cullera
cullera
- ca cullera, n f
- ca pala, n f sin. compl.
- es cuchara
- es pala
Enginyeria de la construcció
Definició
Accessori metàl·lic en forma de recipient còncau obert, reforçat eventualment amb unes pues a la part frontal, emprat principalment en les màquines excavadores i en les pales carregadores per a treballs d'excavació i moviment de terres.
N'hi ha de formes i mides diferents, adequades a cada tipus de treball. La cullera autoprensora consta de dues mandíbules que s'obren i es tanquen automàticament, i s'empra com a accessori de grues o d'altres aparells d'elevació per a la càrrega i descàrrega de materials granulosos, pulverulents o semifluids. S'aconsegueix l'accionament de les mandíbules per les mateixes cadenes o cables de l'aparell d'elevació. Hi ha també un sistema amb motor instal·lat a la cullera, el qual en provoca l'obertura o el tancament a qualsevol altura. S'utilitza als ports, als parcs, en les indústries siderometal·lúrgiques, etc., per a la manutenció de carbons, de minerals, d'escòries, etc. També té aplicació en els treballs d'excavació, de dragatge o de moviment de terres, generalment suspesa d'una grua mòbil o semimòbil.
N'hi ha de formes i mides diferents, adequades a cada tipus de treball. La cullera autoprensora consta de dues mandíbules que s'obren i es tanquen automàticament, i s'empra com a accessori de grues o d'altres aparells d'elevació per a la càrrega i descàrrega de materials granulosos, pulverulents o semifluids. S'aconsegueix l'accionament de les mandíbules per les mateixes cadenes o cables de l'aparell d'elevació. Hi ha també un sistema amb motor instal·lat a la cullera, el qual en provoca l'obertura o el tancament a qualsevol altura. S'utilitza als ports, als parcs, en les indústries siderometal·lúrgiques, etc., per a la manutenció de carbons, de minerals, d'escòries, etc. També té aplicació en els treballs d'excavació, de dragatge o de moviment de terres, generalment suspesa d'una grua mòbil o semimòbil.
