Neoloteca
PresentacióDiccionaris des tèrmes normalizadi.
Psicologia
- ca aconsellador | aconselladora, n m, f
- es consejero
- fr conseiller
- en counsellor
Psicologia
Definició
Psicologia
- ca aconsellament, n m
- es counselling
- fr consultation
- fr counselling
- it counselling
- en counselling
Psicologia
Definició
Nota
- En un sentit més genèric, la denominació anglesa counselling pot traduir-se per ajuda, assessorament, assistència, orientació, etc., segons el context.
Normalització
- ca acord de nivell de servei, n m
- ca SLA, n m sigla
- es acuerdo de nivel de servicio
- es SLA sigla
- fr accord sur les niveaux de service
- fr ANS sigla
- fr SLA sigla
- en service level agreement
- en SLA sigla
Normalització
Definició
Resolució alternativa de conflictes
- ca acord restauratiu, n m
- es acuerdo restaurativo, n m
- fr acord restauratif, n m
- it accordo riparativo, n m
- en restorative agreement, n
Resolució alternativa de conflictes
Definició
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes restauratiu -iva (sin. compl. reparador -a), justícia restaurativa (sin. compl. justícia reparadora), pràctica restaurativa, cercle restauratiu, procés restauratiu i acord restauratiu:
S'aprova l'adjectiu restauratiu -iva com a sinònim preferent de la denominació normativa
reparador -a, juntament amb les denominacions relacionades justícia restaurativa (amb el sinònim complementari justícia reparadora), pràctica restaurativa, cercle restauratiu, procés restauratiu i acord restauratiu, pels motius següents:
Pel que fa, concretament, a l'adjectiu restauratiu -iva, utilitzat en aquest context probablement per influència de l'anglès (en anglès l'única forma utilitzada és restorative),
·pot considerar-se una forma lingüísticament adequada, tenint en compte el sentit amb què apareix al diccionari normatiu: "Que serveix per a restaurar", i restaurar (utilitzat en la llengua general, però també en política i en dret) és "Tornar a posar (algú o alguna cosa) en l'estat d'abans" i "Posar (un edifici, una obra d'art, etc.) en el bon estat que tenia";
·és una forma ja documentada en textos especialitzats amb aquest sentit i, segons els especialistes, la forma que s'utilitza actualment d'una manera habitual;
·en altres llengües romàniques també es documenta l'adjectiu anàleg, sovint en convivència amb adjectius derivats de reparar;
·té el consens dels especialistes, que han demanat d'optar preferentment per aquesta solució davant de restaurador -a, forma molt menys usada, o dels derivats de reparar (reparador -a i reparatiu -iva), que consideren que són semànticament menys adequats perquè remeten només a la idea de compensar el dany i no fan referència a la restitució de les relacions, que és un aspecte també important en aquest context (restaurar, en canvi, d'on deriva restauratiu -iva, és per als experts una forma amb un sentit més ampli, que suggereix 'restitució', però també 'reparació' o 'compensació', des del moment que les relacions es restitueixen).
Pel que fa al sinònim complementari reparador -a,
·és la forma recollida al diccionari normatiu per a fer referència a aquest concepte i posa l'èmfasi en la compensació o la desaparició del dany causat (reparador -a és, segons el diccionari normatiu, "Que repara" i reparar és, dins l'àmbit del dret, "Fer desaparèixer o compensar (el dany causat per algú o per alguna cosa). Reparar una falta, un tort, una injustícia. Reparar un oblit. Reparar una pèrdua. Reparar l'honor ofès. Reparar el temps perdut");
·té ús, per bé que, segons els experts, actualment tendeix a substituir-se per
restauratiu -iva (i per aquest motiu es fa constar com a sinònim complementari).
Quant a les denominacions sintagmàtiques, creades amb l'adjectiu restauratiu -iva,
·són formes lingüísticament adequades, descriptives dels conceptes i transparents;
·es documenten en textos especialitzats de l'àmbit;
·en altres llengües s'utilitzen denominacions paral·leles;
·tenen el vistiplau dels especialistes.
S'aprova la forma justícia reparadora com a sinònim complementari de justícia restaurativa per motius de tradició i perquè és una denominació ja recollida al diccionari normatiu, com a exemple dins l'entrada reparador -a.
En la resta de denominacions sintagmàtiques, però, més noves, es descarta de fer-hi constar com a sinònims complementaris les formacions amb reparador -a. Aquesta decisió es pren d'acord amb l'opinió dels especialistes, que argumenten que aquestes formes tenen poc ús i tendeixen a evitar-se. Malgrat tot, segons la sinonímia aprovada entre restauratiu -iva i reparador -a, el Consell Supervisor fa constar que serien també solucions possibles i lingüísticament adequades.
