obertura sintètica
obertura sintètica
- ca obertura sintètica, n f
- es apertura sintética
- en synthetic aperture
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
Definició
Tècnica aplicada en alguns sensors de microones mitjançant la qual els senyals coherents són transmesos (només en sensors actius) i rebuts (tant en sensors passius com en actius) per una antena física mentre avança al llarg d'una ruta de vol predeterminada.
Es contraposa als sensors de microones d'obertura real.
El seu principi d'operació es fonamenta en l'efecte Doppler, de manera que s'enregistren els polsos d'un mateix punt durant un tram de la trajectòria que determina la longitud de l'obertura sintètica. Mitjançant la combinació coherent dels ecos enregistrats durant l'obertura sintètica amb els pesos adequats s'aconsegueix enfocar aquests ecos sobre cada punt de l'escena, la qual cosa proporciona una gran resolució lateral.
Per exemple, en el cas dels satèl·lits amb sensors SAR com el RADARSAT, l'ERS, l'Envisat, etc., els radars tenen obertures reals d'antena aproximadament d'uns 10 m. Aquesta mida d'antena fa que, a les altituds d'aquestes plataformes (en òrbites terrestres baixes), cada punt de l'escena es pugui veure durant una obertura sintètica de quilòmetres, tot proporcionant una resolució espacial lateral d'alguns metres.
L'avantatge dels sensors d'obertura sintètica és, doncs, la seva elevada resolució, si bé requereixen algorismes complexos, una potència de transmissió elevada en el cas de sensors actius, etc.
Els interferòmetres són habitualment sensors d'obertura sintètica, tant si són passius (com el MIRAS a bord de l'SMOS o l'Aquarius del SAC-D) com si són actius (com l'aeroportat EMISAR o l'X-SAR del TerraSAR-X). En aquest darrer cas, sovint són denominats amb el seu acrònim en anglès, SAR (vegeu radar d'obertura sintètica).
Es contraposa als sensors de microones d'obertura real.
El seu principi d'operació es fonamenta en l'efecte Doppler, de manera que s'enregistren els polsos d'un mateix punt durant un tram de la trajectòria que determina la longitud de l'obertura sintètica. Mitjançant la combinació coherent dels ecos enregistrats durant l'obertura sintètica amb els pesos adequats s'aconsegueix enfocar aquests ecos sobre cada punt de l'escena, la qual cosa proporciona una gran resolució lateral.
Per exemple, en el cas dels satèl·lits amb sensors SAR com el RADARSAT, l'ERS, l'Envisat, etc., els radars tenen obertures reals d'antena aproximadament d'uns 10 m. Aquesta mida d'antena fa que, a les altituds d'aquestes plataformes (en òrbites terrestres baixes), cada punt de l'escena es pugui veure durant una obertura sintètica de quilòmetres, tot proporcionant una resolució espacial lateral d'alguns metres.
L'avantatge dels sensors d'obertura sintètica és, doncs, la seva elevada resolució, si bé requereixen algorismes complexos, una potència de transmissió elevada en el cas de sensors actius, etc.
Els interferòmetres són habitualment sensors d'obertura sintètica, tant si són passius (com el MIRAS a bord de l'SMOS o l'Aquarius del SAC-D) com si són actius (com l'aeroportat EMISAR o l'X-SAR del TerraSAR-X). En aquest darrer cas, sovint són denominats amb el seu acrònim en anglès, SAR (vegeu radar d'obertura sintètica).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
