Back to top
  • ca  arjau, n m
  • ca  canya del timó, n f sin. compl.
  • ca  orjal, n m sin. compl.

Definició
Barra de ferro o de fusta que, fixada a l'eix del timó d'una embarcació menor, serveix per moure'l.
armador | armadora armador | armadora

  • ca  armador | armadora, n m, f

Definició
Persona que es dedica professionalment a l'explotació d'una nau.
  • ca  armar els rems, v intr

Definició
Posar els rems en els escàlems en disposició de remar.
  • ca  armatge, n m

Definició
Cap gros que envolta la vela pel caient de proa i el pujament de les veles llatines.
  • ca  armella, n f

Definició
Anella de ferro on s'hi afermen els diferents elements de les eixàrcies.
  • ca  arraigada, n f

Definició
Cada un dels trossos de cap, de cadena o peces de ferro que subjecten les cofes al pal mascle, evitant que es rendeixin cap a dalt per la tensió dels obenquells.

Nota

  • També es troben a les creuetes en menor nombre.
  • ca  arrelada, n f

Definició
Cap o qualsevol altre giny que ferma el bossell de retorn d'una drissa o d'un altre aparell.
  • ca  aranya, n f
  • ca  arrels, n f pl sin. compl.

Definició
Grup de caps que parteixen d'un mateix punt i s'obren en ventall cap a diferents punts d'un objecte, sovint un coi, una vela, un tendal o un estai.
  • ca  arrencada, n f

Definició
Velocitat sostinguda que és capaç de mantenir en cada moment una nau.
  • ca  arrencada, n f

Definició
Embranzida.