Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Societat de l'informacion. Novèlas tecnologias e Internet

Presentació
  • oc  electricitat, n f
  • ca  electricitat, n f
  • es  electricidad
  • fr  électricité
  • en  electricity

Definició
Branca de la fisica qu'estúdia los fenomèns e los dispositius basats sus la forma d'energia que resulta del flux d'electrons e d'ions dins un mitan conductor.
Branca de la física que estudia els fenòmens i els dispositius basats en la forma d'energia resultant del flux d'electrons i d'ions per un medi conductor.
  • oc  electròde, n m
  • ca  elèctrode, n m
  • es  electrodo
  • fr  électrode
  • en  electrode

Definició
Conductor elèctric a través del qual un corrent elèctric pot entrar en un medi o pot sortir-ne.
electrodomestic numeric electrodomestic numeric

  • oc  electrodomestic numeric, n m
  • ca  electrodomèstic digital, n m
  • es  electrodoméstico digital
  • fr  électroménager numérique
  • en  digital electric appliance

Definició
Electrodomestic, generalament connectat a una ret, que per mejan d'automatismes realiza de foncions intelligentas, coma per exemple detectar de problèmas, n'assabentar lo fabricant o recebre d'òrdres a distància per Internet.
Electrodomèstic, generalment connectat a una xarxa, que per mitjà d'automatismes duu a terme funcions intel·ligents, com ara detectar avaries, avisar el fabricant o rebre ordres remotes per Internet.
electromagnetic -a electromagnetic -a

  • oc  electromagnetic -a, adj
  • ca  electromagnètic -a, adj
  • es  electromagnético
  • fr  électromagnétique
  • en  electromagnetic

Definició
Qu'es relatiu o qu'aparten a l'electromagnetisme.
Relatiu o pertanyent a l'electromagnetisme.
  • oc  electromagnetisme, n m
  • ca  electromagnetisme, n m
  • es  electromagnetismo
  • fr  électromagnétisme
  • en  electromagnetism

Definició
Branca de l'electricitat qu'estúdia lo magnetisme que produsís un corrent electric.
Branca de l'electricitat que estudia el magnetisme produït per un corrent elèctric.
  • oc  electronic -a, adj
  • ca  electrònic -a, adj
  • es  electrónico
  • fr  électronique
  • en  electronic

Definició
Qu'es relatiu o qu'aparten a l'electronica.
Relatiu o pertanyent a l'electrònica.

Nota

  • Dins lo domeni de las rets telematicas, e particularament dins Internet, tanben s'aplica abitualament a las donadas representadas, transmesas o emmagazinadas en format numeric.En anglès, la forma reducha d'aqueste adjectiu, e-, es apondut a fòrça mots ligats a Internet, coma e-commerce o e-mail.
  • En l'àmbit de les xarxes telemàtiques, i especialment a Internet, també se sol aplicar a les dades representades, transmeses o emmagatzemades en format digital.En anglès, la forma reduïda d'aquest adjectiu, e-, s'afegeix a moltes paraules relacionades amb Internet, com ara e-commerce o e-mail. En català, si cal escurçar l'adjectiu que delimita un concepte en l'àmbit d'Internet, per exemple per raons d'espai, se segueixen els mecanismes habituals d'abreviació de paraules (comerç electr., correu electr., comerç el. i correu el.). De tota manera, en general, pel context ja queda clar de què es parla i es pot utilitzar simplement els noms sense cap adjectiu, el qual se sobreentén.
  • oc  electronica, n f
  • ca  electrònica, n f
  • es  electrónica
  • fr  électronique
  • en  electronics

Definició
Branca de la fisica que s'ocupa de l'estudi del movement de l'electricitat dins lo vuèg, dins los gases e dins los solids.
Branca de la física que s'ocupa de l'estudi del moviment de l'electricitat en el buit, en els gasos i en els sòlids.
  • oc  emetedor, n m
  • ca  emissor, n m
  • es  emisor
  • fr  émetteur
  • en  transmitter

Definició
Dispositiu que produsís e transmet dins l'espaci un senhal entre dos ponches d'una ret de telecomunicacions per mejan d'energia electrica o electromagnetica.
Dispositiu que produeix i transmet a l'espai un senyal entre dos punts d'una xarxa de telecomunicacions per mitjà d'energia elèctrica o electromagnètica.
  • oc  emetedor optic, n m
  • ca  emissor òptic, n m
  • es  emisor óptico
  • fr  émetteur optique
  • en  optical transmitter

Definició
Emetedor que permet de convertir un senhal electric en un senhal optic, per tal que se pòsca transmetre per de fibra optica.
Emissor que permet de convertir un senyal elèctric en un senyal òptic, per tal que es pugui transmetre per mitjà de fibra òptica.
  • oc  emetre, v tr
  • ca  emetre, v tr
  • es  emitir
  • fr  émettre
  • en  emit, to
  • en  transmit, to

Definició
Produire e transmetre dins l'espaci un senhal entre dos ponches d'una ret de telecomunicacions per mejan d'energia electrica o electromagnetica.
Produir i transmetre a l'espai un senyal entre dos punts d'una xarxa de telecomunicacions per mitjà d'energia elèctrica o electromagnètica.