tortura
tortura
- ca tortura, n f
- es tortura
- fr torture
- en torture
Definició
Inflicció de dolor o sofriment físics o psíquics aguts a una persona de manera deliberada per part d'un funcionari públic o d'una altra persona en l'exercici de funcions públiques, amb l'objectiu de castigar-la, fer-la confessar, humiliar-la, intimidar-la o coaccionar-la.
Nota
- 1. Segons l'element contextual, la tortura pot constituir un crim contra la humanitat, un crim de guerra o un acte de genocidi.
- 2. La tortura suposa una violació del dret a la integritat de la persona.
- 3. La prohibició de la tortura constitueix una norma de dret imperatiu.
