n|u
n|u
- ca n|u
- ca ‡khomani sin. compl.
- ca n||ng!ui sin. compl.
- ca ng'uki sin. compl.
- ca nghuki sin. compl.
- cod ‡Khomani
- cod n||ng!u
- cod n|u
- cod ng'uki
- cod nghuki
- ar نو
- cy N|u
- cy ‡khomani sin. compl.
- cy N||ng!ui sin. compl.
- cy Ng'uki sin. compl.
- cy Nghuki sin. compl.
- de N|u
- de ‡khomani sin. compl.
- de N||ng!ui sin. compl.
- de Ng'uki sin. compl.
- de Nghuki sin. compl.
- en N|u
- en ‡khomani sin. compl.
- en N||ng!ui sin. compl.
- en Ng'uki sin. compl.
- en Nghuki sin. compl.
- es n|u
- es ‡khomani sin. compl.
- es n||ng!ui sin. compl.
- es ng'uki sin. compl.
- es nghuki sin. compl.
- eu n|u
- eu ‡khomani sin. compl.
- eu n||ng!ui sin. compl.
- eu ng'uki sin. compl.
- eu nghuki sin. compl.
- fr ‡Khomani
- fr n||ng!ui sin. compl.
- fr n|u sin. compl.
- fr ng'uki sin. compl.
- fr nghuki sin. compl.
- gl n|u
- gl ‡khomani sin. compl.
- gl n||ng!ui sin. compl.
- gl ng'uki sin. compl.
- gl nghuki sin. compl.
- gn n|u
- gn ‡khomani sin. compl.
- gn n||ng!ui sin. compl.
- gn ng'uki sin. compl.
- gn nghuki sin. compl.
- it n|u
- it khomani sin. compl.
- it n||ng!ui sin. compl.
- it ng'uki sin. compl.
- it nghuki sin. compl.
- pt n|u
- pt ‡khomani sin. compl.
- pt n||ng!ui sin. compl.
- pt ng'uki sin. compl.
- pt nghuki sin. compl.
- tmh N|u
- tmh ‡khomani sin. compl.
- tmh n||ng!ui sin. compl.
- tmh nγuki sin. compl.
- tmh ng'uki sin. compl.
- zh 恩卢语
Khoisan > !Ui-taa > !Ui, Àfrica > República de Sud-àfrica
Definició
El n|u s'inclou dins la família de llengües khoisan, que corresponen als pobles khoi i san, els habitants originaris de bona part de l'Àfrica meridional. L'expansió bantú i la posterior colonització europea van significar, però, la destrucció, el desplaçament o l'assimilació parcial d'aquests pobles.
En el passat, el nombre de llengües i de dialectes khoisan probablement superava el centenar, però actualment una part important d'aquestes llengües i dialectes s'ha extingit: tan sols en queden entre 20 i 30. Geogràficament, la majoria d'aquestes llengües estàn distribuïdes per Botswana i per Namíbia, encara que també n'hi ha al sud d'Angola i a Zàmbia, a l'oest de Zimbàbue i al nord de la República de Sud-àfrica.
Durant molt de temps s'ha fet servir el nom hotentot (de l'expressió holandesa hotteren-totteren 'balbucejar, quequejar') per a designar els khoi, i el terme boiximà per a designar els san. Actualment aquests termes, però, són rebujats pel seu sentit despectiu.
A la República de Sud-àfrica hi ha aproximadament 10.000 parlants de llengües khoisan, les quals inclouen el khoi (també anomenat khoe o khwedam) el nama (khoekhoegowab), el !xun i el n|u. Probablement també hi ha parlants de griqua (xirigowab). Actualment la majoria dels n|u parlen khoekhoegowap i/o afrikaans com a primera llengua.
El tret més característic de les llengües khoisan són els clics, uns sons especials produïts per una doble oclusió (una de principal, que es pot produir en diferents punts d'articulació, i una de secundària, que és velar). Hi ha diversos tipus de clics: els clics bilabials, (que són similars al so produït per una besada), els clics palatals (similars al so produït per a demostrar desacord amb el que diu algú), els clics laterals (que són similars al soroll d'arriar un cavall), els clics dentals i els clics alveolars. Els clics es troben també en algunes llengües bantú, com ara el zulú o el xhosa, que els van manllevar de les llengües khoisans.
L'any 1999 es va crear el Khoi and San National Language Body, un organisme públic que depèn del govern sud-africà i que té per objectiu la promoció i el desenvolupament de les llengües khoisans.
En el passat, el nombre de llengües i de dialectes khoisan probablement superava el centenar, però actualment una part important d'aquestes llengües i dialectes s'ha extingit: tan sols en queden entre 20 i 30. Geogràficament, la majoria d'aquestes llengües estàn distribuïdes per Botswana i per Namíbia, encara que també n'hi ha al sud d'Angola i a Zàmbia, a l'oest de Zimbàbue i al nord de la República de Sud-àfrica.
Durant molt de temps s'ha fet servir el nom hotentot (de l'expressió holandesa hotteren-totteren 'balbucejar, quequejar') per a designar els khoi, i el terme boiximà per a designar els san. Actualment aquests termes, però, són rebujats pel seu sentit despectiu.
A la República de Sud-àfrica hi ha aproximadament 10.000 parlants de llengües khoisan, les quals inclouen el khoi (també anomenat khoe o khwedam) el nama (khoekhoegowab), el !xun i el n|u. Probablement també hi ha parlants de griqua (xirigowab). Actualment la majoria dels n|u parlen khoekhoegowap i/o afrikaans com a primera llengua.
El tret més característic de les llengües khoisan són els clics, uns sons especials produïts per una doble oclusió (una de principal, que es pot produir en diferents punts d'articulació, i una de secundària, que és velar). Hi ha diversos tipus de clics: els clics bilabials, (que són similars al so produït per una besada), els clics palatals (similars al so produït per a demostrar desacord amb el que diu algú), els clics laterals (que són similars al soroll d'arriar un cavall), els clics dentals i els clics alveolars. Els clics es troben també en algunes llengües bantú, com ara el zulú o el xhosa, que els van manllevar de les llengües khoisans.
L'any 1999 es va crear el Khoi and San National Language Body, un organisme públic que depèn del govern sud-africà i que té per objectiu la promoció i el desenvolupament de les llengües khoisans.