[Acta 621, 19 de maig de 2017]
Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública, Sociologia > Serveis socials
- ca atenció centrada en la persona, n f
- ca ACP, n f sigla
- es atención centrada en la persona, n f
- en person-centred care, n
Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública, Sociologia > Serveis socials
Definició
Ciències de la salut > Anatomia humana
- ca acral, adj
- es acral
- fr acral
- en acral
Ciències de la salut > Anatomia humana
Definició
Economia > Finances > Mercats financers
- ca acreció, n f
- es acreción
- fr relution
- en accretion
Economia > Finances > Mercats financers
Definició
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes acreció i acretiu -iva:
S'aproven els termes acreció i acretiu -iva, probablement calcs de les formes angleses d'origen llatí accretion i accretive, respectivament, pels motius següents:
·són les formes utilitzades habitualment per a designar aquests conceptes i es documenten en fonts especialitzades;
·des del punt de vista lingüístic, són designacions explicables en català, totes dues d'origen llatí: acreció és una forma ja recollida al diccionari normatiu en els àmbits de la meteorologia, l'astronomia i la geologia, i prové del substantiu llatí accretio, -ōnis, que significa, genèricament, 'creixement'; acretiu -iva, al seu torn, és un adjectiu anàleg a molts d'altres, la majoria cultismes, creats també amb el sufix culte -iu -iva (pensatiu, agressiu, receptiu, etc.);
·totes dues formes són semànticament motivades i s'identifiquen de manera inequívoca amb els respectius conceptes;
·en altres llengües romàniques s'utilitzen les designacions anàlogues;
·tenen el vistiplau de tots els especialistes consultats.
Es desestimen les formes increment i incremental, augment i augmentatiu -iva, i creixement i creixent, que també s'han valorat, perquè són massa genèriques i no tenen ús referides a aquests conceptes.
També s'han descartat les formes relució i relutiu -iva, paral·leles a les designacions habituals en francès, perquè no tenen ús.
[Acta 547, 31 de maig de 2012]
Ciències de la Terra > Astrofísica, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**
- ca acreció, n f
- es acrecimiento, n m
- es acreción, n f
- en accretion, n
- cod **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**
Ciències de la Terra > Astrofísica, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**
Definició
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes acreció, acretar i acretar-se
Resolució del Consell Supervisor
S'aprova la forma acreció, amb dos significats diferents, juntament amb les formes verbals relacionades acretar (verb transitiu), acretar-se [a] (verb preposicional pronominal) i acretar-se (verb intransitiu pronominal).
Criteris aplicats
Pel que fa al substantiu acreció:
·És una forma lingüísticament adequada, cultisme del llatí accretio, -ōnis 'creixement'.
·Ja es documenta al diccionari normatiu i en altres obres lexicogràfiques catalanes amb significats anàlegs als aprovats aquí.
·L'ús en contextos especialitzats mostra que s'utilitza amb els dos significats aprovats.
·Té el vistiplau dels especialistes.
·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga, amb els mateixos sentits.
Quant al verb acretar:
·És una forma lingüísticament adequada, creada probablement per calc de l'anglès to accrete (forma, al seu torn, relacionada amb el verb llatí accresco, accreui, accretum, que significa 'augmentar' o 'acréixer') i per analogia formal amb altres doblets catalans com ara concretar-concreció, excretar-excreció o secretar-secreció.
·Es documenta en nombrosos textos especialitzats amb els valors sintàctics recollits.
·Els especialistes hi donen el vistiplau.
·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga.
Formes desestimades
Es descarten les formes patrimonials acreixement i acréixer perquè no s'adeqüen als sentits amb què s'utilitzen acreció i acretar: acréixer és un verb transitiu que significa 'fer augmentar per graus alguna cosa'; per tant, si una cosa n'acreix una altra, vol dir que l'està fent créixer, mentre que si un cos acreta matèria indica que l'està incorporant.
[Acta 649, 10 d'abril de 2019]
Ciències de la Terra > Astrofísica, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**
- ca acreció, n f
- es acrecimiento, n m
- es acreción, n f
- fr accrétion, n f
- en accretion, n
- cod **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**
Ciències de la Terra > Astrofísica, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**
Definició
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes acreció, acretar i acretar-se
Resolució del Consell Supervisor
S'aprova la forma acreció, amb dos significats diferents, juntament amb les formes verbals relacionades acretar (verb transitiu), acretar-se [a] (verb preposicional pronominal) i acretar-se (verb intransitiu pronominal).
Criteris aplicats
Pel que fa al substantiu acreció:
·És una forma lingüísticament adequada, cultisme del llatí accretio, -ōnis 'creixement'.
·Ja es documenta al diccionari normatiu i en altres obres lexicogràfiques catalanes amb significats anàlegs als aprovats aquí.
·L'ús en contextos especialitzats mostra que s'utilitza amb els dos significats aprovats.
·Té el vistiplau dels especialistes.
·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga, amb els mateixos sentits.
Quant al verb acretar:
·És una forma lingüísticament adequada, creada probablement per calc de l'anglès to accrete (forma, al seu torn, relacionada amb el verb llatí accresco, accreui, accretum, que significa 'augmentar' o 'acréixer') i per analogia formal amb altres doblets catalans com ara concretar-concreció, excretar-excreció o secretar-secreció.
·Es documenta en nombrosos textos especialitzats amb els valors sintàctics recollits.
·Els especialistes hi donen el vistiplau.
·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga.
Formes desestimades
Es descarten les formes patrimonials acreixement i acréixer perquè no s'adeqüen als sentits amb què s'utilitzen acreció i acretar: acréixer és un verb transitiu que significa 'fer augmentar per graus alguna cosa'; per tant, si una cosa n'acreix una altra, vol dir que l'està fent créixer, mentre que si un cos acreta matèria indica que l'està incorporant.
[Acta 649, 10 d'abril de 2019]
Medi ambient
- ca acreixement, n m
- es acreción
- es recrecimiento
Medi ambient