Back to top
  • ca  identificació, n f
  • es  identificación

Definició
Part d'un instrument públic en què el notari fa constar la identitat de les persones que compareixen davant seu.
  • ca  identificació, n f
  • es  identificación

Definició
Conjunt d'accions que duu a terme un notari per comprovar la identitat de les persones que compareixen davant seu per atorgar un instrument públic.
  • ca  immatriculació, n f
  • es  inmatriculación
  • fr  immatriculation

Definició
Primera inscripció d'una finca en el registre de la propietat, que obre un foli registral.
  • ca  incompatibilitat, n f
  • es  incompatibilidad

Definició
Impossibilitat legal que té un notari per a autoritzar documents en què tinguin interès ell o els seus familiars més directes, o que l'afecten quan exerceix un càrrec públic amb categoria de director general o superior.
  • ca  incompatibilitat, n f
  • es  incompatibilidad
  • fr  incompatibilité

Definició
Impossibilitat legal que té una persona d'exercir simultàniament diferents càrrecs si com a mínim un és públic, per raons polítiques o econòmiques.
  • ca  inhabilitació, n f
  • es  inhabilitación
  • fr  interdiction

Definició
Pena consistent en la incapacitació per a exercir càrrecs públics i en la restricció de drets civils o polítics.
instrucció de reserves i advertències instrucció de reserves i advertències

  • ca  instrucció de reserves i advertències, n f
  • es  instrucción de reservas y advertencias

Definició
Informació que facilita el notari als atorgants en l'autorització d'un instrument públic per afavorir el compliment de la llei i la comprensió dels efectes i les obligacions que resulten de l'atorgament.
instrument públic instrument públic

  • ca  instrument públic, n m
  • es  instrumento público
  • fr  document public

Definició
Document autoritzat per un notari, amb les solemnitats legals i a instància de part interessada, que recull un fet o un acte jurídic i que resta incorporat al protocol, així com les còpies autoritzades que se n'expedeixen.
  • ca  intervenció, n f
  • es  intervención

Definició
Part d'un instrument públic en què consta que les persones compareixents intervenen en el seu nom o en nom d'altri i, en aquest darrer cas, es justifiquen les seves facultats de representació.
  • ca  intervenció, n f
  • es  intervención

Definició
Acte pel qual un notari dona fe que totes o algunes de les persones que atorguen un contracte mercantil l'han signat davant seu i han donat el seu consentiment al contracte en una data determinada.

Nota

  • Fins a l'any 2000 aquesta funció corresponia als corredors de comerç.