Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

DEBITOCRÀCIA, DEUTOCRÀCIA O DEUDOCRÀCIA? - Diccionari de criteris terminològics

Presentació
DEBITOCRÀCIA, DEUTOCRÀCIA O DEUDOCRÀCIA? DEBITOCRÀCIA, DEUTOCRÀCIA O DEUDOCRÀCIA?

  • ca  DEBITOCRÀCIA, DEUTOCRÀCIA O DEUDOCRÀCIA?
  • es  debitocracia (debitocràcia), n f
  • es  deudocracia (debitocràcia), n f
  • fr  dettocratie (debitocràcia), n f
  • it  debitocrazia (debitocràcia), n f
  • pt  debitocracia (debitocràcia), n f
  • en  debtocracy (debitocràcia), n

Criteris d'especialitat > Ciències socials

Definició
Es considera que la forma adequada és debitocràcia (nom femení), i no *deutocràcia, ni *deudocràcia.

Els motius de la tria de debitocràcia són els següents:
(1) S'ajusta al criteri de preferir formes compostes creades per formants similars, ja que està constituïda sobre dos formants cultes: d'una banda, debito-, forma prefixada del llatí debitum, 'deute'; de l'altra, -cràcia, forma sufixada del grec -kratía (derivat de krátos 'força', 'poder').
(2) Està semànticament motivada.
(3) És paral·lela a altres formes de l'àmbit de les ciències socials, tant formes recollides en fonts lexicogràfiques (aristocràcia, autocràcia, democràcia, gerontocràcia, teocràcia, etc.) com formes d'aparició recent (meritocràcia, per a indicar la jerarquia basada en els mèrits personals; sondeocràcia per a indicar la influència dels sondejos electorals; mercatocràcia, per a indicar el poder dels mercats econòmics i financers; etc.).
[En aquest cas, no és determinant la tria de les altres llengües, ja que solen partir de la forma pròpia: deuda en castellà, dette en francès, debito en italià, débito en portuguès i debt en anglès.]

En canvi, *deutocràcia i *deudocràcia presenten problemes:
- *deutocràcia (composta a partir del formant català deuto- i el formant derivat del grec -cràcia) té l'inconvenient d'ajuntar formants d'orígens diferents, ja que es consideren preferibles les paraules amb formants d'un mateix origen.
- *deudocràcia (composta a partir del formant deudo- i el formant derivat del grec -cràcia) té l'inconvenient anterior i l'inconvenient afegit que, partint del català, resulta poc justificable la forma *deudo-, atesa l'existència de deute i deutor.

La debitocràcia és l'organització social que està determinada en gran mesura pel poder del deute econòmic.

Nota