Diccionari de psiquiatria

Demència progressiva caracteritzada per un dèficit de memòria que evoluciona cap a un deteriorament cognitiu global de les funcions superiors.

Alteració conductual o psicològica que suposa canvis funcionals significatius en la vida de l'individu, i que pot ser deguda a causes biològiques, socials, psicològiques o genètiques.

Depressió major que es produeix sense desencadenant psíquic o ambiental, amb símptomes d'anhedonia, falta de reactivitat, ritmicitat circadiària, desvetllament precoç, inhibició o agitació psicomotores, anorèxia i culpabilitat excessiva o inadequada.

Somni vívid associat a una activitat moderada del sistema nerviós, amb sudoració, taquicàrdia i altres símptomes vegetatius, que deixa en l'individu afectat un record penós i angoixant del seu contingut.

Parasòmnia caracteritzada per l'aparició repetida de malsons que desperten totalment l'individu i li deixen un record penós i angoixant, i que pot crear un malestar clínic i un deteriorament social o laboral significatius a causa de la por i de la interrupció sistemàtica del descans nocturn.

Trastorn de l'estat d'ànim caracteritzat per un període d'estat d'ànim elevat, expansiu o irritable, acompanyat d'altres símptomes com ara augment de l'autoestima o grandiositat, menor necessitat de son, logorrea, fuga d'idees, distractibilitat, agitació psicomotora, hiperactivitat i implicació en activitats plaents potencialment negatives per a l'individu.

Conjunt de moviments extravagants, persistents i involuntaris, propi d'alguns tipus d'esquizofrènia.

Paràmetre mesurable i quantificable que reflecteix una alteració en un sistema biològic i és útil per al diagnòstic diferencial d'un trastorn.

Mescla de parts de la planta del cànem indi, especialment les fulles assecades i les flors, que en ser fumada o ingerida produeix una sensació euforitzant i d'alteració de la percepció.

Actitud de l'individu a qui provoquen plaer el sofriment físic o moral o la humiliació que s'infligeix a si mateix o que rep d'altri.