isopatia
isopatia
- ca isopatia, n f
- ca isoteràpia, n f sin. compl.
- es isopatía
- es isoterapia
- fr isopathie
- fr isothérapie
- en isopathy
- en isotherapy
Definició
Mètode terapèutic basat en el tractament d'una malaltia per mitjà de l'agent causal o per mitjà de productes de la manifestació de la mateixa malaltia.
Nota
-
1. La locució llatina aequalia aequalibus curantur, la traducció de la qual és «els iguals es curen amb els iguals», expressa el principi en què es basa la isopatia.
2. Es considera J. J. W. Lux com l'introductor de la isopatia. A partir de 1823 va començar a preparar medicaments en forma de dinamitzacions homeopàtiques servint-se de l'agent mòrbid que provocava una malaltia.
