aigua de l'aixeta
aigua de l'aixeta
Conceptes generals
- ca aigua de xarxa, n f
- ca aigua corrent, n f sin. compl.
- ca aigua de l'aixeta, n f sin. compl.
- es agua de grifo, n f
- es agua de red, n f
- es agua entubada, n f
- fr eau courante, n f
- fr eau du robinet, n f
- en piped water, n
- en running water, n
- en tap-water, n
Conceptes generals
Definició
Aigua potable que se subministra per a ús domèstic i industrial mitjançant un sistema de canonades.
aigua de xarxa
aigua de xarxa
Conceptes generals
- ca aigua de xarxa, n f
- ca aigua corrent, n f sin. compl.
- ca aigua de l'aixeta, n f sin. compl.
- es agua de grifo, n f
- es agua de red, n f
- es agua entubada, n f
- fr eau courante, n f
- fr eau du robinet, n f
- en piped water, n
- en running water, n
- en tap-water, n
Conceptes generals
Definició
Aigua potable que se subministra per a ús domèstic i industrial mitjançant un sistema de canonades.
aigua potable
aigua potable
Conceptes generals
- ca aigua potable, n f
- ca aigua de beure, n f sin. compl.
- ca aigua de boca, n f sin. compl.
- es agua de beber, n f
- es agua de boca, n f
- es agua de consumo humano, n f
- es agua potable, n f
- fr eau de boisson, n f
- fr eau potable, n f
- en drinking water, n
- en potable water, n
Conceptes generals
Definició
Aigua apta per al consum humà i per a l'elaboració d'aliments perquè compleix els paràmetres químics i microbiològics establerts legalment.
Nota
- Les denominacions aigua potable, aigua de beure i aigua de boca fan referència al mateix concepte, però no s'utilitzen per igual en tots els contextos i presenten algun matís de significat. D'una banda, aigua potable, que és la denominació més habitual en els àmbits tècnics, posa l'èmfasi en les característiques de l'aigua i la seva seguretat. D'altra banda, aigua de beure i aigua de boca, que són denominacions utilitzades en contextos més divulgatius, posen l'èmfasi en l'ús que es dona a aquesta aigua.
aigua regenerada
aigua regenerada
Conceptes generals
- ca aigua regenerada, n f
- es agua regenerada, n f
- fr eau régénérée, n f
- en rejuvenated water, n
Conceptes generals
Definició
Aigua depurada que ha estat sotmesa a un tractament addicional per a adequar-la a determinats usos. +ACAIGUA-W
Nota
- 1. Per a evitar que l'ús de l'aigua regenerada comporti un risc per a la salut de les persones, cal una gestió i un control correctes.
- 2. L'aigua regenerada és una font estable d'aigua de qualitat útil per al reg agrícola o el reg d'àrees recreatives. Segons els grau de qualitat d'aquesta aigua, pot entrar en contacte amb conreus de producció d'aliments o bé no pot tenir-hi cap mena de contacte.
aigües residuals
aigües residuals
Conceptes generals
- ca aigües residuals, n f pl
- es aguas residuales, n f pl
- fr eaux d'égout, n f pl
- fr eaux résiduaires, n f pl
- fr eaux usées, n f pl
- en sewage, n
- en waste water, n
Conceptes generals
Definició
Conjunt de les masses d'aigua que contenen residus diversos procedents de la indústria, de nuclis de poblament humà o d'activitats agropecuàries.
alcaloide
alcaloide
Perills alimentaris
- ca alcaloide, n m
- es alcaloide, n m
- fr alcaloïde, n m
- en alkaloid, n
Perills alimentaris
Definició
Substància nitrogenada de caràcter bàsic produïda principalment per vegetals com a mecanisme de defensa davant de fongs, insectes i altres animals.
Nota
- 1. Menys habitualment, els alcaloides també poden ser produïts per bacteris o fongs, com els alcaloides del sègol banyut. També és possible obtenir-los per síntesi química.
- 2. Efectes en la salut humana: A petites dosis, tenen efectes fisiològics i farmacològics en les persones i els animals, i alguns tenen efectes psicoactius. Tots els alcaloides poden ser tòxics a partir de certa dosi d'exposició.
- 3. Exemples: La cafeïna, la morfina, la nicotina i la quinina. En seguretat alimentària, tenen rellevància com a perills químics els alcaloides de la pirrolizidina, els alcaloides del tropà i la solanina. Els alcaloides del sègol banyut són utilitzats en la indústria farmacèutica.
alcaloides de la banya de sègol
alcaloides de la banya de sègol
Perills alimentaris
- ca alcaloides del sègol banyut, n m pl
- ca alcaloides de la banya de sègol, n m pl sin. compl.
- ca alcaloides ergòtics, n m pl sin. compl.
- es alcaloides del cornezuelo del centeno, n m pl
- es alcaloides ergóticos, n m pl
- fr alcaloïdes de l'ergot, n m pl
- en ergot alkaloids, n pl
Perills alimentaris
Definició
Conjunt d'alcaloides produïts per fongs del gènere Claviceps, principalment Claviceps purpurea, que parasiten les espigues del sègol i altres cereals, en desplacen el gra i el substitueixen per un escleroci d'aspecte semblant a una banyeta fosca.
