DEFINICIÓ AMB ORACIONS DE RELATIU (2): QÜESTIONS SINTÀCTIQUES - Diccionari de criteris terminològics

És habitual que en una definició terminològica s'utilitzin diverses oracions de relatiu per a caracteritzar un descriptor. En una definició que conté més d'una oració de relatiu, però, convé tenir en compte qüestions semàntiques i, almenys, també quatre qüestions sintàctiques:

(1) És convenient que una oració de relatiu es coordini únicament amb una oració de relatiu, i no amb un nom, ni tan sols amb un adjectiu morfològic.
Ex.: drets humans n m pl ÈTICA I LEGISLACIÓ Conjunt de drets essencials de la persona independentment de l'edat, el sexe, la raça o la religió, i que li garanteixen una vida digna.
--> Conjunt de drets essencials de la persona [...], que li garanteixen una vida digna.

(2) El nexe d'unió entre dues oracions de relatiu ha de ser adequat. Així, cal unir amb una conjunció les dues últimes oracions i amb comes les altres.
Ex.: ambó n m PESCA Renglera de forats que hi ha al llarg de la buguera d'una barca que serveixen per a escórrer l'aigua que es fica en els corredors pels cops de mar, i la que deixen escórrer les xarxes en ésser llevades xopes.
--> Renglera de forats [...] que serveixen per a escórrer l'aigua que es fica en els corredors [...] i la que deixen escórrer les xarxes en ésser llevades xopes.

(3) Repetició del pronom relatiu a partir de la segona oració:

(3a) Si el pronom relatiu ha de prendre formes diferents o va introduït per preposicions diferents, és preferible repetir el pronom relatiu al començament de cada oració.
Ex.: audiometria objectiva n f OTORINOLARINGOLOGIA Audiometria que es realitza sense la col·laboració de l'individu explorat i s'usen potencials evocats auditius o otoemissions.
--> Audiometria que es realitza sense la col·laboració de l'individu explorat i en què s'usen potencials evocats [...].

(3b) Si no hi ha diferències de forma del pronom relatiu ni de preposicions per introduir-lo i les oracions de relatiu tenen complements i corresponen a característiques deslligades entre si, és preferible repetir el pronom relatiu.
Ex.: abella n f VETERINÀRIA I RAMADERIA Insecte social adult de la família dels àpids que viu en eixams i s'explota principalment per la mel i la cera.
--> Insecte [...] que viu en eixams i que s'explota principalment per la mel i la cera.

(3c) Si no hi ha diferències de forma del pronom relatiu ni de preposicions per introduir-lo i les oracions de relatiu tenen complements i corresponen a característiques relacionades entre si (causa-conseqüència, successió temporal, etc.), és preferible no repetir el pronom relatiu.
Ex.: absorbidor n m ENERGIA SOLAR Aparell bàsicament constituït per una superfície negra que absorbeix la radiació solar i que la transforma en calor, la qual es transfereix a un termòfor.
--> Aparell bàsicament constituït per una superfície negra que absorbeix la radiació solar i la transforma en calor [...].

(3d) Si no hi ha diferències de forma del pronom relatiu ni de preposicions per introduir-lo i les oracions de relatiu pràcticament es redueixen a verbs, sense complements interposats, és preferible no repetir el pronom.
Ex.: accés n m VETERINÀRIA I RAMADERIA Conjunt de fenòmens morbosos que sobrevenen o que cessen més o menys sobtadament i que es repeteixen sovint amb una certa regularitat.
--> Conjunt de fenòmens morbosos que sobrevenen o cessen més o menys sobtadament i es repeteixen sovint [...].

(4) La definició ha de ser gramaticalment correcta, a més de fàcilment entenedora. Una manera d'aconseguir-ho és, justament, evitar l'acumulació d'oracions de relatiu.
Ex.: falleba n f CONSTRUCCIÓ Barreta de ferro que es posa en sentit vertical a les cares interiors de balcons, de finestres, etc., i que, a l'altura convenient, hi ha una maneta amb què es transmet a la barra un gir que fa que els dos extrems colzats de la barra s'encaixin en els tancadors que es col·loquen en els travessers dels bastiments.
--> Barreta de ferro posada en sentit vertical a les cares interiors de balcons i de finestres, amb una maneta per a transmetre a la barra un gir que fa encaixar els dos extrems colzats de la barra en els tancadors col·locats en els travessers dels bastiments.