Back to top

Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

acord restauratiu acord restauratiu

Resolució alternativa de conflictes

  • ca  acord restauratiu, n m
  • es  acuerdo restaurativo, n m
  • fr  acord restauratif, n m
  • it  accordo riparativo, n m
  • en  restorative agreement, n

Resolució alternativa de conflictes

Definició
Acord a què arriben la víctima d'una acció penal, l'infractor i, si escau, altres membres de la comunitat afectats pel fet delictiu després de participar en un procés restauratiu.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes restauratiu -iva (sin. compl. reparador -a), justícia restaurativa (sin. compl. justícia reparadora), pràctica restaurativa, cercle restauratiu, procés restauratiu i acord restauratiu:

    S'aprova l'adjectiu restauratiu -iva com a sinònim preferent de la denominació normativa
    reparador -a, juntament amb les denominacions relacionades justícia restaurativa (amb el sinònim complementari justícia reparadora), pràctica restaurativa, cercle restauratiu, procés restauratiu i acord restauratiu, pels motius següents:

    Pel que fa, concretament, a l'adjectiu restauratiu -iva, utilitzat en aquest context probablement per influència de l'anglès (en anglès l'única forma utilitzada és restorative),

    ·pot considerar-se una forma lingüísticament adequada, tenint en compte el sentit amb què apareix al diccionari normatiu: "Que serveix per a restaurar", i restaurar (utilitzat en la llengua general, però també en política i en dret) és "Tornar a posar (algú o alguna cosa) en l'estat d'abans" i "Posar (un edifici, una obra d'art, etc.) en el bon estat que tenia";

    ·és una forma ja documentada en textos especialitzats amb aquest sentit i, segons els especialistes, la forma que s'utilitza actualment d'una manera habitual;

    ·en altres llengües romàniques també es documenta l'adjectiu anàleg, sovint en convivència amb adjectius derivats de reparar;

    ·té el consens dels especialistes, que han demanat d'optar preferentment per aquesta solució davant de restaurador -a, forma molt menys usada, o dels derivats de reparar (reparador -a i reparatiu -iva), que consideren que són semànticament menys adequats perquè remeten només a la idea de compensar el dany i no fan referència a la restitució de les relacions, que és un aspecte també important en aquest context (restaurar, en canvi, d'on deriva restauratiu -iva, és per als experts una forma amb un sentit més ampli, que suggereix 'restitució', però també 'reparació' o 'compensació', des del moment que les relacions es restitueixen).

    Pel que fa al sinònim complementari reparador -a,

    ·és la forma recollida al diccionari normatiu per a fer referència a aquest concepte i posa l'èmfasi en la compensació o la desaparició del dany causat (reparador -a és, segons el diccionari normatiu, "Que repara" i reparar és, dins l'àmbit del dret, "Fer desaparèixer o compensar (el dany causat per algú o per alguna cosa). Reparar una falta, un tort, una injustícia. Reparar un oblit. Reparar una pèrdua. Reparar l'honor ofès. Reparar el temps perdut");

    ·té ús, per bé que, segons els experts, actualment tendeix a substituir-se per
    restauratiu -iva (i per aquest motiu es fa constar com a sinònim complementari).

    Quant a les denominacions sintagmàtiques, creades amb l'adjectiu restauratiu -iva,

    ·són formes lingüísticament adequades, descriptives dels conceptes i transparents;

    ·es documenten en textos especialitzats de l'àmbit;

    ·en altres llengües s'utilitzen denominacions paral·leles;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    S'aprova la forma justícia reparadora com a sinònim complementari de justícia restaurativa per motius de tradició i perquè és una denominació ja recollida al diccionari normatiu, com a exemple dins l'entrada reparador -a.

    En la resta de denominacions sintagmàtiques, però, més noves, es descarta de fer-hi constar com a sinònims complementaris les formacions amb reparador -a. Aquesta decisió es pren d'acord amb l'opinió dels especialistes, que argumenten que aquestes formes tenen poc ús i tendeixen a evitar-se. Malgrat tot, segons la sinonímia aprovada entre restauratiu -iva i reparador -a, el Consell Supervisor fa constar que serien també solucions possibles i lingüísticament adequades.

