lak
lak
- ca lak
- cod Лакку маз (Lakku maz)
- ar اللاكية
- cy Lak
- de Lakisch
- de Lakkisch sin. compl.
- en Lak
- es lak
- eu lakera
- fr lak
- gn lak
- it lak
- ja ラク語
- nl Lak
- pt lak
- ru Лакский язык
- zh 腊克语
- scr Alfabet ciríl·lic
Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Lak, Àsia > Rússia
Definició
El poble lak és originari d'una zona d'altiplans i muntanyes, que superen els 2.000 metres d'alçada, de la part central de la república multiètnica del Daguestan, a la Federació Russa. Des del segle XV fins al XIX van formar part del principat musulmà (o shamkhalat) independent de Kazikumukhsk. El territori històric dels laks és conegut com a Lakia.
La llengua es divideix en diversos dialectes que es poden agrupar en dos blocs:
- l'occidental, que inclou el kumukh, el dialecte més parlat amb diferència i el que ha servit de base per a la llengua estàndard,
- l'oriental, parlat en una extensió de territori petita, però també amb diferents dialectes com ara el vikhli.
El lak és una llengua amb menys variació lingüística interna que d'altres llengües de l'entorn. Al llarg del temps ha incorporat manlleus del turc, l'àrab i el persa, primer, i del rus al segle XX.
El lak es va escriure des del segle XV amb grafia àrab. Entre 1928 i 1938 va adoptar l'alfabet llatí i, després, el ciríl·lic, grafia que conserva avui. La llengua s'ensenya en totes les etapes educatives i, en alguns casos, també es fa servir com a vehicle d'ensenyament. A la universitat és possible cursar l'especialitat de mestre de llengua lak.
Tot i ser una de les principals comunitats lingüístiques del Daguestan (constitueix el cinquè grup etnolingüístic més nombrós del país) el lak s'enfronta a la competència del rus com a llengua de prestigi i d'intercomprensió entre els parlants de les diferents llengües daguestaneses. L'ensenyament pateix manca de professorat qualificat i de llibres actualitzats. Malgrat això, hi ha mitjans de comunicació, publicacions periòdiques, i obres literàries i teatrals en aquesta llengua.
El 1944, durant la dominació soviètica, molta població va ser traslladada al nord del país, a la cadena d'Andi, per reemplaçar la població txetxena deportada. Allí es constituí, aleshores, el districte de Novolak. N'hi ha també un grup nombrós a la capital de la república, Makhatxkalà, al nord-est entre els rius Terek i Sulak, i petits grups a l'Azerbaidjan, Geòrgia, Kazakhstan, Turkmenistan, Ucraïna, Kirguizistan, Tadjikistan i Uzbekistan.
La llengua es divideix en diversos dialectes que es poden agrupar en dos blocs:
- l'occidental, que inclou el kumukh, el dialecte més parlat amb diferència i el que ha servit de base per a la llengua estàndard,
- l'oriental, parlat en una extensió de territori petita, però també amb diferents dialectes com ara el vikhli.
El lak és una llengua amb menys variació lingüística interna que d'altres llengües de l'entorn. Al llarg del temps ha incorporat manlleus del turc, l'àrab i el persa, primer, i del rus al segle XX.
El lak es va escriure des del segle XV amb grafia àrab. Entre 1928 i 1938 va adoptar l'alfabet llatí i, després, el ciríl·lic, grafia que conserva avui. La llengua s'ensenya en totes les etapes educatives i, en alguns casos, també es fa servir com a vehicle d'ensenyament. A la universitat és possible cursar l'especialitat de mestre de llengua lak.
Tot i ser una de les principals comunitats lingüístiques del Daguestan (constitueix el cinquè grup etnolingüístic més nombrós del país) el lak s'enfronta a la competència del rus com a llengua de prestigi i d'intercomprensió entre els parlants de les diferents llengües daguestaneses. L'ensenyament pateix manca de professorat qualificat i de llibres actualitzats. Malgrat això, hi ha mitjans de comunicació, publicacions periòdiques, i obres literàries i teatrals en aquesta llengua.
El 1944, durant la dominació soviètica, molta població va ser traslladada al nord del país, a la cadena d'Andi, per reemplaçar la població txetxena deportada. Allí es constituí, aleshores, el districte de Novolak. N'hi ha també un grup nombrós a la capital de la república, Makhatxkalà, al nord-est entre els rius Terek i Sulak, i petits grups a l'Azerbaidjan, Geòrgia, Kazakhstan, Turkmenistan, Ucraïna, Kirguizistan, Tadjikistan i Uzbekistan.
