Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

parellada - Terminologia de la vitivinicultura

Presentació
  • ca  parellada, n m/f
  • ca  montònec, n m sin. compl.
  • ca  montònega, n f sin. compl.
  • es  montonec, n m
  • es  montonega, n f
  • es  parellada, n m/f
  • fr  parellada, n m/f
  • en  Parellada, n

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat blanca

Definició
1. Cep conreat tradicionalment a Catalunya, sobretot a la regió del Penedès, molt productiu.
2. Raïm blanc produït pel cep parellada, de maduració tardana, gros, compacte i amb els grans grossos, esfèrics i de color verdós amb reflexos daurats i rosats.
3. Vi elaborat amb raïm parellada, lleuger, poc àcid, amb un grau alcohòlic baix i una aroma floral, que se sol utilitzar per a fer vins escumosos.

Nota

  • 1. En català també es documenta la forma montona (nom masculí o femení), variant lingüística de montònega.
  • Criteris aplicats:

    Es ratifica la denominació normativa parellada (probablement derivada de parella, per la simetria dels raïms) i s'aproven com a sinònims complementaris les formes montònec i montònega (d'origen dubtós, potser de Montona, ciutat d'Ístria, a Croàcia, o de l'italià montonico, varietat de raïm) pels motius següents: (1)

    ·la forma parellada és la més estesa i la més documentada en les obres de referència del sector;

    ·montònec i montònega són denominacions que també tenen ús i que es documenten, juntament amb parellada, en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA);

    ·tenen el vistiplau dels especialistes, que asseguren que totes tres formes s'utilitzen referides a aquesta varietat.

    Es descarta la sinonímia amb martorell (o martorella), forma d'origen toponímic (de la ciutat de Martorell), malgrat que es recull en algunes fonts, perquè els especialistes no han pogut confirmar que es tracti de la mateixa varietat.


    (1) Les etimologies són extretes de FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]