xahà
xahà
- ca xahà, n m
- es chajá, n m
- fr kamichi, n m
- en chaja, n
- en screamer, n
- de Tschaja, n m
- de Wehrvogel, n m
Zoologia > Ocells
Definició
Cadascuna de les espècies d'ocells dels gèneres Chauna i Anhima, de la família dels anhímids, de l'ordre dels anseriformes, pròpies de l'Amèrica del Sud.
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xahà:
S'aprova la forma xahà com a nom genèric de les diferents espècies d'ocells dels gèneres Chauna i Anhima (de la família dels anhímids, de l'ordre dels anseriformes), que habiten a l'Amèrica del Sud, pels motius següents:
·és una adaptació catalana de chahâ, nom guaraní d'aquest ocell, d'origen onomatopeic, que es pronuncia, segons les indicacions sobre el guaraní recollides en diverses fonts, [ʃa'hã] o [ʃa'xã];
·el manlleu del guaraní també es documenta en castellà, anglès i alemany, degudament adaptat segons cada llengua;
·té el vistiplau dels especialistes.
Es desestima la forma txajà, malgrat que ja ha tingut força difusió en català, perquè només pot explicar-se com una mala adaptació del castellà chajá:
-Pel que fa a la tx inicial, cal tenir en compte que el so original guaraní és fricatiu, no africat, i que els mots catalans començats en tx- són molt escassos.(1)
-Pel que fa a la j, en català no existeixen els sons [x] ni [h], però si cal reproduir-los en algun manlleu es representen respectivament per kh i h. La kh se sol reservar per a llengües amb alfabets no llatins, com ara el rus, l'àrab i el grec.
Es descarta la forma cridaner (paral·lela al nom genèric oficial anglès, screamer, i als sinònims complementaris castellans gritador chajá i gritón chajá) perquè no té tradició en català i, a més, és un nom que ja s'aplica a ocells de la família dels pomatostòmids, de l'ordre dels passeriformes.
Les formes kamichi i camixi (adaptacions francesa i portuguesa, respectivament, del mot carib kamityi) i tapacaré (nom local bolivià documentat en castellà) tampoc no tenen tradició en català.
(1) Al diccionari normatiu, en concret, n'hi ha deu, dels quals dos són d'origen hispànic (txa-txa-txà i txitxa), mentre que de mots començats en x- n'hi ha 602, entre els quals hi ha xabola, xacolí, xacona, xiruca, xocolata, xoriço o xotis, manllevats al castellà. Sembla que la tendència en els manlleus del castellà és a fer tx quan hi ha una certa repetició (per evitar la mala pronúncia de la x intervocàlica), mentre que es prefereix x en els casos sense repetició interna.
[Acta 617, 24 de febrer de 2017]