Nota
- 1. Utilització: Actualment, són utilitzats en la indústria farmacèutica.
- 2. Efectes en la salut humana: Coneguts des de l'antiguitat, han originat, des d'aleshores i fins pràcticament al segle XX, greus intoxicacions col·lectives (històricament anomenades foc de Sant Antoni, mal dels ardents i foc sagrat, i actualment ergotisme). Avui dia, però, ha disminuït molt la incidència d'aquest tipus d'intoxicacions alimentàries, gràcies al coneixement científic i la millora de les pràctiques agrícoles.
- 3. Exemples: L'ergometrina, l'ergotamina, l'ergosina, l'ergocristina, l'ergocriptina i l'ergocornina, entre d'altres.
alcaloides de la pirrolizidina
alcaloides de la pirrolizidina
Perills alimentaris
- ca alcaloides de la pirrolizidina, n m pl
- ca AP, n m pl sigla
- es alcaloides de la pirrolizidina, n m pl
- es alcaloides pirrolizidínicos, n m pl
- es PA, n m pl sigla
- fr alcaloïdes pyrrolizidiniques, n m pl
- fr PA, n m pl sigla
- en pyrrolizidine alkaloids, n pl
- en PA, n pl sigla
Perills alimentaris
Definició
Conjunt d'alcaloides produïts com a metabòlits secundaris per una gran diversitat de plantes, principalment de les famílies de les asteràcies, les boraginàcies, les fabàcies, les orquidàcies i les apocinàcies, com a mecanisme de defensa davant de fongs, insectes i altres animals.
Nota
- 1. Exposició per via alimentària: Associada, principalment, al consum d'aliments com la mel i les plantes aromàtiques i les seves infusions.
- 2. Efectes en la salut humana: Tenen un perfil comú de toxicitat que es manifesta principalment per diferents graus de dany al fetge i els pulmons.
alcaloides del sègol banyut
alcaloides del sègol banyut
Perills alimentaris
- ca alcaloides del sègol banyut, n m pl
- ca alcaloides de la banya de sègol, n m pl sin. compl.
- ca alcaloides ergòtics, n m pl sin. compl.
- es alcaloides del cornezuelo del centeno, n m pl
- es alcaloides ergóticos, n m pl
- fr alcaloïdes de l'ergot, n m pl
- en ergot alkaloids, n pl
Perills alimentaris
Definició
Conjunt d'alcaloides produïts per fongs del gènere Claviceps, principalment Claviceps purpurea, que parasiten les espigues del sègol i altres cereals, en desplacen el gra i el substitueixen per un escleroci d'aspecte semblant a una banyeta fosca.
Nota
- 1. Utilització: Actualment, són utilitzats en la indústria farmacèutica.
- 2. Efectes en la salut humana: Coneguts des de l'antiguitat, han originat, des d'aleshores i fins pràcticament al segle XX, greus intoxicacions col·lectives (històricament anomenades foc de Sant Antoni, mal dels ardents i foc sagrat, i actualment ergotisme). Avui dia, però, ha disminuït molt la incidència d'aquest tipus d'intoxicacions alimentàries, gràcies al coneixement científic i la millora de les pràctiques agrícoles.
- 3. Exemples: L'ergometrina, l'ergotamina, l'ergosina, l'ergocristina, l'ergocriptina i l'ergocornina, entre d'altres.
alcaloides del tropà
alcaloides del tropà
Perills alimentaris
- ca alcaloides del tropà, n m pl
- ca AT, n m pl sigla
- es alcaloides del tropano, n m pl
- es alcaloides tropánicos, n m pl
- es TA, n m pl sigla
- fr alcaloïdes tropaniques, n m pl
- fr AT, n m pl sigla
- en tropane alkaloids, n pl
- en TA, n pl sigla
Perills alimentaris
Definició
Conjunt d'alcaloides produïts com a metabòlits secundaris per una gran diversitat de plantes, principalment de les famílies de les brassicàcies, les cucurbitàcies, les eritroxilàcies i les solanàcies com a mecanisme de defensa davant de fongs, insectes i altres animals.
Nota
- 1. Les plantes més conegudes pel seu contingut en alcaloides del tropà són les del gènere Datura de la família de les solanàcies i, particularment, l'estramoni (Datura stramonium). S'han trobat llavors d'estramoni com a impureses en llavors de lli, soja, sorgo, mill, gira-sol i fajol.
- 2. Exposició per via alimentària: Un dels alcaloides del tropà més coneguts és la cocaïna, que es troba en les plantes de la família de les eritroxilàcies, però, a escala europea, només tenen importància en seguretat alimentària l'atropina i l'escopolamina, que es troben en plantes de la família de les solanàcies. La via d'exposició a l'atropina i l'escopolamina en les persones és a través del consum accidental de baies, fulles o arrels de plantes que en contenen, com ara la belladona (Atropa belladonna), l'estramoni (Datura stramonium) i l'herba queixalera (Hyoscyamus niger), i que sovint es confonen amb plantes de consum alimentari.
- 3. Efectes en la salut humana: La ingestió d'alcaloides del tropà pot provocar visió borrosa, nàusees, vòmits, taquicàrdia i, fins i tot, deliri i al·lucinacions.
