Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Cerca bàsica
Cerca avançada
aconsellador | aconselladora

Psicologia

  • ca  aconsellador | aconselladora, n m, f
  • es  consejero
  • fr  conseiller
  • en  counsellor

Psicologia

Definició
Especialista en aconsellament.
aconsellament

Psicologia

  • ca  aconsellament, n m
  • es  counselling
  • fr  consultation
  • fr  counselling
  • it  counselling
  • en  counselling

Psicologia

Definició
Pràctica professional destinada a ajudar, orientar, assessorar emocionalment i informar una persona o un grup de persones que passen per una situació difícil, amb l'objectiu que explorin o descobreixin una manera més satisfactòria de viure.

Nota

  • En un sentit més genèric, la denominació anglesa counselling pot traduir-se per ajuda, assessorament, assistència, orientació, etc., segons el context.
acord de nivell de servei

Normalització

  • ca  acord de nivell de servei, n m
  • ca  SLA, n m sigla
  • es  acuerdo de nivel de servicio
  • es  SLA sigla
  • fr  accord sur les niveaux de service
  • fr  ANS sigla
  • fr  SLA sigla
  • en  service level agreement
  • en  SLA sigla

Normalització

Definició
Acord escrit entre un proveïdor i un client en què s'especifica el nivell de servei pactat.
acord restauratiu

Resolució alternativa de conflictes

  • ca  acord restauratiu, n m
  • es  acuerdo restaurativo, n m
  • fr  acord restauratif, n m
  • it  accordo riparativo, n m
  • en  restorative agreement, n

Resolució alternativa de conflictes

Definició
Acord a què arriben la víctima d'una acció penal, l'infractor i, si escau, altres membres de la comunitat afectats pel fet delictiu després de participar en un procés restauratiu.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes restauratiu -iva (sin. compl. reparador -a), justícia restaurativa (sin. compl. justícia reparadora), pràctica restaurativa, cercle restauratiu, procés restauratiu i acord restauratiu:

    S'aprova l'adjectiu restauratiu -iva com a sinònim preferent de la denominació normativa
    reparador -a, juntament amb les denominacions relacionades justícia restaurativa (amb el sinònim complementari justícia reparadora), pràctica restaurativa, cercle restauratiu, procés restauratiu i acord restauratiu, pels motius següents:

    Pel que fa, concretament, a l'adjectiu restauratiu -iva, utilitzat en aquest context probablement per influència de l'anglès (en anglès l'única forma utilitzada és restorative),

    ·pot considerar-se una forma lingüísticament adequada, tenint en compte el sentit amb què apareix al diccionari normatiu: "Que serveix per a restaurar", i restaurar (utilitzat en la llengua general, però també en política i en dret) és "Tornar a posar (algú o alguna cosa) en l'estat d'abans" i "Posar (un edifici, una obra d'art, etc.) en el bon estat que tenia";

    ·és una forma ja documentada en textos especialitzats amb aquest sentit i, segons els especialistes, la forma que s'utilitza actualment d'una manera habitual;

    ·en altres llengües romàniques també es documenta l'adjectiu anàleg, sovint en convivència amb adjectius derivats de reparar;

    ·té el consens dels especialistes, que han demanat d'optar preferentment per aquesta solució davant de restaurador -a, forma molt menys usada, o dels derivats de reparar (reparador -a i reparatiu -iva), que consideren que són semànticament menys adequats perquè remeten només a la idea de compensar el dany i no fan referència a la restitució de les relacions, que és un aspecte també important en aquest context (restaurar, en canvi, d'on deriva restauratiu -iva, és per als experts una forma amb un sentit més ampli, que suggereix 'restitució', però també 'reparació' o 'compensació', des del moment que les relacions es restitueixen).

    Pel que fa al sinònim complementari reparador -a,

    ·és la forma recollida al diccionari normatiu per a fer referència a aquest concepte i posa l'èmfasi en la compensació o la desaparició del dany causat (reparador -a és, segons el diccionari normatiu, "Que repara" i reparar és, dins l'àmbit del dret, "Fer desaparèixer o compensar (el dany causat per algú o per alguna cosa). Reparar una falta, un tort, una injustícia. Reparar un oblit. Reparar una pèrdua. Reparar l'honor ofès. Reparar el temps perdut");

    ·té ús, per bé que, segons els experts, actualment tendeix a substituir-se per
    restauratiu -iva (i per aquest motiu es fa constar com a sinònim complementari).

