autoimmunitari -ària
autoimmunitari -ària
- ca autoimmunitari -ària, adj
- ca autoimmune, adj sin. compl.
- es autoalérgico -ca, adj
- es autoinmune, adj
- es autoinmunitario -ria, adj
- fr auto-immun -une, adj
- fr auto-immunitaire, adj
- it autoimmune, adj
- it autoimmunitario, adj
- pt autoimune, adj
- pt autoimunitário, adj
- en auto-immune, adj
- en autoimmune, adj
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**
Ciències de la vida > Immunologia, Ciències de la salut > Medicina clínica, **Denominació catalana 2: Prefix + base monolèxica**
Definició
Relatiu a l'autoimmunitat.
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del termes autoimmunitari -ària (sin. compl. autoimmune)
Resolució del Consell Supervisor
S'aprova l'adjectiu autoimmune com a sinònim complementari de la forma normativa autoimmunitari -ària, amb els sentits 'que és degut a autoimmunitat' i 'relatiu a l'autoimmunitat'.
Criteris aplicats
·Malgrat que és probablement una influència de l'anglès, autoimmune és ja una forma molt implantada en català amb aquests dos sentits: es documenta en nombrosos textos especialitzats i en obres lexicogràfiques considerades de referència.
·Lingüísticament és un derivat de immune, forma també aprovada pel Consell Supervisor com a sinònim de immunitari -ària, és a dir, amb el sentit de 'relatiu a la immunitat'.
·Els especialistes en confirmen l'ús i han sol·licitat que s'accepti.
·En altres llengües romàniques l'adjectiu anàleg s'utilitza amb normalitat i ja es recull en la majoria de diccionaris de llengua general.
Formes desestimades
Es descarta, de moment, de fer constar la forma autoimmunològic -a com a sinònim complementari perquè té molt poc ús. Malgrat tot, és una solució possible i acceptable d'acord amb la sinonímia entre immune, immunitari i immunològic.
[Acta 669, 21 d'octubre de 2020]
