota bocadulce
  • fr  requin perlon
  • fr  requin-perlon
  • en  seven-gill shark
  • en  sharpnose
  • en  sharpnose sevengill shark

<Taurons > Hexànquids>

bocadolça bocadolça

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bocadolça, n m
  • ca  bocadolç, n m sin. compl.
  • ca  bocadolç clar, n m sin. compl.
  • ca  bocadolç fosc, n m sin. compl.
  • ca  bocadolça de set ganyes, n m sin. compl.
  • ca  cangur, n m sin. compl.
  • ca  peix xovato, n m sin. compl.
  • nc  Heptranchias perlo
  • es  boquidulce
  • es  cañabota bocadulce
  • fr  requin perlon
  • fr  requin-perlon
  • en  seven-gill shark
  • en  sharpnose
  • en  sharpnose sevengill shark

<Taurons > Hexànquids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  civada, n f
  • ca  avena, n f sin. compl.
  • ca  civada (gra), n f sin. compl.
  • ca  avena (gra), n f alt. sin.
  • ca  cugula, n f alt. sin.
  • ca  biada (gra), n f var. ling.
  • ca  cagula, n f var. ling.
  • ca  caüla, n f var. ling.
  • ca  civa, n f var. ling.
  • ca  civà, n f var. ling.
  • ca  civà (gra), n f var. ling.
  • ca  cogula, n f var. ling.
  • ca  coüla, n f var. ling.
  • ca  covula, n f var. ling.
  • ca  cula, n f var. ling.
  • ca  sevà, n f var. ling.
  • ca  vena, n f var. ling.
  • ca  xivada, n f var. ling.
  • nc  Avena sativa L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • Biada és un nom alguerès provinent de l'italià biada 'civada, farratge'.
civada civada

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  civada, n f
  • ca  avena, n f sin. compl.
  • ca  civada (gra), n f sin. compl.
  • ca  avena (gra), n f alt. sin.
  • ca  cugula, n f alt. sin.
  • ca  biada (gra), n f var. ling.
  • ca  cagula, n f var. ling.
  • ca  caüla, n f var. ling.
  • ca  civa, n f var. ling.
  • ca  civà, n f var. ling.
  • ca  civà (gra), n f var. ling.
  • ca  cogula, n f var. ling.
  • ca  coüla, n f var. ling.
  • ca  covula, n f var. ling.
  • ca  cula, n f var. ling.
  • ca  sevà, n f var. ling.
  • ca  vena, n f var. ling.
  • ca  xivada, n f var. ling.
  • nc  Avena sativa L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • Biada és un nom alguerès provinent de l'italià biada 'civada, farratge'.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  debutant, n m, f
  • es  debutante
  • es  novato
  • es  rookie
  • fr  débutant
  • fr  recrue
  • en  rookie

<Esport>

Definició
Esportista durant la seva primera temporada de competició professional.
debutant debutant

<01 Conceptes generals de l'esport>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  debutant, n m, f
  • es  debutante
  • es  novato | novata
  • es  rookie
  • fr  débutant | débutante
  • fr  recrue
  • en  rookie

<Esport > 01 Conceptes generals de l'esport>

Definició
Esportista que disputa la seva primera temporada d'una competició professional.