feroès
feroès
- ca feroès
- cod føroyskt
- ar الفاروية
- cy Ffaröeg
- de Färöisch
- en Faroese
- es feroés
- eu faroera
- fr féringien
- gl feroés
- gl ferisc sin. compl.
- gn feroe
- gn ferisc sin. compl.
- it feroese
- ja フェロー語
- nl Faeröers
- oc feroés
- pt feroês
- ru Фарерский язык
- sw Faroese
- tmh Taferuwest
- tmh Taferiskt sin. compl.
- zh 法罗语
Indoeuropea > Germànica > Septentrional, Europa > Illes Fèroe
Definició
Llengua escandinava parlada a les illes Fèroe, descendent de la que durant els segles IX i X hi van dur els noruecs, els avantpassats dels feroesos. A partir del segle XI les illes van dependre de Noruega, i des del XIV, de Dinamarca. Amb la Reforma protestant (segle XVI), el danès va desplaçar de les esglésies i dels tribunals la llengua del país, que es va deixar d'escriure i va esdevenir únicament parlada i, per tant, no apta per a usos formals.
Des del final del segle XVIII, però, hi va començar a haver un gran interès per la rica literatura oral feroesa i es van dur a terme els primers estudis sobre la llengua de les illes. A mitjan segle XIX es va adoptar una ortografia per a la llengua i es van posar les bases del feroès estàndard, basat en els diversos dialectes del país, cosa que va permetre el naixement de la literatura feroesa. Avui, l'idioma, que sempre ha estat la primera llengua dels feroesos en un país sense gairebé immigració, ha atès un grau important de normalització: és la llengua de l'administració, l'ensenyament, la premsa, la ràdio i la televisió, l'església i la vida cultural.
Des del final del segle XVIII, però, hi va començar a haver un gran interès per la rica literatura oral feroesa i es van dur a terme els primers estudis sobre la llengua de les illes. A mitjan segle XIX es va adoptar una ortografia per a la llengua i es van posar les bases del feroès estàndard, basat en els diversos dialectes del país, cosa que va permetre el naixement de la literatura feroesa. Avui, l'idioma, que sempre ha estat la primera llengua dels feroesos en un país sense gairebé immigració, ha atès un grau important de normalització: és la llengua de l'administració, l'ensenyament, la premsa, la ràdio i la televisió, l'església i la vida cultural.