    [Acta 621, 19 de maig de 2017]
ACP ACP

Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública, Sociologia > Serveis socials

  • ca  atenció centrada en la persona, n f
  • ca  ACP, n f sigla
  • es  atención centrada en la persona, n f
  • en  person-centred care, n

Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública, Sociologia > Serveis socials

Definició
Model d'atenció integrada en què la persona atesa és part activa de la planificació, el desenvolupament i l'avaluació del procés d'atenció, amb l'objectiu que aconsegueixi els màxims nivells possibles de salut, qualitat de vida i benestar, i se li respectin la dignitat, els drets, les necessitats i les preferències.
acral acral

Ciències de la salut > Anatomia humana

  • ca  acral, adj
  • es  acral
  • fr  acral
  • en  acral

Ciències de la salut > Anatomia humana

Definició
Relatiu o pertanyent a les extremitats o als àpexs.
acreció acreció

Economia > Finances > Mercats financers

  • ca  acreció, n f
  • es  acreción
  • fr  relution
  • en  accretion

Economia > Finances > Mercats financers

Definició
Increment dels beneficis per acció o del valor d'un actiu financer com a resultat d'una operació.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes acreció i acretiu -iva:

    S'aproven els termes acreció i acretiu -iva, probablement calcs de les formes angleses d'origen llatí accretion i accretive, respectivament, pels motius següents:

    ·són les formes utilitzades habitualment per a designar aquests conceptes i es documenten en fonts especialitzades;

    ·des del punt de vista lingüístic, són designacions explicables en català, totes dues d'origen llatí: acreció és una forma ja recollida al diccionari normatiu en els àmbits de la meteorologia, l'astronomia i la geologia, i prové del substantiu llatí accretio, -ōnis, que significa, genèricament, 'creixement'; acretiu -iva, al seu torn, és un adjectiu anàleg a molts d'altres, la majoria cultismes, creats també amb el sufix culte -iu -iva (pensatiu, agressiu, receptiu, etc.);

    ·totes dues formes són semànticament motivades i s'identifiquen de manera inequívoca amb els respectius conceptes;

    ·en altres llengües romàniques s'utilitzen les designacions anàlogues;

    ·tenen el vistiplau de tots els especialistes consultats.

    Es desestimen les formes increment i incremental, augment i augmentatiu -iva, i creixement i creixent, que també s'han valorat, perquè són massa genèriques i no tenen ús referides a aquests conceptes.

    També s'han descartat les formes relució i relutiu -iva, paral·leles a les designacions habituals en francès, perquè no tenen ús.

    [Acta 547, 31 de maig de 2012]
acreixement acreixement

Medi ambient

  • ca  acreixement, n m
  • es  acreción
  • es  recrecimiento

Medi ambient

Definició
Operació consistent a incrementar l'alçada d'algun element constructiu d'una infraestructura a fi de minvar-ne l'impacte visual o acústic.
acretiu -iva acretiu -iva

Economia > Finances > Mercats financers

  • ca  acretiu -iva, adj
  • es  acretivo
  • es  relutivo
  • fr  relutif
  • en  accretive
  • en  relutive

Economia > Finances > Mercats financers

Definició
Dit de l'operació que provoca un increment dels beneficis per acció o del valor d'un actiu financer.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes acreció i acretiu -iva:

    S'aproven els termes acreció i acretiu -iva, probablement calcs de les formes angleses d'origen llatí accretion i accretive, respectivament, pels motius següents:

    ·són les formes utilitzades habitualment per a designar aquests conceptes i es documenten en fonts especialitzades;

    ·des del punt de vista lingüístic, són designacions explicables en català, totes dues d'origen llatí: acreció és una forma ja recollida al diccionari normatiu en els àmbits de la meteorologia, l'astronomia i la geologia, i prové del substantiu llatí accretio, -ōnis, que significa, genèricament, 'creixement'; acretiu -iva, al seu torn, és un adjectiu anàleg a molts d'altres, la majoria cultismes, creats també amb el sufix culte -iu -iva (pensatiu, agressiu, receptiu, etc.);

    ·totes dues formes són semànticament motivades i s'identifiquen de manera inequívoca amb els respectius conceptes;

    ·en altres llengües romàniques s'utilitzen les designacions anàlogues;

    ·tenen el vistiplau de tots els especialistes consultats.

