Back to top

Diccionari de religions

Presentació
  • ca  francmaçoneria, n f
  • ca  maçoneria, n f

Noves religions, Termes seculars

Definició
Moviment internacional de caràcter mutualista i filantròpic, fundat a la fi del segle XVII a Anglaterra i a Escòcia, que vol agrupar persones sobre la base d'una visió tolerant i fraternal de la societat.

Nota

  • La maçoneria no és una opció religiosa, ni espiritual, ni filosòfica, sinó que és un mètode, un mode particular d'ascesi compatible amb totes les religions i totes les filosofies. Va ser prohibida per l'Església catòlica a partir de 1738 i, més tard, pels totalitarismes del segle XX. La maçoneria és una societat de pensament que aborda temes filosòfics, rituals o socials, en el marc de les conferències que apleguen els seus membres. Conté molts dels elements característics d'una religió. Està basada en un ritual iniciàtic i una progressió per graus. La simbologia maçona té com a base les eines de treball pròpies dels constructors o mestres de cases (d'on prové el nom), que coneixien els secrets de la construcció de les catedrals a l'edat mitjana: escaire, compàs, maça, etc.; la idea és que cadascú ha de treballar amb aquests estris la seva pedra, és a dir, un mateix, per tal de perfeccionar-se. Tot i que els maçons es caracteritzen per dur les seves activitats amb discreció, no actuen pas amb secretisme, per la qual cosa no es pot considerar la maçoneria com una societat secreta interessada a ocultar la seva pròpia existència. La maçoneria és diversa; les seves diferències s'han anat palesant des del segle XVIII i fan referència especialment als criteris sobre la seva finalitat i els mitjans per a assolir-la. Les anomenades Obediències Regulars, que tenen la Gran Lògia Unida d'Anglaterra com a referent, han de creure en Déu i acceptar la presència del Volum de la Llei Sagrada a les seves reunions. La maçoneria regular va obrir aquesta norma a membres procedents de les altres dues religions abrahàmiques, que es consideren les revelades: la islàmica i la jueva. Els nous candidats fan els seus juraments damunt l'Alcorà o la Torà, d'acord amb la religió de la seva procedència. La maçoneria regular és diferent de les obediències dites de la línia liberal, que s'ordenen al voltant del Gran Orient de França, el qual, l'any 1877, va decidir suprimir l'exigència de creure en Déu i la de comprometre's davant del Volum de la Llei Sagrada, tot donant a cadascú la llibertat d'actuar seguint el seu lliure albir. Aquesta decisió va significar per al Gran Orient de França la total pèrdua de reconeixements per part d'Anglaterra, i la va convertir en líder de la tendència liberal dins la maçoneria. Aquest corrent defensa i promou els ideals del lliure pensament i del laïcisme; per exemple, els seus seguidors van crear, al segle XIX, la Universitat Lliure de Brussel·les, d'orientació laica. Des de la legalització de la maçoneria a l'Estat espanyol, el 1977, hi ha un ventall ample d'Obediències, com ara la Gran Lògia d'Espanya, la Gran Lògia Simbòlica Espanyola, el Gran Priorat d'Hispània, el Gran Orient Espanyol Unit, el Gran Orient de Catalunya, la Gran Lògia de Catalunya, la Gran Lògia de Canàries, etc. De totes aquestes lògies, la Gran Lògia Unida d'Anglaterra només en reconeix una, la Gran Lògia d'Espanya, i considera les altres "irregulars". La maçoneria regular es defineix per vuit principis i una regla de dotze punts, entre els quals destaca el segon principi, que diu: "La creença en el Gran Arquitecte de l'Univers i en la seva voluntat revelada ha de constituir una obligació essencial per a tots els seus membres". Actualment hi ha entre cinc i sis milions de maçons, tant homes com dones i de tota condició, escampats arreu del món.