mimosa - Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana

• ca  mimosa, n f ( DIEC2-E; MASCLANS )
  INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
  <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
  ISBN 84-85135-25-3
• ca  aromer, n m alt. sin. ( HNPC-6 )
  FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 6, Plantes superiors. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988. 463 p.
  ISBN 84-7739-015-0
• ca  mimosa d'hivern, n f alt. sin. ( LLOFR )
  LLOFRIU, Pere. Les plantes de jardí a les Balears. Palma de Mallorca: Miquel Font, 1994.
  ISBN 84-7967-041-X
• nc  Acacia sp. pl. ( BIOSF-3; BIOSF-5; FMPC1 )
  Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món. Vol. 3, Sabanes. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1995. 460 p.
  ISBN 84-7739-558-6
  Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món. Vol. 5, Mediterrànies. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994. 439 p.
  ISBN 84-7739-560-8
  BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
  ISBN 84-7306-400-3

mimosàcies