    Quant a les denominacions sintagmàtiques, creades amb l'adjectiu restauratiu -iva,

    ·són formes lingüísticament adequades, descriptives dels conceptes i transparents;

    ·es documenten en textos especialitzats de l'àmbit;

    ·en altres llengües s'utilitzen denominacions paral·leles;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    S'aprova la forma justícia reparadora com a sinònim complementari de justícia restaurativa per motius de tradició i perquè és una denominació ja recollida al diccionari normatiu, com a exemple dins l'entrada reparador -a.

    En la resta de denominacions sintagmàtiques, però, més noves, es descarta de fer-hi constar com a sinònims complementaris les formacions amb reparador -a. Aquesta decisió es pren d'acord amb l'opinió dels especialistes, que argumenten que aquestes formes tenen poc ús i tendeixen a evitar-se. Malgrat tot, segons la sinonímia aprovada entre restauratiu -iva i reparador -a, el Consell Supervisor fa constar que serien també solucions possibles i lingüísticament adequades.

    [Acta 621, 19 de maig de 2017]
ACP

Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública, Sociologia > Serveis socials

  • ca  atenció centrada en la persona, n f
  • ca  ACP, n f sigla
  • es  atención centrada en la persona, n f
  • en  person-centred care, n

Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública, Sociologia > Serveis socials

Definició
Model d'atenció integrada en què la persona atesa és part activa de la planificació, el desenvolupament i l'avaluació del procés d'atenció, amb l'objectiu que aconsegueixi els màxims nivells possibles de salut, qualitat de vida i benestar, i se li respectin la dignitat, els drets, les necessitats i les preferències.
acral

Ciències de la salut > Anatomia humana

  • ca  acral, adj
  • es  acral
  • fr  acral
  • en  acral

Ciències de la salut > Anatomia humana

Definició
Relatiu o pertanyent a les extremitats o als àpexs.
acreció

Economia > Finances > Mercats financers

  • ca  acreció, n f
  • es  acreción
  • fr  relution
  • en  accretion

Economia > Finances > Mercats financers

Definició
Increment dels beneficis per acció o del valor d'un actiu financer com a resultat d'una operació.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes acreció i acretiu -iva:

    S'aproven els termes acreció i acretiu -iva, probablement calcs de les formes angleses d'origen llatí accretion i accretive, respectivament, pels motius següents:

    ·són les formes utilitzades habitualment per a designar aquests conceptes i es documenten en fonts especialitzades;

    ·des del punt de vista lingüístic, són designacions explicables en català, totes dues d'origen llatí: acreció és una forma ja recollida al diccionari normatiu en els àmbits de la meteorologia, l'astronomia i la geologia, i prové del substantiu llatí accretio, -ōnis, que significa, genèricament, 'creixement'; acretiu -iva, al seu torn, és un adjectiu anàleg a molts d'altres, la majoria cultismes, creats també amb el sufix culte -iu -iva (pensatiu, agressiu, receptiu, etc.);

    ·totes dues formes són semànticament motivades i s'identifiquen de manera inequívoca amb els respectius conceptes;

    ·en altres llengües romàniques s'utilitzen les designacions anàlogues;

    ·tenen el vistiplau de tots els especialistes consultats.

    Es desestimen les formes increment i incremental, augment i augmentatiu -iva, i creixement i creixent, que també s'han valorat, perquè són massa genèriques i no tenen ús referides a aquests conceptes.

    També s'han descartat les formes relució i relutiu -iva, paral·leles a les designacions habituals en francès, perquè no tenen ús.

    [Acta 547, 31 de maig de 2012]
acreció

Ciències de la Terra > Astrofísica, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**

  • ca  acreció, n f
  • es  acrecimiento, n m
  • es  acreción, n f
  • en  accretion, n
  • cod  **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**

Ciències de la Terra > Astrofísica, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**

Definició
Agregació gradual de partícules petites de pols i gel de diversa composició que xoquen entre si, que dona com a resultat la formació de planetesimals.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes acreció, acretar i acretar-se

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma acreció, amb dos significats diferents, juntament amb les formes verbals relacionades acretar (verb transitiu), acretar-se [a] (verb preposicional pronominal) i acretar-se (verb intransitiu pronominal).