    Es desestimen les formes increment i incremental, augment i augmentatiu -iva, i creixement i creixent, que també s'han valorat, perquè són massa genèriques i no tenen ús referides a aquests conceptes.

    També s'han descartat les formes relució i relutiu -iva, paral·leles a les designacions habituals en francès, perquè no tenen ús.

    [Acta 547, 31 de maig de 2012]
acro acro

Esport > Esports d'hivern > Esquí > Esquí artístic i acrobàtic

  • ca  acroesquí, n m
  • ca  acro, n m sin. compl.
  • ca  ballet, n m sin. compl.
  • es  acro
  • es  acro-ski
  • es  ballet
  • fr  acro
  • fr  ballet
  • fr  ski de ballet
  • en  acro
  • en  ballet
  • en  ballet event
  • en  ballet skiing

Esport > Esports d'hivern > Esquí > Esquí artístic i acrobàtic

Definició
Modalitat de competició d'esquí artístic i acrobàtic que consisteix en un descens per una pista al llarg de la qual cal fer una sèrie de passos, cabrioles i piruetes acompanyats d'altres moviments acrobàtics harmonitzats amb música.

Nota

  • La Federació Internacional d'Esquí ha substituït oficialment la denominació ballet per acroesquí.
acrobàcia còmica acrobàcia còmica

Arts > Circ

  • ca  acrobàcia còmica, n f
  • es  acrobacia cómica
  • fr  acrobatie burlesque
  • fr  acrobatie comique
  • it  acrobazia comica
  • en  comic acrobatics
  • en  physical comedy

Arts > Circ

Definició
Acrobàcia executada amb l'objectiu de provocar la rialla.

Nota

  • 1. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ de la subàrea d'acrobàcia:

    El Consell Supervisor ratifica les propostes de denominació acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 24 de novembre de 2010) tenint en compte els dos arguments bàsics següents:

    ·són les formes tradicionalment usades per a designar els conceptes i estan molt implantades;

    ·tenen un ús pràcticament internacional i es documenten també en la resta de llengües de referència.

    Pel que fa, concretament, a les formes barani, cody, rudy, randy i ady, que designen diferents elements acrobàtics, tenen un origen antroponímic, motiu pel qual s'ha optat per mantenir-los amb la forma originària, sense cap mena d'adaptació, seguint criteris terminològics i d'internacionalitat. La forma rudi (adaptació de rudy), que s'havia aprovat prèviament a l'acta del Consell Supervisor núm. 280, es canviarà, doncs, seguint la nova decisió, per rudy. Encara que en el cas específic de rudy, randy i ady, que són hipocorístics, hi ha vacil·lació en la majoria de llengües pel que fa a la vocal final (y i i), la documentació consultada mostra que hi ha una certa preferència per les designacions amb y.
  • 2. Observacions del Consell Supervisor sobre l'aprovació del terme acrobàcia còmica.

    Es descarta la sinonímia amb acrobàcia excèntrica, proposada per alguns especialistes, perquè no té l'acord de tots els experts: n'hi ha que asseguren que és una designació sense tradició en català i que consideren que no és clar que denomini el mateix concepte que acrobàcia còmica.
acrocefàlids acrocefàlids

Zoologia > Ocells

  • ca  acrocefàlids, n m pl
  • nc  Acrocephalidae

Zoologia > Ocells

Definició
Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
acroesquí acroesquí

Esport > Esports d'hivern > Esquí > Esquí artístic i acrobàtic

  • ca  acroesquí, n m
  • ca  acro, n m sin. compl.
  • ca  ballet, n m sin. compl.
  • es  acro
  • es  acro-ski
  • es  ballet
  • fr  acro
  • fr  ballet
  • fr  ski de ballet
  • en  acro
  • en  ballet
  • en  ballet event
  • en  ballet skiing

Esport > Esports d'hivern > Esquí > Esquí artístic i acrobàtic

Definició
Modalitat de competició d'esquí artístic i acrobàtic que consisteix en un descens per una pista al llarg de la qual cal fer una sèrie de passos, cabrioles i piruetes acompanyats d'altres moviments acrobàtics harmonitzats amb música.

Nota

  • La Federació Internacional d'Esquí ha substituït oficialment la denominació ballet per acroesquí.