arjau
arjau
- ca arjau, n m
- ca canya del timó, n f sin. compl.
- ca orjal, n m sin. compl.
Definició
Barra de ferro o de fusta que, fixada a l'eix del timó d'una embarcació menor, serveix per moure'l.
armador | armadora
armador | armadora
- ca armador | armadora, n m, f
Definició
Persona que es dedica professionalment a l'explotació d'una nau.
armar els rems
armar els rems
- ca armar els rems, v intr
Definició
Posar els rems en els escàlems en disposició de remar.
armatge
armatge
- ca armatge, n m
Definició
Cap gros que envolta la vela pel caient de proa i el pujament de les veles llatines.
armella
armella
- ca armella, n f
Definició
Anella de ferro on s'hi afermen els diferents elements de les eixàrcies.
arraigada
arraigada
- ca arraigada, n f
Definició
Cada un dels trossos de cap, de cadena o peces de ferro que subjecten les cofes al pal mascle, evitant que es rendeixin cap a dalt per la tensió dels obenquells.
Nota
- També es troben a les creuetes en menor nombre.
arrelada
arrelada
- ca arrelada, n f
Definició
Cap o qualsevol altre giny que ferma el bossell de retorn d'una drissa o d'un altre aparell.
arrels
arrels
- ca aranya, n f
- ca arrels, n f pl sin. compl.
Definició
Grup de caps que parteixen d'un mateix punt i s'obren en ventall cap a diferents punts d'un objecte, sovint un coi, una vela, un tendal o un estai.
arrencada
arrencada
- ca arrencada, n f
Definició
Velocitat sostinguda que és capaç de mantenir en cada moment una nau.
arrencada
arrencada
- ca arrencada, n f
Definició
Embranzida.