    Criteris aplicats

    Pel que fa al substantiu acreció:

    ·És una forma lingüísticament adequada, cultisme del llatí accretio, -ōnis 'creixement'.

    ·Ja es documenta al diccionari normatiu i en altres obres lexicogràfiques catalanes amb significats anàlegs als aprovats aquí.

    ·L'ús en contextos especialitzats mostra que s'utilitza amb els dos significats aprovats.

    ·Té el vistiplau dels especialistes.

    ·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga, amb els mateixos sentits.

    Quant al verb acretar:

    ·És una forma lingüísticament adequada, creada probablement per calc de l'anglès to accrete (forma, al seu torn, relacionada amb el verb llatí accresco, accreui, accretum, que significa 'augmentar' o 'acréixer') i per analogia formal amb altres doblets catalans com ara concretar-concreció, excretar-excreció o secretar-secreció.

    ·Es documenta en nombrosos textos especialitzats amb els valors sintàctics recollits.

    ·Els especialistes hi donen el vistiplau.

    ·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga.

    Formes desestimades

    Es descarten les formes patrimonials acreixement i acréixer perquè no s'adeqüen als sentits amb què s'utilitzen acreció i acretar: acréixer és un verb transitiu que significa 'fer augmentar per graus alguna cosa'; per tant, si una cosa n'acreix una altra, vol dir que l'està fent créixer, mentre que si un cos acreta matèria indica que l'està incorporant.

    [Acta 649, 10 d'abril de 2019]
acreció

Ciències de la Terra > Astrofísica, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**

  • ca  acreció, n f
  • es  acrecimiento, n m
  • es  acreción, n f
  • fr  accrétion, n f
  • en  accretion, n
  • cod  **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**

Ciències de la Terra > Astrofísica, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**

Definició
Incorporació de matèria a un objecte massiu per l'acció conjunta de la força gravitatòria que exerceix aquest objecte i la dissipació i la pèrdua de l'energia orbital de la matèria que s'hi va incorporant.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes acreció, acretar i acretar-se

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma acreció, amb dos significats diferents, juntament amb les formes verbals relacionades acretar (verb transitiu), acretar-se [a] (verb preposicional pronominal) i acretar-se (verb intransitiu pronominal).

    Criteris aplicats

    Pel que fa al substantiu acreció:

    ·És una forma lingüísticament adequada, cultisme del llatí accretio, -ōnis 'creixement'.

    ·Ja es documenta al diccionari normatiu i en altres obres lexicogràfiques catalanes amb significats anàlegs als aprovats aquí.

    ·L'ús en contextos especialitzats mostra que s'utilitza amb els dos significats aprovats.

    ·Té el vistiplau dels especialistes.

    ·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga, amb els mateixos sentits.

    Quant al verb acretar:

    ·És una forma lingüísticament adequada, creada probablement per calc de l'anglès to accrete (forma, al seu torn, relacionada amb el verb llatí accresco, accreui, accretum, que significa 'augmentar' o 'acréixer') i per analogia formal amb altres doblets catalans com ara concretar-concreció, excretar-excreció o secretar-secreció.

    ·Es documenta en nombrosos textos especialitzats amb els valors sintàctics recollits.

    ·Els especialistes hi donen el vistiplau.

    ·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga.

    Formes desestimades

    Es descarten les formes patrimonials acreixement i acréixer perquè no s'adeqüen als sentits amb què s'utilitzen acreció i acretar: acréixer és un verb transitiu que significa 'fer augmentar per graus alguna cosa'; per tant, si una cosa n'acreix una altra, vol dir que l'està fent créixer, mentre que si un cos acreta matèria indica que l'està incorporant.

    [Acta 649, 10 d'abril de 2019]
acreixement

Medi ambient

  • ca  acreixement, n m
  • es  acreción
  • es  recrecimiento

Medi ambient

Definició
Operació consistent a incrementar l'alçada d'algun element constructiu d'una infraestructura a fi de minvar-ne l'impacte visual o acústic.