georgià
georgià
- ca georgià
- cod ქართული ენა (Kartuli ena)
- cod ქართული (Kartuli)
- ar الجيورجية
- cy Georgeg
- de Georgisch
- en Georgian
- es georgiano
- eu georgiera
- fr géorgien
- gn georgiáno
- it georgiano
- ja グルジア語
- nl Georgisch
- pt georgiano
- ru Грузинский язык
- tmh Tajurject
- zh 格鲁吉亚语
- scr Alfabet georgià
Caucàsica meridional o kartveliana > Georgiana, Àsia > Azerbaidjan, Àsia > Geòrgia, Àsia > Rússia, Àsia > Turquia
Definició
Els georgians són un poble autòcton de la regió sud del Caucas. Els seus avantpassats hi han habitat des de l'època neolítica, segons bon nombre d'historiadors i arqueòlegs. Tribus protogeorgianes van establir, a l'actual territori georgià, regnes independents des del segle VI aC.
El georgià és la llengua amb més parlants de la família kartveliana i l'única que disposa d'estàndard escrit. L'idioma s'ha parlat ininterrompudament a l'actual territori de Geòrgia des del segon mil·leni aC, moment en què es va començar a separar de la llengua svanetiana. Al primer mil·leni aC, el georgià es va diferenciar de les altres dues llengües de la mateixa família (el mingrelià i el laz).
El georgià està dividit en dos grans blocs dialectals:
- l'occidental, parlat a l'oest i nord de Geòrgia i a la vall d'Imerkhevi, a Turquia.
- l'oriental, que és la base de la llengua estàndard. És parlat a la resta de Geòrgia, al nord-oest de l'Azerbaidjan i a la diàspora georgiana de l'Iran.
Existeix un tercer dialecte, el gruzínic o judeogeorgià, que combina lèxic georgià, hebreu i arameu sobre una base gramatical georgiana, parlat a Geòrgia i a Israel. Alguns lingüistes el consideren una llengua independent, però habitualment és classificat com a dialecte perquè el grau d'intercomprensió entre aquesta parla i el georgià és elevat.
Es poden distingir tres períodes històrics del georgià a partir del moment en què va ser escrit per primera vegada (segle V dC): georgià antic, entre els segles V i XI; georgià mitjà, entre els segles XII i XVIII, i georgià modern, des del segle XIX fins a l'actualitat. L'epopeia nacional georgiana, El guerrer amb pell de pantera, va ser escrita al segle XII pel poeta Shota Rustaveli. El segle XIX va suposar un moment de revitalització de la llengua, amb l'establiment de les primeres impremtes a Tbilisi i, sobretot, l'aportació de l'escriptor Ilia Chavchavadze, que va modernitzar l'idioma, el va unificar i el va depurar d'influències russes.
El georgià és la llengua prevalent a la societat georgiana. El sistema educatiu i també la majoria de publicacions són en aquesta llengua. Malgrat això, hi ha sectors de la població de Geòrgia pertanyents a grups nacionals diferents -com els armenis de Javakhètia, al sud del país- entre els quals el georgià encara és desconegut. Igualment, el georgià no és pas la llengua dominant a cap de les dues repúbliques autoproclamades independents de l'Estat georgià -Abkhàzia i Ossètia del Sud-, on els idiomes amb més pes són el rus i, respectivament, l'abkhaz i l'osset.
Segons un estudi del lingüista John M. Clifton (2005), els 15.000 parlants de georgià a l'Azerbaidjan -coneguts amb el nom d'inghiloi- mantenen l'idioma amb vitalitat als pobles de la regió nord-occidental on són majoria, mentre que a les localitats mixtes van abandonant progressivament la llengua pròpia en favor de l'àzeri. L'ensenyament en georgià és garantit a les escoles d'alguns pobles de la zona.
Part de la diàspora georgiana ha preservat l'ús de la llengua. Fora del Caucas, hi ha grups georgians a Turquia septentrional -on són coneguts amb el nom de chveneburi-, Rússia, els Estats Units, l'Iran i Ucraïna, entre d'altres estats.
El georgià és la llengua amb més parlants de la família kartveliana i l'única que disposa d'estàndard escrit. L'idioma s'ha parlat ininterrompudament a l'actual territori de Geòrgia des del segon mil·leni aC, moment en què es va començar a separar de la llengua svanetiana. Al primer mil·leni aC, el georgià es va diferenciar de les altres dues llengües de la mateixa família (el mingrelià i el laz).
El georgià està dividit en dos grans blocs dialectals:
- l'occidental, parlat a l'oest i nord de Geòrgia i a la vall d'Imerkhevi, a Turquia.
- l'oriental, que és la base de la llengua estàndard. És parlat a la resta de Geòrgia, al nord-oest de l'Azerbaidjan i a la diàspora georgiana de l'Iran.
Existeix un tercer dialecte, el gruzínic o judeogeorgià, que combina lèxic georgià, hebreu i arameu sobre una base gramatical georgiana, parlat a Geòrgia i a Israel. Alguns lingüistes el consideren una llengua independent, però habitualment és classificat com a dialecte perquè el grau d'intercomprensió entre aquesta parla i el georgià és elevat.
Es poden distingir tres períodes històrics del georgià a partir del moment en què va ser escrit per primera vegada (segle V dC): georgià antic, entre els segles V i XI; georgià mitjà, entre els segles XII i XVIII, i georgià modern, des del segle XIX fins a l'actualitat. L'epopeia nacional georgiana, El guerrer amb pell de pantera, va ser escrita al segle XII pel poeta Shota Rustaveli. El segle XIX va suposar un moment de revitalització de la llengua, amb l'establiment de les primeres impremtes a Tbilisi i, sobretot, l'aportació de l'escriptor Ilia Chavchavadze, que va modernitzar l'idioma, el va unificar i el va depurar d'influències russes.
El georgià és la llengua prevalent a la societat georgiana. El sistema educatiu i també la majoria de publicacions són en aquesta llengua. Malgrat això, hi ha sectors de la població de Geòrgia pertanyents a grups nacionals diferents -com els armenis de Javakhètia, al sud del país- entre els quals el georgià encara és desconegut. Igualment, el georgià no és pas la llengua dominant a cap de les dues repúbliques autoproclamades independents de l'Estat georgià -Abkhàzia i Ossètia del Sud-, on els idiomes amb més pes són el rus i, respectivament, l'abkhaz i l'osset.
Segons un estudi del lingüista John M. Clifton (2005), els 15.000 parlants de georgià a l'Azerbaidjan -coneguts amb el nom d'inghiloi- mantenen l'idioma amb vitalitat als pobles de la regió nord-occidental on són majoria, mentre que a les localitats mixtes van abandonant progressivament la llengua pròpia en favor de l'àzeri. L'ensenyament en georgià és garantit a les escoles d'alguns pobles de la zona.
Part de la diàspora georgiana ha preservat l'ús de la llengua. Fora del Caucas, hi ha grups georgians a Turquia septentrional -on són coneguts amb el nom de chveneburi-, Rússia, els Estats Units, l'Iran i Ucraïna, entre d'altres estats.
