Back to top
  • ca  radiació, n f
  • es  radiación, n f
  • fr  radiation, n f
  • en  radiation, n

Definició
Emissió, absorció i transport d'energia en forma d'ones o de partícules.

Nota

  • La radiació pot dividir-se en radiació ionitzant, amb prou energia per trencar els enllaços químics i crear ions, i no ionitzant, que no té prou energia per danyar el DNA però sí per a una transferència d'energia, per exemple, per escalfament.

    Per exemple, en la realització de mamografies s'utilitza la radiació de baixa energia (de 20 a 50 kV).
  • ca  radiofàrmac, n f
  • ca  radiotraçador, n m sin. compl.
  • es  radiofármaco, n m
  • fr  médicament radiopharmaceutique, n m
  • en  radiopharmaceutical, n

Definició
Substància química de natura orgànica o inorgànica que conté àtoms radioactius, els quals presenten una desintegració espontània amb emissió de fotons o partícules nuclears, emprada en medicina nuclear amb finalitats diagnòstica i terapèutica.

Nota

  • El radiofàrmac consta d'un radionúclid, que en determina les característiques, i d'un fàrmac, que determina la biodistribució del radionúclid, és a dir, que porta el radionúclid a l'indret de l'organisme que es desitja explorar o tractar.

    Els radiofàrmacs són fabricats per mitjà de síntesi química, síntesi biològica o intercanvi isotòpic, entre d'altres vies.
radiòleg | radiòloga radiòleg | radiòloga

  • ca  radiòleg | radiòloga, n m, f
  • es  radiólogo | radióloga, n m, f
  • fr  radiologiste, n m, f
  • fr  radiologue, n m, f
  • en  radiologist, n

Definició
Professional de la medicina especialitzat en els usos i els efectes diagnòstics i terapèutics de les radiacions ionitzants.
  • ca  radioteràpia, n f
  • es  radioterapia, n f
  • fr  radiothérapie, n f
  • en  radiotherapy, n

Definició
Tractament amb radiacions ionitzants que actuen sobre determinades cèl·lules patològiques amb un perjudici tolerable dels teixits orgànics.

Nota

  • Actualment, el principal ús de la radioteràpia és el tractament de neoplàsies.
  • ca  radiofàrmac, n f
  • ca  radiotraçador, n m sin. compl.
  • es  radiofármaco, n m
  • fr  médicament radiopharmaceutique, n m
  • en  radiopharmaceutical, n

Definició
Substància química de natura orgànica o inorgànica que conté àtoms radioactius, els quals presenten una desintegració espontània amb emissió de fotons o partícules nuclears, emprada en medicina nuclear amb finalitats diagnòstica i terapèutica.

Nota

  • El radiofàrmac consta d'un radionúclid, que en determina les característiques, i d'un fàrmac, que determina la biodistribució del radionúclid, és a dir, que porta el radionúclid a l'indret de l'organisme que es desitja explorar o tractar.

    Els radiofàrmacs són fabricats per mitjà de síntesi química, síntesi biològica o intercanvi isotòpic, entre d'altres vies.
  • ca  punció lumbar, n f
  • ca  punció raquídia, n f sin. compl.
  • ca  raquicentesi, n f sin. compl.
  • ca  raquiocentesi, n f sin. compl.
  • ca  PL, n f sigla
  • es  punción lumbar, n f
  • fr  ponction lombair, n f
  • en  lumbar puncture, n

Definició
Punció que es practica a la regió lumbar per a extreure'n líquid cefalorraquidi o mesurar-ne la pressió o per a injectar substàncies a l'espai subaracnoidal amb finalitat diagnòstica, terapèutica o anestèsica.
  • ca  punció lumbar, n f
  • ca  punció raquídia, n f sin. compl.
  • ca  raquicentesi, n f sin. compl.
  • ca  raquiocentesi, n f sin. compl.
  • ca  PL, n f sigla
  • es  punción lumbar, n f
  • fr  ponction lombair, n f
  • en  lumbar puncture, n

Definició
Punció que es practica a la regió lumbar per a extreure'n líquid cefalorraquidi o mesurar-ne la pressió o per a injectar substàncies a l'espai subaracnoidal amb finalitat diagnòstica, terapèutica o anestèsica.
  • ca  recaiguda, n f
  • es  recaída, n f
  • fr  rechute, n f
  • en  relapse, n

Definició
Represa evolutiva d'una malaltia en el període de convalescència, quan era aparentment en vies de guarició.
recanvi plasmàtic recanvi plasmàtic

  • ca  recanvi plasmàtic, n m
  • es  recambio plasmático, n m
  • fr  échange de plasma, n m
  • fr  échange plasmatique, n m
  • en  plasma exchange, n

Definició
Procediment que consisteix a extreure al pacient una quantitat de sang determinada i a reinjectar-li posteriorment les cèl·lules que se n'han separat per centrifugació i plasma fresc congelat homòleg o albúmina sèrica.

Nota

  • El recanvi plasmàtic es fa servir en el tractament d'algunes malalties autoimmunitàries. Cal no confondre aquest concepte amb el de plasmafèresi, que designa, estrictament, només la fase d'extracció de la sang.
  • ca  recidiva, n f
  • es  recidiva, n f
  • fr  récidive, n f
  • en  recidivation, n
  • en  recidivism, n
  • en  relapse, n

Definició
Increment nou d'un símptoma o d'una malaltia després d'una remissió temporal, sense que hi hagi hagut convalescència.