càstig
càstig
- ca càstig, n m
- es castigo, n m
- fr châtiment, n m
- en punishment, n
- de Bestrafung, n f
Definició
Mètode del condicionament operant en què es provoca la disminució de la freqüència d'una resposta mitjançant l'associació d'un estímul aversiu a aquesta resposta.
