picapoll blanc
picapoll blanc
- ca picapoll blanc, n m
- ca picapoll, n m sin. compl.
- es picapoll blanco, n m
- fr picpoul blanc, n m
- fr piquepoul blanc, n m
Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat blanca
Definició
1. Cep conreat tradicionalment a Catalunya, sobretot a la regió del Bages, i a Occitània, poc productiu.
2. Raïm blanc produït pel cep picapoll blanc, de maduració tardana, molt compacte i amb els grans molt petits, esfèrics, saborosos i amb la pell molt prima i tendra.
3. Vi elaborat amb raïm picapoll blanc, lleuger, molt àcid, de color groc brillant, amb un grau alcohòlic mitjà i una aroma poc intensa de cítrics i flors.
2. Raïm blanc produït pel cep picapoll blanc, de maduració tardana, molt compacte i amb els grans molt petits, esfèrics, saborosos i amb la pell molt prima i tendra.
3. Vi elaborat amb raïm picapoll blanc, lleuger, molt àcid, de color groc brillant, amb un grau alcohòlic mitjà i una aroma poc intensa de cítrics i flors.
Nota
- 1. En català també es documenta la forma picapolla (nom masculí o femení), variant lingüística de picapoll.
-
Criteris aplicats:
S'aproven la denominació picapoll blanc i el sinònim complementari picapoll (forma composta de picar i poll -'gall' en occità-, potser per l'aspecte picat que té sovint la pellofa d'aquest raïm, que és molt fina) (1) pels motius següents:
·picapoll blanc és la forma que es documenta en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA);
·picapoll, al seu torn, ja es recull al diccionari normatiu, si bé com a genèric, referit a un cep que dona raïm blanc o negre;
·el picapoll blanc, d'acord amb la informació recollida, és la varietat original, de la qual va derivar el picapoll negre; per aquest motiu, sovint s'usa la forma genèrica picapoll per a fer referència al picapoll blanc, mentre que la forma picapoll negre sol ser l'habitual per a anomenar la varietat negra d'aquest raïm, menys coneguda; els especialistes confirmen aquesta informació i es mostren partidaris de recollir picapoll com a sinònim complementari de picapoll blanc, que és la denominació més precisa i la més usada en l'àmbit especialitzat;
·en altres llengües es documenten denominacions anàlogues.
La forma picapolla, documentada en algunes fonts, té poc ús i no es recull ni al diccionari normatiu ni a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA). Per aquests motius s'opta per recollir-la únicament en nota, com a variant lingüística de picapoll.
(1) FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).
[Acta 607, 17 de juny de 2016]
