castanyer bord
castanyer bord
-
ca
castanyer bord,
n m
( DIEC2-E; MASCLANS )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
ISBN 84-85135-25-3 -
ca
castanyer d'Índia,
n m sin. compl.
( DIEC2-E; MASCLANS )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
ISBN 84-85135-25-3 -
ca
castanya (llavor),
n f alt. sin.
( RIGAT )
RIGAT i COLL, Montserrat; GARNATJE i ROCA, Teresa; VALLÈS i XIRAU, Joan. Plantes i gent: Estudi etnobotànic de l'Alta Vall del Ter. Ripoll: Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 2006.
ISBN 84-922-4459-3 -
ca
castanya borda (fruit),
n f alt. sin.
( MUL1991 )
MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
ISBN 84-86895-24-3 -
ca
castanya índia (fruit),
n f alt. sin.
( CALICO )
CALICÓ, Josep. Apunts de la flora medicinal de Catalunya. Barcelona: Editorial Catalana, 1921. (Enciclopèdia Catalana; 23)
-
ca
castanyer agre,
n m alt. sin.
( VAYR1897 )
VAYREDA y VILA, Estanislao. Plantas de Catalunya. [S.l.: s.n., 1897].
-
ca
castanyer de cavall,
n m alt. sin.
( MASCLANS )
MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
ISBN 84-85135-25-3 -
ca
castanyer de mal de queixal,
n m alt. sin.
( BONETG2006 )
BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2 -
ca
castanyes bordes (fruit),
n f pl alt. sin.
( BONETG2008; PARAD2007 )
BONET GALOBART, M. Àngels [et al.]. Etnobotànica de Gallecs: Plantes i cultura popular al Baix Vallès. Mollet del Vallès: Centre d'Estudis Molletans, 2008. (Vicenç Plantada; 11)
ISBN 978-84-931604-8-7
PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral. -
ca
castanyes de castanyer bord (fruit),
n f pl alt. sin.
( BONETG2006 )
BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2 -
ca
castanyer d'Índies,
n m var. ling.
( BONETG2006; NPCASAS; PARAD2007; PELL2000-2 )
BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
CASASAYES, Teresa. Plantes usades en jardineria. [Llista inèdita de noms de plantes].
PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 2. Picanya: Edicions del Bullent, 2000.
ISBN 84-89663-62-9 -
ca
castanyer de l'Índia,
n m var. ling.
( ABELL )
ABELLÁN, Sergi [et al.]. L'herbari modernista: Catàleg de l'exposició. Terrassa: Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa, 2007.
ISBN 978-94-921199-3-4 -
ca
marronyer,
n m var. ling.
( SANCH1981; SANCH1991 )
SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
ISBN 84-7479-098-0
SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v. -
ca
morronyer,
n m var. ling.
( RIGAT )
RIGAT i COLL, Montserrat; GARNATJE i ROCA, Teresa; VALLÈS i XIRAU, Joan. Plantes i gent: Estudi etnobotànic de l'Alta Vall del Ter. Ripoll: Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 2006.
ISBN 84-922-4459-3 -
ca
pilongues (fruit),
n f pl var. ling.
( PARAD2007 )
PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
-
nc
Aesculus hippocastanum L.
( DIEC2-E; FMPC1 )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
ISBN 84-7306-400-3
hipocastanàcies
Nota
-
La denominació marronyer prové de l'occità marronier (o potser del francès marronnier) 'castanyer', amb palatalització.
La utilitza Miquel Martí i Pol en el seu poema "Ara que ve el bon temps" ("a l'hora d'esmorzar / hi pararem la taula; / fulles de marronyer / ens faran de tovalles").
Morronyer és una variant de marronyer amb assimilació vocàlica (a-o>o-o, afavorida per la labial inicial m).