occità
occità
- ca occità
- ca aranès sin. compl.
- ca gascó sin. compl.
- ca llengua d'oc sin. compl.
- ca provençal sin. compl.
- cod occitan
- ar الأوكستانية
- cy Ocsitaneg
- de Okzitanisch
- de Aranesisch sin. compl.
- de Langue d'Oc sin. compl.
- en Occitan
- en Aranese sin. compl.
- en Lenga d'Òc sin. compl.
- es occitano
- es aranés sin. compl.
- es lengua d'oc sin. compl.
- eu okzitaniera
- fr occitan
- fr aranais sin. compl.
- fr langue d'oc sin. compl.
- gl occitano
- gl aranés sin. compl.
- gl lingua de oc sin. compl.
- gn occitáno
- gn arane sin. compl.
- gn ñe'êdoy sin. compl.
- it occitano
- it aranese sin. compl.
- it lingua d'oc sin. compl.
- ja オック語
- ja オクシタン語、アラネス語 sin. compl.
- nl Occitaans
- nl Aranees sin. compl.
- nl Langue d'Oc sin. compl.
- oc occitan
- oc aranés sin. compl.
- oc lengua d'òc sin. compl.
- pt occitano
- pt aranês sin. compl.
- pt língua d'oc sin. compl.
- ru Окситанский язык
- ru Аранский sin. compl.
- ru Лангедокский sin. compl.
- ru Провансальский sin. compl.
- sw Occitan
- sw Aranese sin. compl.
- sw Lenga d'òc sin. compl.
- tmh Tuksitant
- tmh Iles n ok sin. compl.
- tmh taranit sin. compl.
- zh 欧西坦语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental, Europa > Espanya, Europa > França, Europa > Itàlia, Europa > Mònaco
Definició
L'occità es va anar consolidant a la baixa edat mitjana com la llengua administrativa i de cultura d'Occitània. Els primers textos que se'n conserven són del segle XI i, als segles XII i XIII, va arribar a ser el vehicle d'una cultura vigorosa. D'ençà del segle XIII, però, i al llarg de la resta de l'edat mitjana, França es va anar emparant de gairebé tot el país, amb la qual cosa s'hi va iniciar un procés de francesització cultural i lingüística.
El col·lectiu Anem Òc lluita per un reconeixement més gran de l'occità a França. Els anys 2005, 2007 i 2009 van mobilitzar 25.000 persones pels carrers de Carcassona i Beziers.
Hi ha hagut intents de revifar la llengua, sobretot la renaixença literària del segle XIX i l'occitanisme del segle XX. Aquest darrer ha prestigiat la llengua i li ha aconseguit una certa presència als mitjans de comunicació, a l'escola i, especialment, en la producció editorial. L'occitanisme també ha estat l'impulsor de l'actual llengua estàndard, bastida damunt els parlars del Llenguadoc, però apta per a totes les varietats occitanes.
La varietat gascona pròpia de la Vall d'Aran, integrada a Catalunya des del segle XIV, s'anomena aranès. A partir de la protecció que li atorga l'Estatut de Catalunya, se n'ha anat consolidant l'estatus legal: el 1990 es va declarar cooficial a la Vall i el 2010, cooficial a tot el Principat, juntament amb el català i el castellà.
Ja abans (1982) s'hi havia adaptat l'ortografia occitana reformada, amb la qual cosa se'n reconeixia la vinculació amb l'occità, i n'havia començat l'ús a l'escola (1984). Avui l'aranès s'utilitza a l'Administració i a l'ensenyament, té una certa presència als mitjans de comunicació i s'hi escriu literatura. El procés de substitució lingüística engegat a l'Occitània francesa no ha afectat la Vall d'Aran, on l'idioma té força vida i hi ha col·lectius que el defensen. Malgrat tot, la posició de l'aranès no és prou ferma: la seva subordinació al castellà -i també, encara que secundàriament, al català, que s'ensenya a l'escola i una majoria de la població sap parlar- l'afebleix davant fenòmens com ara la immigració i el turisme.
El col·lectiu Anem Òc lluita per un reconeixement més gran de l'occità a França. Els anys 2005, 2007 i 2009 van mobilitzar 25.000 persones pels carrers de Carcassona i Beziers.
Hi ha hagut intents de revifar la llengua, sobretot la renaixença literària del segle XIX i l'occitanisme del segle XX. Aquest darrer ha prestigiat la llengua i li ha aconseguit una certa presència als mitjans de comunicació, a l'escola i, especialment, en la producció editorial. L'occitanisme també ha estat l'impulsor de l'actual llengua estàndard, bastida damunt els parlars del Llenguadoc, però apta per a totes les varietats occitanes.
La varietat gascona pròpia de la Vall d'Aran, integrada a Catalunya des del segle XIV, s'anomena aranès. A partir de la protecció que li atorga l'Estatut de Catalunya, se n'ha anat consolidant l'estatus legal: el 1990 es va declarar cooficial a la Vall i el 2010, cooficial a tot el Principat, juntament amb el català i el castellà.
Ja abans (1982) s'hi havia adaptat l'ortografia occitana reformada, amb la qual cosa se'n reconeixia la vinculació amb l'occità, i n'havia començat l'ús a l'escola (1984). Avui l'aranès s'utilitza a l'Administració i a l'ensenyament, té una certa presència als mitjans de comunicació i s'hi escriu literatura. El procés de substitució lingüística engegat a l'Occitània francesa no ha afectat la Vall d'Aran, on l'idioma té força vida i hi ha col·lectius que el defensen. Malgrat tot, la posició de l'aranès no és prou ferma: la seva subordinació al castellà -i també, encara que secundàriament, al català, que s'ensenya a l'escola i una majoria de la població sap parlar- l'afebleix davant fenòmens com ara la immigració i el turisme.
