recurs d'objectivació
recurs d'objectivació
- ca recurs d'objectivació, n m
Definició
Cadascun dels recursos lingüístics que donen a l'emissor la possibilitat de presentar la informació d'una manera objectiva, creïble i desinteressada i de mantenir-se'n al marge.
Nota
- 1. El recurs d'objectivació principal és la utilització de modalitats declaratives en mode indicatiu, com correspon a la presentació de les accions i dels fets com a reals, amb subjecte inconcret o indefinit.
- 2. Amb els recursos d'objectivació, l'emissor evita comprometre's amb l'autoria de l'acció representada pel verb, a fi de no tenir confrontacions amb les persones a qui atribueix les accions. Ho pot fer evitant esmentar una tercera persona (ex.: A mi, tots m'han dit que busqui un restaurant barat…); la segona (ex.: S'ha d'arribar abans de les quatre), o la primera (ex.: N'hi ha per a tornar-los l'article i engegar-los a fer punyetes
