cànem indi
cànem indi
-
ca
cànem indi,
n m
( DIEC2-E; MASCLANS )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
ISBN 84-85135-25-3 -
ca
cànem índic,
n m alt. sin.
( MUL1997-REV )
Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.
exemples:
herba de sant Joan (font)
herba de Sant Joan (font-REV)
seba marina (font)
ceba marina (font-REV)
anemorà (font)
enamorada (font-REV) -
ca
cànnabis,
n m alt. sin.
( JANE-REV )
Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.
exemples:
herba de sant Joan (font)
herba de Sant Joan (font-REV)
seba marina (font)
ceba marina (font-REV)
anemorà (font)
enamorada (font-REV) -
ca
haixix,
n m alt. sin.
( FI-3 )
CASTROVIEJO, S. [et al.] (ed.). Flora iberica: Plantas vasculares de la Península Ibérica e Islas Baleares. Vol. 3, Plumbaginaceae (partim)-Capparaceae. Madrid: Real Jardín Botánico, 1993.
ISBN 84-00-07375-4 -
ca
maria,
n f alt. sin.
( BONETG2006 )
BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2 -
ca
marihuana,
n f alt. sin.
( DIAZ; JANE; VERDUM )
DÍAZ DURAN, Eudald. Iniciació a la recerca etnobotànica: Estudi etnobotànic del Ripollès. Barcelona, 2009. [Treball acadèmic presentat a l'assignatura Botànica econòmica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona].
JANÉ i GORDILLO, Núria. Treball etnobotànic a la serra de Collserola. Barcelona, 2007/2008. [Treball acadèmic presentat a l'assignatura Botànica econòmica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona].
VERDUM, Maria. Pinzellades d'etnobotànica: Del corredor de Palafrugell a la vall d'Aro (Els Contraforts de Les Gavarres, Baix Empordà). Palamós, 2007/2008. [Treball de recerca, Escola Vedruna]. -
ca
cannabis,
n m var. ling.
( JANE )
JANÉ i GORDILLO, Núria. Treball etnobotànic a la serra de Collserola. Barcelona, 2007/2008. [Treball acadèmic presentat a l'assignatura Botànica econòmica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona].
-
nc
Cannabis sativa L. subsp. indica (Lam.) E. Small et Cronquist
( 9364; BIOSF-4; IPNI )
WIERSEMA, J.H.; LEÓN, B. World economic plants: A standard reference. Boca Raton [etc.]: CRC Press, cop. 1999.
ISBN 0-8493-2119-0
Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món. Vol. 4, Deserts. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996. 500 p.
ISBN 84-7739-559-4
The International Plant Names Index (IPNI) [en línia]. [S.l.]: International Plant Names Index, 2014.
<http://www.ipni.org/index.html> [Consulta: 10 desembre 2014] -
nc
Cannabis indica Lam.
var. ling.
( 9364 )
WIERSEMA, J.H.; LEÓN, B. World economic plants: A standard reference. Boca Raton [etc.]: CRC Press, cop. 1999.
ISBN 0-8493-2119-0
cannabàcies
Nota
- Les denominacions cànnabis i marihuana s'apliquen més estrictament a la «preparació a base de les diferents parts del cànem indi un cop triturades i seques, que es fuma barrejada amb tabac i pot produir efectes euforitzants i al·lucinògens» (DIEC2-E) i haixix a la «substància que s'obté de la resina del cànem indi, destinada a ésser mastegada o fumada, la qual pot produir efectes euforitzants i al·lucinògens» (DIEC2-E).