pala
pala
09 Esports de pilota > 12 Esports de raqueta > 02 Tennis de taula
- ca pala, n f
- es pala
- es paleta
- es raqueta
- fr raquette
- en bat
- en paddle
- en racket
09 Esports de pilota > 12 Esports de raqueta > 02 Tennis de taula
Definició
Instrument de fusta de dimensions i pes variables, consistent en una làmina de forma arrodonida proveïda de revestiment de goma i en una empunyadura, que s'utilitza per a colpejar la pilota.
Nota
- 1 La part més ampla d'una pala és la fulla.
- 2. És una pala la pala combinada.
pala
pala
09 Esports de pilota > 12 Esports de raqueta > 05 Pàdel
- ca pala, n f
- es pala
- es raqueta
- fr raquette
- en paddle
09 Esports de pilota > 12 Esports de raqueta > 05 Pàdel
Definició
Instrument de material elàstic i lleuger consistent en una fulla envoltada d'un marc ovalat i perforada amb un nombre indeterminat de forats i en una empunyadura amb un cordill a l'extrem, que s'utilitza per a colpejar la pilota.
Nota
- La pala s'utilitza en la pràctica del pàdel.
raqueta
raqueta
09 Esports de pilota > 11 Pilota > 02 Pilota basca, 09 Esports de pilota > 12 Esports de raqueta
- ca raqueta, n f
- es raqueta
- fr raquette
- en racket
09 Esports de pilota > 11 Pilota > 02 Pilota basca, 09 Esports de pilota > 12 Esports de raqueta
Definició
Instrument de mà consistent en una estructura ovalada que ofereix una superfície més o menys àmplia i elàstica d'impacte i en una empunyadura, que s'utilitza per a colpejar una pilota o un volant.
Nota
- La raqueta està formada pel cap, el cor i l'empunyadura.